01
d'Agost
de
2015
El Washington Post fa cada any una llista ambels millors invents del món i el 2005 entre ells hi havia un de català, la rentadora paritària. És obra del català Pep Torres, qui va destacar la Time Magazine el 2009 com un dels millors inventors de l'any gràcies a una innovadora màquina expenedora a pedals. Però més enllà d'aquests dos productes, Torres té una llarga col·lecció de productes al Museu d'Idees i Invents de Barcelona, del qual n'és el creador i director.
Torres també dirigeix una agència creativa, Stereonoise, que treballa per fer soroll mediàtic i reivindicar millores. Amb la rentadora va fer una dura crítica a la desigualtat a la societat, ja que l'electrodomèstic està preparat perquè una de cada dues vegades l'hagi de posar un home perquè funcioni. La màquina expenedora, per la seva banda, obliga al consumidor a pedalar amb la bicicleta estàtica a la qual està unida i així cremar calories. L'objectiu de la màquina era conscienciar sobre l'obesitat infantil.
Per resumir la tasca que fa, Torres afirma amb contundència que vol "canviar el món". No és per diners, ho té molt clar, sinó que inventa "allò que demana el cor". En parla de tot la seva feina amb VIA Empresaen elmarc del Fòrum Impulsa, on participa en una conferència motivacional pels joves.
Sempre ens han venut la imatge de l'inventor com a 'bitxo raro'. T'has sentit mai així?
El tema de l'inventor i freak és un estigma que durant molt temps hem portat a sobre. El que surt a la televisió i les pel·lícules sempre és el que crida més l'atenció, i precisament el que impacta és l'invent més estrambòtic, mai el més insuls. Però crec que la professió s'ha dignificat gràcies a gent com Steve Jobs. Ell era un inventor, igual que ho és Dean Kamen amb el Segway o Elon Musk amb la bateria Tesla. Tots ells són inventors que demostren que es poden fer invents seriosos i guanyar diners, no ser només un 'bitxo raro' que fa coses estranyes.
Fins a quin punt han sigut clau Internet i la tecnologia per fer canviar la imatge?
Internet és l'eina, l'invent del segle. Ha fet que persones que estan geogràficament localitzades en un lloc, i en un àmbit d'influència concret, puguin arribar a l'altra punta del món, muntar un bon equip i projectar una cosa que mai hauria sigut així abans. Això permet que passin coses noves.
On són els inventors? Hi ha algun país que destaqui per tenir més capacitat creativa que cap altre?
El món anglosaxó, podríem dir que és la seva forma de fer. Els Estats Units és un país que es va inventar a si mateix, és jove i es va construir a partir de la seva gent. El que passa és que Internet ha fet que es conegui tot, que hi hagi accés a tota la informació i que la seva manera de fer i la seva filosofia s'impregnin a altres àmbits. Silicon Valley és el model, usem paraules i conceptes d'allà, i agafem referents que són d'allà.
Com som nosaltres?
A la zona mediterrània tenim més prejudicis i pors. Un bon exemple és l'ús de l'anglès. Si tu el parles i pronuncies bé davant dels teus amics, algú et dirà "Ja està, sabem que el parles bé. Vols presumir?" i farà la típica brometa. Espanya és l'únic país del món on passa, l'únic. A altres llocs, si tens un bon domini de la llengua, a la gent li encanta. Aquí no, fins i tot has de fer veure que no el tens. Hi ha aquesta tendència a creure que allò 'cutre' mola i que la resta és anar de fatxenda. És un estigma que ens hem de treure.
Com ho hem de fer?
Responent: "Parlo bé l'anglès? Doncs sí. I tu hauries d'estudiar per parlar-lo". Només així aconseguirem que el que treballa i estudia, sigui el més venerat, que no ho sigui el llest o el que s'escapoleix. És un tema amb rerefons culturals i amb molta feina per fer des de l'escola.
Precisament el que tu vols aconseguir amb els teus invents és canviar la vida quotidiana. Què inventaries ara per millorar?
Moltíssimes coses, hi ha moltes maneres de canviar el món. Tot el que sigui deixar de dependre de grans empreses que capitalitzen serveis bàsics com l'electricitat és necessari. Un ha de ser autosuficient, ja sigui amb plaques solars, amb bateries... hem de desconnectar de la xarxa i autoabastir-nos. Això és deixar de ser claus, que és el primer que hem de fer per ser lliures, i això és el que s'ha d'inventar.
Què vas pensar quan vas veure et vas veure a la premsa internacional pels teus invents?
El primer que vaig pensar va ser: "Em canviarà la vida? A partir d'ara em faré ric? Em trucarà el president de Coca Cola?". Més tard te n'adones que no passen coses tan grans, però que sí que et serveix per anar al banc, ensenyar la portada i la pàgina i que et concedeixi el crèdit que necessitaves.
Però amb el temps sí que t'han trucat grans marques i empreses.
Sí, he sigut molt reconegut a la professió per un cúmul de coses. El meu currículum ara mateix és brutal, però pel cúmul. La setmana passada vaig estar a Montreal parlant amb el Cirque du Soleil. És clar, que et rebin ells... El meu museu m'ha ajudat, m'ha donat una oportunitat. A vegades fas coses que no tenen un resultat directe, però obren finestres amb oportunitats que has d'agafar.
Com va sorgir la idea de fer un museu?
Va ser una concatenació d'efectes. Feia temps que creava, tenia una vitrina amb invents a punta pala en una oficina business to business a l'Hospitalet on ningú podia entrar i vaig pensar que si tingués un museu, la gent pagaria per veure'ls. Vaig pensar a crear un projecte més enllà de tenir simplement objectes. Vull que la gent canviï, és una excusa per donar una empenta a la gent, perquè siguin creatius. El 2010 em vaig llençar, vaig buscar un local impagable, vaig recórrer més de 20 bancs buscant calés... És deficitari i hi haig de posar diners de la meva butxaca, però puc dir que ho he aconseguit.
Sabent que genera pèrdues, molts et dirien que és una mala idea.
No ho és, perquè no hi ha ni bones ni males idees. Quin és el barem per dir si és bo o dolent? Que et fa feliç? Que tens un impacte en la societat? Que guanyes diners? Si estic avui donant una conferència o estic en un cert nivell que on no estava fa 10 anys, no pot significar que és bona idea? Cadascú té la seva definició i per a mi la idea del museu és extraordinària. Encara no tinc beneficis, però ja els tindré.
D'on surten les teves idees?
Instantàniament. Hi ha les típiques que surten al carrer; veus una cosa, et ve la inspiració, ho apuntes i surt la idea. Hi ha d'altres que venen amb els briefs dels clients; hi penses i t'inspires. O d'altres vegades senzillament parlant amb algú. A vegades tens una idea, l'apuntes, la guardes al calaix i no hi treballes fins alguns mesos o anys més tard. És el que ha passat amb el llit sense monstres, que és un projecte de fa dos anys i que no he tirat endavant fins que he trobat en Marc Vidal.
Serà aquest llit el teu pròxim gran invent?
No ho sé. Vendre mobles és complicat i vendre'ls online encara ho és més, però si visualitzo aquest projecte, veig botigues sense pors. Hi haurà un llit sense monstres, racons sense pors... L'objectiu és ajudar les persones, començant pels nens i acabant amb els adults, perquè volem un món sense pors i sense monstres.
Tot i que ja has dit que el sistema educatiu ha de canviar, creus que les noves generacions tenen menys por?
Diuen que un costum triga més de tres generacions a perdre's, és a partir dels besnéts que ja comença a eradicar. Nosaltres tenim por perquè hem passat una crisi i ho estem inculcant als nostres fills. Estem tornant als avis que van viure una guerra, busquem la seguretat i la feina estable que per a ells era tan important. Estàvem començant a superar-ho i la crisi ens ha frenat. Hem de ser-ne conscients i veure que no podem passar les pors als fills, els hem de fer valents i amagar les nostres pors. Aquí és on farem el tall definitiu.
Torres també dirigeix una agència creativa, Stereonoise, que treballa per fer soroll mediàtic i reivindicar millores. Amb la rentadora va fer una dura crítica a la desigualtat a la societat, ja que l'electrodomèstic està preparat perquè una de cada dues vegades l'hagi de posar un home perquè funcioni. La màquina expenedora, per la seva banda, obliga al consumidor a pedalar amb la bicicleta estàtica a la qual està unida i així cremar calories. L'objectiu de la màquina era conscienciar sobre l'obesitat infantil.
Per resumir la tasca que fa, Torres afirma amb contundència que vol "canviar el món". No és per diners, ho té molt clar, sinó que inventa "allò que demana el cor". En parla de tot la seva feina amb VIA Empresaen elmarc del Fòrum Impulsa, on participa en una conferència motivacional pels joves.
Sempre ens han venut la imatge de l'inventor com a 'bitxo raro'. T'has sentit mai així?
El tema de l'inventor i freak és un estigma que durant molt temps hem portat a sobre. El que surt a la televisió i les pel·lícules sempre és el que crida més l'atenció, i precisament el que impacta és l'invent més estrambòtic, mai el més insuls. Però crec que la professió s'ha dignificat gràcies a gent com Steve Jobs. Ell era un inventor, igual que ho és Dean Kamen amb el Segway o Elon Musk amb la bateria Tesla. Tots ells són inventors que demostren que es poden fer invents seriosos i guanyar diners, no ser només un 'bitxo raro' que fa coses estranyes.
Fins a quin punt han sigut clau Internet i la tecnologia per fer canviar la imatge?
Internet és l'eina, l'invent del segle. Ha fet que persones que estan geogràficament localitzades en un lloc, i en un àmbit d'influència concret, puguin arribar a l'altra punta del món, muntar un bon equip i projectar una cosa que mai hauria sigut així abans. Això permet que passin coses noves.
On són els inventors? Hi ha algun país que destaqui per tenir més capacitat creativa que cap altre?
El món anglosaxó, podríem dir que és la seva forma de fer. Els Estats Units és un país que es va inventar a si mateix, és jove i es va construir a partir de la seva gent. El que passa és que Internet ha fet que es conegui tot, que hi hagi accés a tota la informació i que la seva manera de fer i la seva filosofia s'impregnin a altres àmbits. Silicon Valley és el model, usem paraules i conceptes d'allà, i agafem referents que són d'allà.
Com som nosaltres?
A la zona mediterrània tenim més prejudicis i pors. Un bon exemple és l'ús de l'anglès. Si tu el parles i pronuncies bé davant dels teus amics, algú et dirà "Ja està, sabem que el parles bé. Vols presumir?" i farà la típica brometa. Espanya és l'únic país del món on passa, l'únic. A altres llocs, si tens un bon domini de la llengua, a la gent li encanta. Aquí no, fins i tot has de fer veure que no el tens. Hi ha aquesta tendència a creure que allò 'cutre' mola i que la resta és anar de fatxenda. És un estigma que ens hem de treure.
Com ho hem de fer?
Responent: "Parlo bé l'anglès? Doncs sí. I tu hauries d'estudiar per parlar-lo". Només així aconseguirem que el que treballa i estudia, sigui el més venerat, que no ho sigui el llest o el que s'escapoleix. És un tema amb rerefons culturals i amb molta feina per fer des de l'escola.
Precisament el que tu vols aconseguir amb els teus invents és canviar la vida quotidiana. Què inventaries ara per millorar?
Moltíssimes coses, hi ha moltes maneres de canviar el món. Tot el que sigui deixar de dependre de grans empreses que capitalitzen serveis bàsics com l'electricitat és necessari. Un ha de ser autosuficient, ja sigui amb plaques solars, amb bateries... hem de desconnectar de la xarxa i autoabastir-nos. Això és deixar de ser claus, que és el primer que hem de fer per ser lliures, i això és el que s'ha d'inventar.
Què vas pensar quan vas veure et vas veure a la premsa internacional pels teus invents?
El primer que vaig pensar va ser: "Em canviarà la vida? A partir d'ara em faré ric? Em trucarà el president de Coca Cola?". Més tard te n'adones que no passen coses tan grans, però que sí que et serveix per anar al banc, ensenyar la portada i la pàgina i que et concedeixi el crèdit que necessitaves.
Però amb el temps sí que t'han trucat grans marques i empreses.
Sí, he sigut molt reconegut a la professió per un cúmul de coses. El meu currículum ara mateix és brutal, però pel cúmul. La setmana passada vaig estar a Montreal parlant amb el Cirque du Soleil. És clar, que et rebin ells... El meu museu m'ha ajudat, m'ha donat una oportunitat. A vegades fas coses que no tenen un resultat directe, però obren finestres amb oportunitats que has d'agafar.
Com va sorgir la idea de fer un museu?
Va ser una concatenació d'efectes. Feia temps que creava, tenia una vitrina amb invents a punta pala en una oficina business to business a l'Hospitalet on ningú podia entrar i vaig pensar que si tingués un museu, la gent pagaria per veure'ls. Vaig pensar a crear un projecte més enllà de tenir simplement objectes. Vull que la gent canviï, és una excusa per donar una empenta a la gent, perquè siguin creatius. El 2010 em vaig llençar, vaig buscar un local impagable, vaig recórrer més de 20 bancs buscant calés... És deficitari i hi haig de posar diners de la meva butxaca, però puc dir que ho he aconseguit.
Sabent que genera pèrdues, molts et dirien que és una mala idea.
No ho és, perquè no hi ha ni bones ni males idees. Quin és el barem per dir si és bo o dolent? Que et fa feliç? Que tens un impacte en la societat? Que guanyes diners? Si estic avui donant una conferència o estic en un cert nivell que on no estava fa 10 anys, no pot significar que és bona idea? Cadascú té la seva definició i per a mi la idea del museu és extraordinària. Encara no tinc beneficis, però ja els tindré.
D'on surten les teves idees?
Instantàniament. Hi ha les típiques que surten al carrer; veus una cosa, et ve la inspiració, ho apuntes i surt la idea. Hi ha d'altres que venen amb els briefs dels clients; hi penses i t'inspires. O d'altres vegades senzillament parlant amb algú. A vegades tens una idea, l'apuntes, la guardes al calaix i no hi treballes fins alguns mesos o anys més tard. És el que ha passat amb el llit sense monstres, que és un projecte de fa dos anys i que no he tirat endavant fins que he trobat en Marc Vidal.
Serà aquest llit el teu pròxim gran invent?
No ho sé. Vendre mobles és complicat i vendre'ls online encara ho és més, però si visualitzo aquest projecte, veig botigues sense pors. Hi haurà un llit sense monstres, racons sense pors... L'objectiu és ajudar les persones, començant pels nens i acabant amb els adults, perquè volem un món sense pors i sense monstres.
Tot i que ja has dit que el sistema educatiu ha de canviar, creus que les noves generacions tenen menys por?
Diuen que un costum triga més de tres generacions a perdre's, és a partir dels besnéts que ja comença a eradicar. Nosaltres tenim por perquè hem passat una crisi i ho estem inculcant als nostres fills. Estem tornant als avis que van viure una guerra, busquem la seguretat i la feina estable que per a ells era tan important. Estàvem començant a superar-ho i la crisi ens ha frenat. Hem de ser-ne conscients i veure que no podem passar les pors als fills, els hem de fer valents i amagar les nostres pors. Aquí és on farem el tall definitiu.