01
de Desembre
de
2014 - 01:00
Act.
01
de Desembre
de
2014 - 13:15
"La feina dels observatoris és una tasca eminentment humana". Xavier Muñoz, tècnic de l'Observatori Econòmic i Social de la Sostenibilitat de Terrassa, reivindica, així, el paper clau que han adquirit els observatoris del desenvolupament local. Per a Muñoz, la feina de recopilar, organitzar, generar i difondre informació socioeconòmica té una finalitat que transcendeix l'estadística: "No es tracta només d'explicar les realitats a través de números, sinó de saber que al darrere hi ha persones que, al cap i a la fi, ens interessa saber qui són".
Fa 20 anys que els observatoris del desenvolupament local −"els espais on es dóna valor a la informació generada sobre el territori", sintetitza Oriol Estela, cap de l'Oficina Tècnica d'Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona − recullen les dades i les fan accessibles amb l'objectiu que els governs determinin, tot recolzant-se en el coneixement empíric del territori, les actuacions polítiques que han de donar resposta a les necessitats col·lectives.
"Les decisions polítiques no poden ser purament tècniques, però la política ha de tenir la informació tècnica, les dades i les avaluacions per, a partir d'aquí, decidir", remarca Frederic Udina, director de l'IDESCAT. En aquest sentit, en matèria de polítiques de desenvolupament econòmic local, conèixer el mateix mercat de treball i l'activitat econòmica del territori i posar-los en relació amb dades socials i mediambientals és bàsic per comptar amb intervencions eficients.
Un entorn que genera dades en excés ha esdevingut contraproduent per extreure'n coneixement. És per això que cada vegada és menys prorrogable comptar amb professionals dedicats a recollir, tractar i classificar dades per generar informació útil per als governs, a tot nivell territorial. "Cada cop més es necessitaran uns observatoris que sàpiguen tractar la informació per convertir-la en coneixement", assegura al respecte Lucía López, tècnica de l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat.
La crisi dels 90, l'origen
L'origen dels observatoris de desenvolupament econòmic local està lligat a la crisi d'ocupació d'inicis dels 90. Enmig del context econòmic recessiu, la necessitat de comptar amb eines d'observació i anàlisi de la realitat econòmica es presenta de cara als agents locals. A la pràctica, en un inici, els actuals observatoris del desenvolupament local es configuren com a observatoris del mercat de treball.
La tasca dels observatoris va centrar-se a estudiar l'evolució de l'atur fins a meitat de la dècada dels 90, quan l'estratègia per superar-lo adquireix una altra orientació. L'ocupació pren, llavors, protagonisme en les observacions. L'impuls de l'activitat econòmica se situa al centre de la lluita contra l'atur i els observatoris esdevenen, amb el canvi de perspectiva, eines analítiques de l'activitat econòmica.
Avui dia, els observatoris han obert les mires més enllà de la dinàmica econòmica per contribuir al desenvolupament sostenible, en termes socials i mediambientals, de les localitats. Per aconseguir-ho, els observatoris del desenvolupament treballen informació que transcendeix el mercat de treball i l'activitat econòmica i integren dades sobre eixos clau per la qualitat de vida de les persones, com l'ensenyament, l'habitatge, el transport, l'urbanisme, el comerç o les rendes.
Avui són 21 els observatoris que generen coneixement local actualitzat i accessible, amb un total de 185 productes i serveis, com informes de mercat de treball i estructura empresarial, informes de conjuntura socioeconòmica, estudis sectorials (educació, habitatge, turisme, innovació...), síntesis d'indicadors clau, diagnosis territorials, anuaris estadístics, seguiment i avaluació de polítiques públiques o organització de jornades i seminaris.
La posada en comú d'informació i pràctiques, el foment del debat i el treball compartit per elaborar eines d'anàlisi són les peces que han donat cos a la Xarxa d'Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local (XODEL), formada per la vintena d'observatoris (12 dels quals supramunicipals) d'arreu de la demarcació. "És fonamental que les bones experiències es reforcin, per tal que les bones pràctiques es visualitzin i serveixin d'inspiració a la resta", remarca, com a gran avantatge de la XODEL Andreu Ulied, director de la consultora en planificació estratègica MCRIT.
De la informació territorial a la xarxa de coneixement
"Constitueix un espai per intercanviar experiències i per innovar, on es poden buscar noves respostes a problemes que comparteixen els membres". Estela concreta, així, quin és el valor de la XODEL. La coordinació del treball col·laboratiu, engegat poc després del naixement dels primers observatoris territorials, a meitat de la dècada dels 90, queda en mans de l'Observatori del Desenvolupament Econòmic (ODE) de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local la Diputació de Barcelona.
"Venint de l'activitat privada, quan vaig començar a treballar a l'Observatori, pensava que hi hauria certa competència, però el que vaig trobar va ser una gran col·laboració entre diferents observatoris. És una cooperació real", valora Ramon Culleré, tècnic de l'Observatori del Bages. Més enllà del paper coordinador, l'ODE dóna suport als governs locals per planificar i gestionar les decisions en matèria de desenvolupament als territoris, a través de recursos de coneixement, formació i econòmics. A tall d'exemple, destaca el sistema d'informació territorial Hermes, un instrument que posa a l'abast estadístiques socioeconòmiques i assistència tècnica a les institucions i organismes de gestió municipal.
Anàlisi socioeconòmica
Un altre recurs que l'ODE ofereix són els informes socioeconòmics, a través dels quals es capta l'evolució de la conjuntura i el mercat de treball del conjunt de la província, de les comarques i dels municipis barcelonins. Afegits a les diagnosis estratègiques territorials i de la província de Barcelona, el mapa de projectes estratègics locals i els models de previsió de factors crítics del desenvolupament local, una biblioteca virtual, un recull d'enllaços i documents, les propostes formatives i les ajudes econòmiques, fan de l'ODE una iniciativa que integra les perspectives estratègica, prospectiva i territorial.
"La xarxa en els últims anys ha estat útil per elaborar productes d'anàlisi comuns i fer sessions de treball conjuntes, que ens han permès intercanviar productes entre els observatoris", destaca la tècnica de l'observatori del Baix Llobregat. Per la seva banda, el tècnic de l'observatori de Terrassa, subratlla "el treball intel·ligent de la XODEL, a l'hora d'opinar sobre metodologies, definir-les, fer formació i intercanviar experiències".
20 anys d'observatoris han incrementat, amb mirada col·laborativa, l'aprofitament del coneixement que les localitats obtenen per orientar les decisions que han de generar riquesa i fomentar l'ocupació, amb la vista posada en millorar la qualitat de vida de la ciutadania i vetllar per la cohesió social.
Els observatoris, cada vegada menys opcionals per la intervenció pública
Fent una mirada endavant en un entorn saturat de dades, un mecanisme de creació de coneixement territorial com els observatoris del desenvolupament, autoreforçats a la XODEL, seran, segons coincideixen les veus expertes, peces imprescindibles per planificar el desenvolupament socioeconòmic.
A més d'estendre aquests espais d'anàlisi a tots els municipis, aconseguir que la feina dels observatoris sigui valorada "per qui és el receptor de la seva feina", en paraules d'Estela -en referència als governs locals-, és un repte de present. Transformar la manera de presentar la informació per tal de potenciar-ne l'accessibilitat, "que sigui més entenedora sense perdre rigor", també és un àmbit on els observatoris tenen marge de millora. "Tenir un open data no vol dir tenir informació directa per la ciutadania", remarca Muñoz al respecte.
Actualment, les persones generem dades amb constància, fins i tot, sense adonar-nos-en, a través de rutines com usar el mòbil, les targetes de crèdit o desplaçar-nos amb el cotxe. Així, aconseguir una connexió superior amb la informació que aporta la ciutadania és una acció per progressar en el coneixement de la dinàmica social i econòmica dels territoris. Per a Estela, els observatoris "tenen el repte de buscar la fórmula per recollir aquesta informació i donar-li un valor".
Destriar i interpretar les dades de valor per prendre decisions, planificar la intervenció pública i gestionar un determinat moment, requereix personal especialitzat i mitjans per definir i elaborar la informació. I la creixent necessitat no és exclusiva dels governs locals. "Més que informació, el que tenim cada vegada més són dades, per això, la capacitat de transformar-les en coneixement útil és una feina indispensable. Tots els professionals de l'Administració han de ser capaços de fer-ho", valora Ulied, tot plantejant: "Si no és per identificar les necessitats col·lectives a mitjà i llarg termini d'una forma raonable i objectiva, de què serveix l'administració pública?". Per al consultor, seleccionar o bé produir la informació necessària "serà una feina cada vegada de més responsabilitat".
Fa 20 anys que els observatoris del desenvolupament local −"els espais on es dóna valor a la informació generada sobre el territori", sintetitza Oriol Estela, cap de l'Oficina Tècnica d'Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona − recullen les dades i les fan accessibles amb l'objectiu que els governs determinin, tot recolzant-se en el coneixement empíric del territori, les actuacions polítiques que han de donar resposta a les necessitats col·lectives.
"Les decisions polítiques no poden ser purament tècniques, però la política ha de tenir la informació tècnica, les dades i les avaluacions per, a partir d'aquí, decidir", remarca Frederic Udina, director de l'IDESCAT. En aquest sentit, en matèria de polítiques de desenvolupament econòmic local, conèixer el mateix mercat de treball i l'activitat econòmica del territori i posar-los en relació amb dades socials i mediambientals és bàsic per comptar amb intervencions eficients.
Un entorn que genera dades en excés ha esdevingut contraproduent per extreure'n coneixement. És per això que cada vegada és menys prorrogable comptar amb professionals dedicats a recollir, tractar i classificar dades per generar informació útil per als governs, a tot nivell territorial. "Cada cop més es necessitaran uns observatoris que sàpiguen tractar la informació per convertir-la en coneixement", assegura al respecte Lucía López, tècnica de l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat.
La crisi dels 90, l'origen
L'origen dels observatoris de desenvolupament econòmic local està lligat a la crisi d'ocupació d'inicis dels 90. Enmig del context econòmic recessiu, la necessitat de comptar amb eines d'observació i anàlisi de la realitat econòmica es presenta de cara als agents locals. A la pràctica, en un inici, els actuals observatoris del desenvolupament local es configuren com a observatoris del mercat de treball.
La tasca dels observatoris va centrar-se a estudiar l'evolució de l'atur fins a meitat de la dècada dels 90, quan l'estratègia per superar-lo adquireix una altra orientació. L'ocupació pren, llavors, protagonisme en les observacions. L'impuls de l'activitat econòmica se situa al centre de la lluita contra l'atur i els observatoris esdevenen, amb el canvi de perspectiva, eines analítiques de l'activitat econòmica.
Avui dia, els observatoris han obert les mires més enllà de la dinàmica econòmica per contribuir al desenvolupament sostenible, en termes socials i mediambientals, de les localitats. Per aconseguir-ho, els observatoris del desenvolupament treballen informació que transcendeix el mercat de treball i l'activitat econòmica i integren dades sobre eixos clau per la qualitat de vida de les persones, com l'ensenyament, l'habitatge, el transport, l'urbanisme, el comerç o les rendes.
Avui són 21 els observatoris que generen coneixement local actualitzat i accessible, amb un total de 185 productes i serveis, com informes de mercat de treball i estructura empresarial, informes de conjuntura socioeconòmica, estudis sectorials (educació, habitatge, turisme, innovació...), síntesis d'indicadors clau, diagnosis territorials, anuaris estadístics, seguiment i avaluació de polítiques públiques o organització de jornades i seminaris.
La posada en comú d'informació i pràctiques, el foment del debat i el treball compartit per elaborar eines d'anàlisi són les peces que han donat cos a la Xarxa d'Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local (XODEL), formada per la vintena d'observatoris (12 dels quals supramunicipals) d'arreu de la demarcació. "És fonamental que les bones experiències es reforcin, per tal que les bones pràctiques es visualitzin i serveixin d'inspiració a la resta", remarca, com a gran avantatge de la XODEL Andreu Ulied, director de la consultora en planificació estratègica MCRIT.
De la informació territorial a la xarxa de coneixement
"Constitueix un espai per intercanviar experiències i per innovar, on es poden buscar noves respostes a problemes que comparteixen els membres". Estela concreta, així, quin és el valor de la XODEL. La coordinació del treball col·laboratiu, engegat poc després del naixement dels primers observatoris territorials, a meitat de la dècada dels 90, queda en mans de l'Observatori del Desenvolupament Econòmic (ODE) de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local la Diputació de Barcelona.
"Venint de l'activitat privada, quan vaig començar a treballar a l'Observatori, pensava que hi hauria certa competència, però el que vaig trobar va ser una gran col·laboració entre diferents observatoris. És una cooperació real", valora Ramon Culleré, tècnic de l'Observatori del Bages. Més enllà del paper coordinador, l'ODE dóna suport als governs locals per planificar i gestionar les decisions en matèria de desenvolupament als territoris, a través de recursos de coneixement, formació i econòmics. A tall d'exemple, destaca el sistema d'informació territorial Hermes, un instrument que posa a l'abast estadístiques socioeconòmiques i assistència tècnica a les institucions i organismes de gestió municipal.
Anàlisi socioeconòmica
Un altre recurs que l'ODE ofereix són els informes socioeconòmics, a través dels quals es capta l'evolució de la conjuntura i el mercat de treball del conjunt de la província, de les comarques i dels municipis barcelonins. Afegits a les diagnosis estratègiques territorials i de la província de Barcelona, el mapa de projectes estratègics locals i els models de previsió de factors crítics del desenvolupament local, una biblioteca virtual, un recull d'enllaços i documents, les propostes formatives i les ajudes econòmiques, fan de l'ODE una iniciativa que integra les perspectives estratègica, prospectiva i territorial.
"La xarxa en els últims anys ha estat útil per elaborar productes d'anàlisi comuns i fer sessions de treball conjuntes, que ens han permès intercanviar productes entre els observatoris", destaca la tècnica de l'observatori del Baix Llobregat. Per la seva banda, el tècnic de l'observatori de Terrassa, subratlla "el treball intel·ligent de la XODEL, a l'hora d'opinar sobre metodologies, definir-les, fer formació i intercanviar experiències".
20 anys d'observatoris han incrementat, amb mirada col·laborativa, l'aprofitament del coneixement que les localitats obtenen per orientar les decisions que han de generar riquesa i fomentar l'ocupació, amb la vista posada en millorar la qualitat de vida de la ciutadania i vetllar per la cohesió social.
Els observatoris, cada vegada menys opcionals per la intervenció pública
Fent una mirada endavant en un entorn saturat de dades, un mecanisme de creació de coneixement territorial com els observatoris del desenvolupament, autoreforçats a la XODEL, seran, segons coincideixen les veus expertes, peces imprescindibles per planificar el desenvolupament socioeconòmic.
A més d'estendre aquests espais d'anàlisi a tots els municipis, aconseguir que la feina dels observatoris sigui valorada "per qui és el receptor de la seva feina", en paraules d'Estela -en referència als governs locals-, és un repte de present. Transformar la manera de presentar la informació per tal de potenciar-ne l'accessibilitat, "que sigui més entenedora sense perdre rigor", també és un àmbit on els observatoris tenen marge de millora. "Tenir un open data no vol dir tenir informació directa per la ciutadania", remarca Muñoz al respecte.
Actualment, les persones generem dades amb constància, fins i tot, sense adonar-nos-en, a través de rutines com usar el mòbil, les targetes de crèdit o desplaçar-nos amb el cotxe. Així, aconseguir una connexió superior amb la informació que aporta la ciutadania és una acció per progressar en el coneixement de la dinàmica social i econòmica dels territoris. Per a Estela, els observatoris "tenen el repte de buscar la fórmula per recollir aquesta informació i donar-li un valor".
Destriar i interpretar les dades de valor per prendre decisions, planificar la intervenció pública i gestionar un determinat moment, requereix personal especialitzat i mitjans per definir i elaborar la informació. I la creixent necessitat no és exclusiva dels governs locals. "Més que informació, el que tenim cada vegada més són dades, per això, la capacitat de transformar-les en coneixement útil és una feina indispensable. Tots els professionals de l'Administració han de ser capaços de fer-ho", valora Ulied, tot plantejant: "Si no és per identificar les necessitats col·lectives a mitjà i llarg termini d'una forma raonable i objectiva, de què serveix l'administració pública?". Per al consultor, seleccionar o bé produir la informació necessària "serà una feina cada vegada de més responsabilitat".