“Si poses una granota en una olla plena d’aigua i vas escalfant-la lentament, la granota morirà cremada, perquè no noten el canvi de temperatura gradual, doncs a les dones ens passa el mateix”, amb la metàfora de la granota, la professora de l’IESE Business School, Nuria Chinchilla, ha volgut despertar la consciència de les assistents al IV Meeting UEA inquieta.
En una ponència titulada trencant sostres de vidre i de ciment, la professora ha explicat davant de més de 130 assistents tots els escenaris en què es troba la dona, diversos tipus de barreres que dificulten i entorpeixen la seva trajectòria i carrera professional, degut a aquests tipus de sostre. “El de vidre, el que ve de fora, es pot trencar; el de ciment ens l’autoimposem, tot i que es pot superar en certs moments”, ha explicat.
"El 2002 hi havia un 2% de dones directives a l’Ibex, avui és el 25%. No hi ha marxa enrere"
En aquest sentit, l’experta en conciliació ha distingit que en el cas dels sostres de vidre, “en general, a les dones, els hi donen menys oportunitats que als homes. Les dones ens trobem amb diverses barreres socials com l’escassa ajuda a la maternitat, les poques ajudes a les famílies, el desajustament d’horaris laborals amb el calendari escolar” i que “ens discriminen per ser mares”. Per trencar el de vidre s’ha d’esmicolar amb empoderament: motivació, competències, habilitats que han de venir acompanyades d’oportunitats de desenvolupament , que tenim menys que ells”.
Els moments per trencar el sostre de vidre són molt conrets i l’experta els ha identificat: moments de selecció, formació, promoció, evaluació, remuneració i conciliació, és a dir barreres familiars, com haver de cuidar d’altres persones o poc suport de la parella o la família, en una societat que es recolza en la dona per funcionar, situant-la “en un sandvitx entre les cures, la carrera i donar suport a l’home”.
Pel que fa als sostres de ciment, les dones “ens trobem amb diverses barreres personals com “infravalorar-nos, falta de confiança en una mateixa -per comparació amb l’èxit masculí-, por al fracàs i la manca de formació en àrees tradicionalment masculines com la informàtica, l’enginyeria, les matemàtiques, manca de delegació, manca de negociació i de networking”, els homes van al “golf i elles parlen amb les mares de l’escola, uns parlen de negocis i les altres de criatures” i això afecta a la carrera professional. Aquesta sostres s’han de trencar amb empoderament intern.
“Si ens deixem caure en aquest cicle ens quedem en la zona de confort, i com el síndrome de la granota, ens acabem cremant”, ha avisat.
Però hi ha esperança, les coses estan canviant, 100 anys de lluita per al dret a vot no han quedat en res. “El 2002 hi havia un 2% de dones directives a l’Ibex, avui és el 25%. No hi ha marxa enrere. Les empreses que no tenen dones en els comitès executius o directius s’ho perden”, ha reblat.
Chinchilla ha finalitzat el seu discurs sentenciant que “les empreses han de ser més inclusives i més femenines” i donant consells i recomanacions per a la feminització de les empreses -polítiques de flexibilitat, formació de directius, erradicar assetjaement, etc.-.
Inquietes a l’Anoia
Stephanie Marko, membre de la comissió de treball UEA Inquieta, ha fet un repàs de totes les edicions, afirmant que “és un honor tant per a mi, com per a tota la comissió celebrar la 4a edició consecutiva d’aquest acte anual perquè és una mostra de la seva consolidació, bona acceptació i acollida”. Marko ha encoratjat tots els assistents a “trencar sostres de ciment i de vidre”, per una societat més justa per a tothom.
Per la seva banda, Joan Domènech, president de la Unió Empresarial de l’Anoia, ha destacat el fort poder de convocatòria que ha tingut aquest acte. Domènech ha afirmat que la tasca de la UEA Inquieta “no és fàcil perquè la societat és i ha estat tradicionalment patriarcal, i encara més en el món de l’empresa i l’economia. Sabem que canviar aquest paradigma és feina de tota la societat, homes i dones”. El president de la UEA ha fet un repàs d’algunes xifres, com les de l’informe Observatori Dona Empresa i Economia on “el 66% de les empreses catalanes no tenen cap dona en el seu equip directiu, un percentatge que es manté força estable en els darrers anys. És hora de revertir la situació, que entre tots realitzem propostes i polítiques per afavorir la igualtat, no per complir les quotes d’igualtat que ens marca la llei, sinó per convenciment i per compromís”, ha reblat.
La consellera de sanitat, Alba Vergés, ha estat l’encarregada de realitzar la cloenda de l’acte i ha afirmat que “ens han imposat una visió d’èxit masculina”. A més, Vergés ha fet un repàs de xifres, destacant-ne algunes com que “el 85% de les reduccions de jornada són de les dones, degut que pel nostre entorn –familiar, social, laboral, entre altres-, les dones tenim un pes molt més gran que els homes. Portem incorporada la societat patriarcal a dins. Per això és important que ens posem les dones referents a la boca, parlem-ne”, ha reblat.