El Consell Comarcal d'Osona ha acordat impulsar un sistema de gestió 100% públic que prestarà servei als ajuntaments per fer arribar l'aigua a les llars. El president del Consell Comarcal, Joan Roca, ha explicat que amb la posada en marxa d'aquest servei es tancaria "el cicle de l'aigua" i seria la primera comarca de Catalunya que passaria a gestionar tot el circuit de manera mancomunada, com ja es fa actualment amb la gestió dels residus.
Ara, el consell -a través d'empreses mixtes- ja capta l'aigua del riu o dels pous des de tres punts (Osona Nord-Voltreganès, Sud i Lluçanès), la fa potable i també s'encarrega de la depuració. La competència de fer arribar l'aigua a les cases (l'anomenada aigua en baixa) és dels ajuntaments i actualment a molts municipis el servei el presta una empresa privada a través d'una concessió. A partir de l'any que ve, i si així ho decideix cada municipi, en els llocs en què la concessió venci, la gestió podria començar-la a fer la nova empresa del Consell Comarcal. Hi ha municipis, però, com Vic, en què la concessió no venç fins el 2048. Amb tot, de moment, ja s'hi han interessat una quinzena d'ajuntaments.
Treball mancomunat
El conseller delegat d'Aigua potable del Consell Comarcal d'Osona, Jaume Colomer, ha explicat que dels 50 ajuntaments de la comarca, de moment una quinzena, van donar una resposta interessant-se pel servei. "N'hi ha de més interessats, que tenen les concessions a punt d'acabar, i d'altres que ho faran més endavant", ha explicat Colomer. L'objectiu que es va posar el mateix Consell Comarcal per poder tirar endavant el projecte "amb garanties" era un nucli d'uns 10.000 habitants (dels 150.000 que viuen a Osona), que inclogués municipis de tipologies diferents. Els compromisos amb els ajuntaments per rebre el servei d'aigua del Consell Comarcal només seran en ferm quan s'hagin aprovat per ple municipal. Els contractes d'ajuntaments grans donarien un bon impuls al projecte i per això, des del consell, veuen amb bons ulls la incorporació de municipis que, com Torelló, se'ls acaba la concessió properament.
Els compromisos amb els ajuntaments per rebre el servei d'aigua del Consell Comarcal només seran en ferm quan s'hagin aprovat per ple municipal
"Hem vist que treballant de la mà amb els ajuntaments ens ha permès saber molt clarament quines necessitats tenen". Això, segons Colomer, és bàsic per ajudar en la definició de l'estructura de l'empresa que s'ha de crear. "El que tenim clar és que tot i ser 100% pública, podrà contractar serveis", ha explicat el conseller.
Així doncs, la idea és poder gestionar tots els serveis de manera directa, "però som conscients que el volum que podrem arribar a gestionar implicarà haver de contractar serveis externs". Aquests podrien ser per exemple l'anàlisi de les mostres d'aigua però, en canvi, tota la part de lectura de comptadors o les contractacions les gestionarà el Consell Comarcal directament. Segons Jaume Colomer, la part més interessant de poder crear una empresa 100% pública és el fet que permet la creació d'una oficina tècnica "que farà l'estudi i entrarà a debatre quin és el futur del territori", ha afegit.
Un preu similar
Pel que fa al preu, Colomer ha destacat que si la gestió s'està fent "correctament", la factura de l'aigua no hauria de canviar. "L'únic que canviarà és que el rebut portarà el logotip del Consell Comarcal", ha assenyalat. Un dels grans reptes que té l'ens supramunicipal és que el propi servei assumeixi els costos del servei. És a dir, que a nivell municipal i del propi usuari s'entengui que cal assumir els costos dels servei de l'aigua. "S'ha de tenir coneixement del què costa", ha puntualitzat. "Si hi ha inversions s'han de quantificar i aquestes aniran lligades a la factura de l'aigua", ha explicat. Això vol dir que si hi ha ajuntaments que han de fer inversions per mantenir un bon servei d'arribada de l'aigua a les llars això es repercutirà en als usuaris.
La tria entre una empresa pública i una de privada ha vingut condicionada sobretot pel canvi de la llei de contractacions, segons ha explicat el president del Consell Comarcal, Joan Roca. Precisament, tot i que inicialment el debat entre els diferents grups polítics passava per decidir si era millor una empresa mixta o una de pública, "amb el canvi de llei hem vist que el millor sistema per fer la gestió és una mercantil 100% pública", ha destacat. De fet, la balança va acabar pesant més per la pública perquè la llei de contractes, si es creava una empresa mixta era molt "limitadora", ha explicat Roca. D'entrada, pel topall del 20% de creixement que s'imposa, però també per la qüestió de l'eliminació de l'estabilitat pressupostària.
"Volem fer una empresa d'aigua en baixa que personalitzi els costos reals municipi a municipi. El que no es podria entendre de cap manera és que en un ajuntament s'hi perdessin diners i llavors el Consell hagués d'afegir-ne del seu pressupost per fer viable el servei en aquella població, o que un altre municipi amb beneficis sufragués les pèrdues", ha explicat Joan Roca. Per d'altres grups polítics dins el consell, però, la corrent remunicipalitzadora dels diferents serveis bàsics ha ajudat a posicionar-se i a veure amb millors ulls el naixement d'una empresa 100% pública.
Roca: "Volem fer una empresa d'aigua en baixa que personalitzi els costos reals municipi a municipi"
Finalment, la decisió d'optar per una mercantil 100% pública ha estat per unanimitat amb el suport de PDeCAT, ERC i Independents. A la tardor s'hauria d'aprovar el projecte al ple del Consell Comarcal i, llavors, que cada ajuntament interessat sotmetrà al ple municipal la decisió. De cara a l'any vinent, el nou servei ja podria entrar en marxa.