El Fòrum Impulsa, organitzat per la Fundació Príncep de Girona (FPdGi), celebra enguany la seva cinquena edició. Aquest dijous 26 i divendres 27 de juny, Girona s'omple de centenars de joves inquiets que es reuneixen per connectar i activar el seu talent. A través de les ponències, les trobades i els tallers, els 1.300 participants (la majoria joves) debatran sobre l'emprenedoria. La directora general de la FPdGi, Mònica Margarit, analitza per a VIAempresa l'evolució del Fòrum Impulsa i valora quin serà el futur dels joves.
En els últims anys, els lemes del Fòrum Impulsa instaven als joves a perdre la por a emprendre i a comprometre's amb el futur. Què vol dir enguany el títol "Oberts i col·laboratius"?
A les dues últimes edicions ja havíem intentat aprofundir en la col·laboració, per tal que els joves emprenguin. Per tant, aquest any fem un pas més. El Fòrum Impulsa ha de tendir no tant a instar als joves, sinó que realment siguin ells els protagonistes. Si algú insta a algú, que siguin els joves els qui instin a la societat per a la transformació que la majoria d'ells volen i estan portant a terme. En aquest moment, la societat oberta i col·laborativa és on ells es troben.
Jimmy Wales, el creador de la WiquipEdia, és un dels ponents d'aquest any. L'exemple d'una enciclopèdia lliure, creada a través de les aportacions de les persones, és la filosofia que ara voleu fomentar?
Des del Fòrum no crec que hi hagi un canvi de filosofia. Penso que és una evolució, o un canvi de filosofia, que s'està produint entre els joves. Els participants d'Impulsa han de ser persones que tinguin inquietuds i idees. I cada vegada més, la majoria d'ells estan dedicats a compartir el coneixement, la innovació i la producció. Nosaltres anem darrere seu.
Es considera una persona "de lletres" i poc "de números". Pot passar el mateix amb l'emprenedoria: que hi hagi joves que ho siguin i d'altres que mai tindran aquesta actitud?
L'actitud emprenedora s'educa. Per això, des de la FPdGi, tenim un projecte d'educació emprenedora que comença amb nens de tres anys. No volem fer que totes les escoles del país siguin vivers d'empresaris, sinó educar la competència emprenedora: aprendre a emprendre. La finalitat és educar una sèrie d'actituds: la iniciativa, saber compartir una idea i convertir-la en un projecte, tenir lideratge i autonomia personal... No tots els joves hauran d'emprendre una empresa, però tots ells hauran d'emprendre la seva vida professional, ja sigui com a treballadors, com a funcionaris o com a empresaris. Han de ser emprenedors de la seva pròpia vida. És bàsic educar aquestes actituds i ensenyar-les a l'escola.
La manca de la capacitat emprenedora es soluciona amb una assignatura?
Nosaltres no ho plantegem com una assignatura, sinó com un projecte transversal. Tampoc és el mateix educar la competència emprenedora a un nen de tres anys que a un jove de 14 anys. Però, per exemple, ensenyar que no s'ha de tenir por a equivocar-se, és una cosa facilíssima d'educar a un nen de tres, quatre o cinc anys. La idea és passar de petits projectes d'educació emprenedora a un model d'escola emprenedora.
És partidària que els joves marxin a l'estranger: a formar-se i a treballar. Continua pensant que al cap d'un temps tornaran?
Després de la meva experiència de molts anys en l'àmbit de l'educació internacional, sé que els joves, més aviat o més tard, normalment volen tornar al seu país. És fonamental que tots ells hagin passat una temporada, més llarga o més curta, a fora, sigui per estudis o per feina. És important per construir el país del futur. Evidentment, s'han de crear les condicions perquè puguin tornar. L'ideal seria que els nostres joves marxin, que vinguin aquí investigadors d'altres països, que els nostres tornin... Per a mi, en aquest moment, el mercat és el món. Reconec el problema que hi ha gent jove que se'n va per necessitat. Però, una cosa positiva, és que països com els Estats Units, Alemanya o Noruega, valoren els nostres joves per la seva formació i això vol dir que hi ha coses que han canviat en els últims anys.
L'emprenedoria és actualment l'única opció per generar oportunitats laborals als joves?
És cert que abans es buscava feina i ara s'ha de fabricar una mica. En un moment on l'atur és altíssim, hi ha poques empreses que contractin. Però encara n'hi ha. És important aprofitar la situació actual per formar-se. Si no tenim joves ben qualificats, és difícil que les empreses els contractin. Per exemple, parlar anglès ja no és cap mèrit en aquest país ni en aquest món. Es dóna per fet. Per tant, és important aprendre una segona llengua estrangera.
El món dels emprenedors és la solució a tot?
Hi ha gent que diu que hi ha una bombolla sobre els emprenedors. Fa tres anys, des de la FPdGi, vam encarregar un estudi que s'anomena Llibre blanc de la iniciativa emprenedora a Espanya i que concloïa que s'havia d'actuar en tres aspectes: el finançament, l'educació i la cultura. De la cultura, en aquell moment es deia que els mitjans de comunicació havien de parlar dels emprenedors. En els últims tres anys, això ha canviat radicalment, perquè ara tenim especials setmanals d'emprenedors. Però emprenedor no és un eufemisme d'empresari. Diguem-los-hi empresaris! Hi ha empresaris corruptes? Sí. Però n'hi ha moltíssims que no ho són. No identifiquem la paraula empresari amb un senyor que vol enriquir-se amb l'explotació dels seus treballadors. D'empresaris n'hi ha de molts tipus. Per tant, els joves que munten una empresa, són empresaris. Hem buscat el concepte de l'emprenedor per poder-ho fer amable. Però l'emprenedor també emprèn per guanyar diners, cosa que és ben lícita. Hem de fer una certa desmitificació negativa de tot això. Malgrat que el concepte de l'emprenedoria com a eufemisme d'empresari, ha permès que els mitjans de comunicació es bolquessin en aquesta idea. Per això insistim que l'emprenedor és una persona amb una sèrie d'actituds i iniciatives.
En aquest moment, s'està donant als joves una responsabilitat estructural?
És cert que, fa uns anys, la societat tenia un contracte amb els joves que deia: "Et formes, t'esforces i després la societat et proporcionarà la possibilitat de trobar una feina i de muntar una família". D'alguna manera, aquest contracte social s'ha trencat. Però penso que és positiu que els joves adquireixin un major protagonisme i que es responsabilitzin, fins a un límit, de la seva pròpia vida. No només per a ells, sinó també per a la societat. Els joves han de tenir un paper rellevant, perquè són els que tenen més coses a aportar. De tant en tant està bé que escoltin l'experiència, però són insubstituïbles amb l'energia i la il·lusió que tenen. No està malament que els joves siguin els qui agafin el relleu.
El Fòrum Impulsa celebra aquest any el cinquè aniversari. Hi haurà una sisena edició o cal replantejar el format?
Després de cinc anys, s'ha de valorar. Aquest any ja hi ha alguns canvis introduïts, com els Close Encounters i les Open Sessions, per donar una oportunitat a aquelles persones que no s'identifiquin directament amb el Fòrum. Però tots els projectes s'han de repensar i així ho farem quan s'acabi l'edició d'enguany.
En els últims anys, els lemes del Fòrum Impulsa instaven als joves a perdre la por a emprendre i a comprometre's amb el futur. Què vol dir enguany el títol "Oberts i col·laboratius"?
A les dues últimes edicions ja havíem intentat aprofundir en la col·laboració, per tal que els joves emprenguin. Per tant, aquest any fem un pas més. El Fòrum Impulsa ha de tendir no tant a instar als joves, sinó que realment siguin ells els protagonistes. Si algú insta a algú, que siguin els joves els qui instin a la societat per a la transformació que la majoria d'ells volen i estan portant a terme. En aquest moment, la societat oberta i col·laborativa és on ells es troben.
Jimmy Wales, el creador de la WiquipEdia, és un dels ponents d'aquest any. L'exemple d'una enciclopèdia lliure, creada a través de les aportacions de les persones, és la filosofia que ara voleu fomentar?
Des del Fòrum no crec que hi hagi un canvi de filosofia. Penso que és una evolució, o un canvi de filosofia, que s'està produint entre els joves. Els participants d'Impulsa han de ser persones que tinguin inquietuds i idees. I cada vegada més, la majoria d'ells estan dedicats a compartir el coneixement, la innovació i la producció. Nosaltres anem darrere seu.
Es considera una persona "de lletres" i poc "de números". Pot passar el mateix amb l'emprenedoria: que hi hagi joves que ho siguin i d'altres que mai tindran aquesta actitud?
L'actitud emprenedora s'educa. Per això, des de la FPdGi, tenim un projecte d'educació emprenedora que comença amb nens de tres anys. No volem fer que totes les escoles del país siguin vivers d'empresaris, sinó educar la competència emprenedora: aprendre a emprendre. La finalitat és educar una sèrie d'actituds: la iniciativa, saber compartir una idea i convertir-la en un projecte, tenir lideratge i autonomia personal... No tots els joves hauran d'emprendre una empresa, però tots ells hauran d'emprendre la seva vida professional, ja sigui com a treballadors, com a funcionaris o com a empresaris. Han de ser emprenedors de la seva pròpia vida. És bàsic educar aquestes actituds i ensenyar-les a l'escola.
La manca de la capacitat emprenedora es soluciona amb una assignatura?
Nosaltres no ho plantegem com una assignatura, sinó com un projecte transversal. Tampoc és el mateix educar la competència emprenedora a un nen de tres anys que a un jove de 14 anys. Però, per exemple, ensenyar que no s'ha de tenir por a equivocar-se, és una cosa facilíssima d'educar a un nen de tres, quatre o cinc anys. La idea és passar de petits projectes d'educació emprenedora a un model d'escola emprenedora.
És partidària que els joves marxin a l'estranger: a formar-se i a treballar. Continua pensant que al cap d'un temps tornaran?
Després de la meva experiència de molts anys en l'àmbit de l'educació internacional, sé que els joves, més aviat o més tard, normalment volen tornar al seu país. És fonamental que tots ells hagin passat una temporada, més llarga o més curta, a fora, sigui per estudis o per feina. És important per construir el país del futur. Evidentment, s'han de crear les condicions perquè puguin tornar. L'ideal seria que els nostres joves marxin, que vinguin aquí investigadors d'altres països, que els nostres tornin... Per a mi, en aquest moment, el mercat és el món. Reconec el problema que hi ha gent jove que se'n va per necessitat. Però, una cosa positiva, és que països com els Estats Units, Alemanya o Noruega, valoren els nostres joves per la seva formació i això vol dir que hi ha coses que han canviat en els últims anys.
L'emprenedoria és actualment l'única opció per generar oportunitats laborals als joves?
És cert que abans es buscava feina i ara s'ha de fabricar una mica. En un moment on l'atur és altíssim, hi ha poques empreses que contractin. Però encara n'hi ha. És important aprofitar la situació actual per formar-se. Si no tenim joves ben qualificats, és difícil que les empreses els contractin. Per exemple, parlar anglès ja no és cap mèrit en aquest país ni en aquest món. Es dóna per fet. Per tant, és important aprendre una segona llengua estrangera.
El món dels emprenedors és la solució a tot?
Hi ha gent que diu que hi ha una bombolla sobre els emprenedors. Fa tres anys, des de la FPdGi, vam encarregar un estudi que s'anomena Llibre blanc de la iniciativa emprenedora a Espanya i que concloïa que s'havia d'actuar en tres aspectes: el finançament, l'educació i la cultura. De la cultura, en aquell moment es deia que els mitjans de comunicació havien de parlar dels emprenedors. En els últims tres anys, això ha canviat radicalment, perquè ara tenim especials setmanals d'emprenedors. Però emprenedor no és un eufemisme d'empresari. Diguem-los-hi empresaris! Hi ha empresaris corruptes? Sí. Però n'hi ha moltíssims que no ho són. No identifiquem la paraula empresari amb un senyor que vol enriquir-se amb l'explotació dels seus treballadors. D'empresaris n'hi ha de molts tipus. Per tant, els joves que munten una empresa, són empresaris. Hem buscat el concepte de l'emprenedor per poder-ho fer amable. Però l'emprenedor també emprèn per guanyar diners, cosa que és ben lícita. Hem de fer una certa desmitificació negativa de tot això. Malgrat que el concepte de l'emprenedoria com a eufemisme d'empresari, ha permès que els mitjans de comunicació es bolquessin en aquesta idea. Per això insistim que l'emprenedor és una persona amb una sèrie d'actituds i iniciatives.
En aquest moment, s'està donant als joves una responsabilitat estructural?
És cert que, fa uns anys, la societat tenia un contracte amb els joves que deia: "Et formes, t'esforces i després la societat et proporcionarà la possibilitat de trobar una feina i de muntar una família". D'alguna manera, aquest contracte social s'ha trencat. Però penso que és positiu que els joves adquireixin un major protagonisme i que es responsabilitzin, fins a un límit, de la seva pròpia vida. No només per a ells, sinó també per a la societat. Els joves han de tenir un paper rellevant, perquè són els que tenen més coses a aportar. De tant en tant està bé que escoltin l'experiència, però són insubstituïbles amb l'energia i la il·lusió que tenen. No està malament que els joves siguin els qui agafin el relleu.
El Fòrum Impulsa celebra aquest any el cinquè aniversari. Hi haurà una sisena edició o cal replantejar el format?
Després de cinc anys, s'ha de valorar. Aquest any ja hi ha alguns canvis introduïts, com els Close Encounters i les Open Sessions, per donar una oportunitat a aquelles persones que no s'identifiquin directament amb el Fòrum. Però tots els projectes s'han de repensar i així ho farem quan s'acabi l'edició d'enguany.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.