Les firmes familiars capegen millor la crisi que no les que es troben en mans de grups empresarials. És una de les conclusions de l'índex Girona 100, que cada any pren el pols a les 100 firmes que més facturen a la demarcació d'aquest territori. L'estudi també subratlla com les empreses familiars obtenen més crèdit per a inversions.
Major arrelament al territori
Entre d'altres, durant el 2012 van aconseguir més crèdit i el seu nivell d'endeutament va ser del 19,97% davant el 8,90% de les altres. També van trigar menys a cobrar: 57 dies davant els 65 de la resta d'empreses. A més, si es mira el seu històric de resultats, la gràfica es manté més estable i no fa tants alts i baixos com la de les empreses no familiars.
Per a Pilar Marquès, directora de la càtedra de cambra familiar de la Universitat de Girona (UdG), això es deu al fet que aquestes empreses estan més arrelades al territori o al fet que la seva branca d'activitat es troba en sectors "més estables" (com el carni). A més, Marquès també subratlla que els directius de les empreses familiars "lluiten més per tirar endavant, perquè el seu nom i patrimoni estan associats a la firma, i no acomiaden treballadors amb tanta facilitat".
L'estudi mostra un clar canvi de tendència. La crisi ha forçat les grans empreses gironines a canviar de mentalitat, i a no fixar-se tant en les xifres de facturació, sinó en la necessitat de generar marges a l'hora de tancar comandes. Tant és així que n'hi ha que arriben a sacrificar ven
des si no en treuen prou benefici. Aquesta és l'estratègia que han adoptat després de veure com, tot i incrementar negoci, al final són menys rendibles.
Majoria d'empreses càrnies
En aquesta cinquena edició de l'índex Girona 100, que elaboren conjuntament la consultoria KPMG i la UdG, n'hi ha de tots els sectors, però sobretot destaquen les empreses càrnies, amb 24 firmes representades. I per tipologia, les empreses familiars tenen un pes clar damunt del total, en concret són 81 de les 100 empreses analitzades.
D'entrada, la majoria dels directius coincideixen a subratllar que durant el 2013 han incrementat facturació, però que a l'hora de tancar números això no s'ha aconseguit traslladar en beneficis. Per això, les grans firmes subratllen la necessitat de millorar els marges i, precisament, és aquí on ara posen l'accent.
El crèdit comença a fluir
Tot i que encara es veuen limitades per la manca de finançament, les grans empreses gironines també indiquen que ara el crèdit comença a fluir. Ara bé, l'aixeta dels bancs també s'obre amb especificitats. "Les empreses familiars tenen més facilitats per endeutar-se i, sobretot, el finançament extern s'atorga per fer projectes d'inversió empresarial", concreta Marquès.
Tanmateix, l'índex Girona 100 també constata com la internacionalització continua essent una assignatura pendent. De fet, només un 28% de les vendes d'aquestes grans empreses es fan a l'exterior. Deixant de banda que hi ha sectors clarament centrats en el mercat estatal (sobretot, el de la distribució), n'hi ha d'altres (com el carni) que aquí tenen terreny per córrer.
"Sobretot, entre les empreses internacionalitzades, es constata la necessitat d'exportar més enllà d'Europa, que ja es veu com un mercat madur", explica el soci fundador de KPMG a Girona, Manel Blanco. Entre els destins emergents hi ha països de Llatinoamèrica, l'Europa de l'Est, Rússia, l'Àsia i l'Àfrica.
Caiguda de la rendibilitat
Les conclusions de l'índex Girona 100 mostra que les 100 empreses més potents del territori van arribar a facturar 8.079 milions d'euros en conjunt, el que suposa un 4,33% més que el 2011. Aquest augment, però, no es va veure reflectit als números finals.
I és que el 2012, les 100 firmes van tenir un resultat net global de 163,6 milions d'euros, que traslladat en percentatges suposa una caiguda del 17% en relació amb l'any 2011. Segons el soci de KPMG, el motiu d'aquesta "pèrdua de rendibilitat" no és cap altre que "la caiguda dels marges", que ara aquestes empreses intenten revertir.
D'altra banda, un altre dels punts que analitza l'índex és l'ocupació dins aquestes empreses. Aquí, el Girona 100 constata com es va frenar la destrucció d'ocupació, però per contra van abaixar els salaris i el cost mitjà per treballador va ser de 33.520 euros anuals, un 3,74% menys que el 2011.
Major arrelament al territori
Entre d'altres, durant el 2012 van aconseguir més crèdit i el seu nivell d'endeutament va ser del 19,97% davant el 8,90% de les altres. També van trigar menys a cobrar: 57 dies davant els 65 de la resta d'empreses. A més, si es mira el seu històric de resultats, la gràfica es manté més estable i no fa tants alts i baixos com la de les empreses no familiars.
Per a Pilar Marquès, directora de la càtedra de cambra familiar de la Universitat de Girona (UdG), això es deu al fet que aquestes empreses estan més arrelades al territori o al fet que la seva branca d'activitat es troba en sectors "més estables" (com el carni). A més, Marquès també subratlla que els directius de les empreses familiars "lluiten més per tirar endavant, perquè el seu nom i patrimoni estan associats a la firma, i no acomiaden treballadors amb tanta facilitat".
L'estudi mostra un clar canvi de tendència. La crisi ha forçat les grans empreses gironines a canviar de mentalitat, i a no fixar-se tant en les xifres de facturació, sinó en la necessitat de generar marges a l'hora de tancar comandes. Tant és així que n'hi ha que arriben a sacrificar ven
des si no en treuen prou benefici. Aquesta és l'estratègia que han adoptat després de veure com, tot i incrementar negoci, al final són menys rendibles.
Majoria d'empreses càrnies
En aquesta cinquena edició de l'índex Girona 100, que elaboren conjuntament la consultoria KPMG i la UdG, n'hi ha de tots els sectors, però sobretot destaquen les empreses càrnies, amb 24 firmes representades. I per tipologia, les empreses familiars tenen un pes clar damunt del total, en concret són 81 de les 100 empreses analitzades.
D'entrada, la majoria dels directius coincideixen a subratllar que durant el 2013 han incrementat facturació, però que a l'hora de tancar números això no s'ha aconseguit traslladar en beneficis. Per això, les grans firmes subratllen la necessitat de millorar els marges i, precisament, és aquí on ara posen l'accent.
El crèdit comença a fluir
Tot i que encara es veuen limitades per la manca de finançament, les grans empreses gironines també indiquen que ara el crèdit comença a fluir. Ara bé, l'aixeta dels bancs també s'obre amb especificitats. "Les empreses familiars tenen més facilitats per endeutar-se i, sobretot, el finançament extern s'atorga per fer projectes d'inversió empresarial", concreta Marquès.
Tanmateix, l'índex Girona 100 també constata com la internacionalització continua essent una assignatura pendent. De fet, només un 28% de les vendes d'aquestes grans empreses es fan a l'exterior. Deixant de banda que hi ha sectors clarament centrats en el mercat estatal (sobretot, el de la distribució), n'hi ha d'altres (com el carni) que aquí tenen terreny per córrer.
"Sobretot, entre les empreses internacionalitzades, es constata la necessitat d'exportar més enllà d'Europa, que ja es veu com un mercat madur", explica el soci fundador de KPMG a Girona, Manel Blanco. Entre els destins emergents hi ha països de Llatinoamèrica, l'Europa de l'Est, Rússia, l'Àsia i l'Àfrica.
Caiguda de la rendibilitat
Les conclusions de l'índex Girona 100 mostra que les 100 empreses més potents del territori van arribar a facturar 8.079 milions d'euros en conjunt, el que suposa un 4,33% més que el 2011. Aquest augment, però, no es va veure reflectit als números finals.
I és que el 2012, les 100 firmes van tenir un resultat net global de 163,6 milions d'euros, que traslladat en percentatges suposa una caiguda del 17% en relació amb l'any 2011. Segons el soci de KPMG, el motiu d'aquesta "pèrdua de rendibilitat" no és cap altre que "la caiguda dels marges", que ara aquestes empreses intenten revertir.
D'altra banda, un altre dels punts que analitza l'índex és l'ocupació dins aquestes empreses. Aquí, el Girona 100 constata com es va frenar la destrucció d'ocupació, però per contra van abaixar els salaris i el cost mitjà per treballador va ser de 33.520 euros anuals, un 3,74% menys que el 2011.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.