CA | ES

El Perelló, el poble de la mel

Una quarantena d'explotacions apícoles en aquest poble del Baix Ebre produeixen un 25% del producte de tot Catalunya

Els apicultors de Muria | Cedida Els apicultors de Muria | Cedida

Al Perelló se'l coneix com el "poble de la mel". En aquest petit municipi del Baix Ebre, la indústria apícola es remunta al segle XIX: en aquella època, com en molts pobles de Catalunya, les cases de pagès perellonenques tenien una arna, que permetia a les famílies fer la seva pròpia mel. Però poc a poc, alguns apicultors s'hi van començar a dedicar de manera professional. Fins que va arribar un punt d’inflexió: l’hivern de 1956, conegut com “l’any del fred”. Amb tots els arbres morts per les gelades, l’apicultura es va convertir en una sortida per guanyar-se la vida al poble. Avui en dia, en aquest petit municipi d’una mica menys de 3.000 habitants s’hi produeix un 25% de la mel de tot Catalunya.

Més info: Què se n’ha fet de la mel de debò?

Actualment, Catalunya té una indústria apícola que genera entre 2.000 i 2.500 tones de mel anuals, i d’aquestes, una mica menys d’un miler surten de la província de Tarragona: principalment, del Perelló. Allà s’hi troben marques com Casanova Borrell, Casa Blai, Mel de l’Avi Lluís, Muria, Mel i Oli Piñol, Mel Llaó o Mel Rossend Margalef, entre altres. Hi ha 40 explotacions apícoles de perfils molt diferents: des d'empreses professionals, que viuen exclusivament o en gran mesura de l'activitat de les abelles, fins a petits apicultors.

La Cooperativa Apícola Tarragonina agrupa més de 200 associats de tota la província de Tarragona, Lleida, la Franja i el Matarranya, i està establerta al Perelló, on hi ha 38 explotacions que en formen part. “Som el poble on hi ha més concentració apícola”, explica Jordi Brull, president de la Cooperativa. Les empreses més grans produeixen més de 100 tones de mel l’any, i poden arribar a facturar més de 2 milions d’euros anuals. Molts negocis són familiars.

La família Muria ja porta sis generacions d'apicultors | Cedida

La família Muria ja porta sis generacions d'apicultors | Cedida

Al Perelló també hi ha ubicat el Centre d'Interpretació Apícola, una iniciativa privada que té com a objectiu ensenyar als visitants com és el món de l'apicultura. L'empresa responsable és Muria, que ja acumula sis generacions dedicades al sector de la mel. Amb una facturació de 2,5 milions d'euros i més de 100 tones de mel a l'any, Muria ven els seus productes tant en el mercat nacional com internacional. Actualment exporta un 50% de la producció a països europeus i de l'Orient Mitjà. "Intentem endolcir la vida de la gent", explica el gerent, Rafel Muria.

Un sector amenaçat pel canvi climàtic

Els últims anys, la producció de mel al Perelló ha evolucionat, i les empreses que s'hi dediquen s'han hagut d'adaptar. L'augment de temperatures, que provoca que els hiverns siguin més suaus, ha estat una de les principals culpables. La transhumància sempre ha estat fonamental en la producció de mel: moure les arnes al llarg del territori per portar les abelles allà on hi ha floració. Anys enrere, amb una única floració n’hi havia prou, però cada cop s'han de fer transhumàncies més llargues, i s’ha d’anar més lluny.

Brull: "A la zona del Perelló abans es feia molta mel i ara hem de pujar una mica més amunt, cap a la muntanya"

A més de president de la Cooperativa Apícola Tarragonina, Jordi Brull és apicultor de tercera generació de l’Apícola Brull Casanova, una de les empreses més grans del poble, responsable de la marca Mel de l'Avi Lluís. “El meu avi amb 200 arnes podia viure, ara en necessitem més de 2.000”, explica. El culpable és el canvi climàtic, que fan que les plantes no facin parada vegetativa durant l'hivern. "Hem notat que aquí a la zona del Perelló abans es feia molta mel i ara hem de pujar una mica més amunt, cap a la muntanya", explica Francesc Brull, copropietari també de la mateixa empresa. L'Apícola Brull Casanova té tretze treballadors i dos camions grans que permeten moure les arnes per tot el territori, per produir una mitjana de 100 tones de mel l'any. "Abans deixaves les abelles al camp i quan tornaves estava ple de mel. Ara treballant més, fent més quilòmetres i movent més les abelles aconseguim treure unes bones provisions", assegura.

Les abelles: un insecte amenaçat

A part de l'amenaça del canvi climàtic, les abelles també pateixen agressions externes que poden provocar problemes als apicultors. "És un animal que no és tan fort com ens pensem. Cada cop té més mortalitat, més malalties... Les poblacions no són com abans. I això és el que ens preocupa més", assegura Rafel Muria.

Els apicultors de Muria | Cedida

Els apicultors de Muria | Cedida

Entre aquestes amenaces externes hi ha, per exemple, productes fitosanitaris per als arbres i les plantes que no maten les abelles però les atordeixen i les fan perdre el camí de tornada cap a les arnes. O l'àcar Varroa, un paràsit extern que els transmet malalties. "I com que l'antibiòtic amb les abelles de la mel està totalment prohibit, no les podem tractar", assegura Francesc Brull. En algunes àrees de producció de mel, una amenaça important és la vespa asiàtica: al Perelló, per sort, aquest depredador de les abelles de la mel encara no ha arribat.

Muria, sobre les abelles: "És un animal que no és tan fort com ens pensem. Cada cop té més mortalitat, més malalties... Les poblacions no són com abans"

Una altra qüestió que preocupa els apicultors del poble és el robatori d'arnes. Com que les abelles es deixen en camps oberts propers a les zones de floració, sempre hi ha hagut furts, però el problema s'ha agreujat en els últims temps. "Són animals que estan al camp, que no coneixen a l'amo. Pots anar a buscar-les i prendre-les", assegura Francesc Brull. El responsable de l'Apícola Brull Casanova assegura que les ajudes han estat un desencadenant dels robatoris, perquè l'administració les dóna als apicultors que instal·len noves arnes.

Una altra amenaça: el frau de la mel

La mel que es produeix al Perelló és un producte de proximitat, natural i d'alta qualitat. Però arreu del món es consumeix una gran quantitat de mel que es considera adulterada, provinent, sobretot, de països com la Xina. El Parlament Europeu va aprovar el març de l'any 2018 una resolució sobre les perspectives i els desafiaments per al sector apícola de la Unió Europea on definia la mel com "el tercer producte més adulterat del món", fet que provoca "danys greus als apicultors europeus i implica importants riscos per a la salut dels consumidors".

Els apicultors de Muria recol·lectant la mel | Cedida

Els apicultors de Muria recol·lectant la mel | Cedida

"Molta mel que ve de Xina ve a uns preus finals que equivalen al nostre preu de cost. No podem ser competitius en això. Nosaltres som competitius en fer un producte de qualitat", afirma Rafel Muria. Tant per reconèixer el producte local com per evitar el frau, els apicultors lluiten per un etiquetatge de la mel que obligui a detallar l'origen de la mel, i que entrarà en vigor amb una nova normativa. "No posarà quin percentatge és de cada lloc, però sí els països d'origen. Com a mínim hi posarà el nom de Xina a l'etiqueta. Llavors el consumidor que decideixi què vol comprar", reivindica Francesc Brull.

Aposta pel producte de qualitat i la diversificació

Tot i aquesta competència d'altres països, des de les empreses del Perelló asseguren que el consumidor valora cada cop més el producte de qualitat. "Cada vegada la gent s’interessa més del que posa a les etiquetes i d’on surt el producte", assegura Jordi Brull. El mercat de Barcelona, per exemple, cada cop absorbeix més mel de qualitat. "Està clar que no podem competir amb grans indústries envasadores. Nosaltres sabem que ens hem de mantenir en una línia d’artesania i qualitat. I la gent sap que això té un preu", afirma.

El president de la Cooperativa Apícola Tarragonina també està convençut que el futur del sector al poble del Perelló passa per diversificar el negoci. "Per aprofitar tot el producte de l'arna", assegura. Això es tradueix en comercialitzar altres productes, com pol·len o pròpolis, o en oferir altres serveis, com la pol·linització per als agricultors o la cria d'abelles reina.

Més informació
Un negoci molt golós: ruscos, mel i abelles a domicili
Avui et destaquem
El més llegit