Una mica de Gatzara 2015: l'orgull del que és propi

Un cupatge en el que el trepat eclipsa l'ull de llebre

Els vins de la DO Conca de Barberà han passat en un parell de dècades per diversos estadis. A la fi del segle passat encara es deia que la varietat de raïm més característica de l'indret, el trepat, era un raïm rosat, vàlid gairebé només per a l'elaboració de vins i caves rosats. I si bé és cert que el trepat és un raïm amb una intensitat de coloració baixa, es deia que era un raïm rosat amb un cert complex d'inferioritat respecte a les varietats de raïm que es consideraven de primera qualitat, les que eren "realment negres".

Des d'aleshores, un grapat de cellers de la comarca han començat a elaborar vins negres amb aquesta varietat i sense oblidar els rosats, que realment són excel·lents, els han situat com a una de les grans revolucions del vi català. Un fet ha estat cabdal per a aquest canvi: la creació del Viver de Celleristes, una iniciativa pionera de l'Ajuntament de Barberà de la Conca, conjuntament amb el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, la Denominació d'Origen Conca de Barberà i la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca.

Es tracta de posar a l'abast de joves emprenedors que volen elaborar vins propis, unes instal·lacions i serveis compartits que els permetin engegar un celler per poder desenvolupar l'activitat empresarial des dels seus inicis i consolidar l'empresa abans d'afrontar la inversió necessària per construir un celler propi. Aquest viver ha permès que molts joves -sovint viticultors- hagin pogut començar a elaborar els seus propis vins, reivindicant amb l'orgull el raïm que és més propi d'aquest territori: el trepat.

Aquest ha estat el cas del celler Gatzara vins, que va començar al Viver de Celleristes el 2007 i que ha consolidat una gamma de vins en la que el trepat ha anat guanyant protagonisme. Ara el trepat ja comença a estar prou consolidat i com en el cas d'aquest Una mica de Gatzara 2015, es pot permetre fins i tot compartir protagonisme amb una altra varietat autòctona: l'ull de llebre, que en aquest cas és el 57% del cupatge.

El cert és que l'ull de llebre és una varietat més aviat neutra, així que el protagonisme real el té el trepat, que en aquest negre jove, sense cap tipus de criança que modifiqui el caràcter del raïm, s'expressa amb força i claredat.

Només la intensitat del color més aviat alta, de cirera madura, ensenya clarament la participació de l'ull de llebre. A les aromes, en canvi, les notes especiades del trepat dominen, amb el pebre blanc característic de la varietat que es combina amb notes d'herbes aromàtiques, de llorer, de camamilla i de marialluïsa. Això sempre, és clar, complementant l'aroma dominant del raïm negre, que no deixa de ser una baia vermella, així que la maduixa i el gerd, madurs però encara ben frescos aporten la nota llaminera.

A la boca la frescor torna a ser la nota dominant, tot i un gruix i una potència notables. És doncs, un gran vi per a tot l'any, però la tradicional frescor del trepat i l'elaboració impecable de vi jove, el fan especialment recomanable per a l'estiu. Així que no dubteu en prendre'l un punt fresc i sense arribar als menys de 7ºC de la nevera, que de ben segur el farien massa aspre a la boca, bé es pot beure a uns 10 o 12ºC, per exemple posant-lo en una glaçonera amb aigua fresca i només un grapat de gel.

Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi.
Avui et destaquem
El més llegit