15
de Maig
de
2015 - 01:35
Yves Henri Donat Mathieu Saint Laurent és un dels noms més consagrats de la moda. És el llegendari couturier francès nascut a Algèria, un els impulsors de l'alta costura i del prêt-à-porter, i un dels dissenyadors més crític amb la indústria tèxtil per la seva desvinculació amb l'art per convertir-se en una mera productora de mercaderies.
Saint Laurent tenia un caràcter afable i el caracteritzava la seva timidesa, però alhora comptava amb una convicció que compensava la seva falta d'estabilitat emocional. Així queda retratat el dissenyador en l'últim biopic estrenat als cinemes: Yves Saint Laurent, dirigit per Jalil Lespert i estrenat el 2014.
Pierre Niney és l'encarregat de donar vida al protagonista en un film que retrata el sorgiment d'un talent amagat i la seva conversió en un empresari d'èxit. Sempre de la mà del seu soci, Pierre Bergé (Guillaume Galliene), parella de Saint Laurent i co-fundador de la companyia.
Descobert per Christian Dior
El director de la revista Vogue, Michel Brunhoff, va ser el mecenes que va descobrir Saint Laurent. Va ser la persona encarregada de dirigir-lo, li va aconsellar estudiar a la Chambre Syndicale de la Haute Couture a París i va ser qui va moure fils perquè Christian Dior rebés els dissenys del jove.
Per això, no és d'estranyar que amb tan sols 18 anys entrés a formar part de les files de la gran marca d'Alta Costura, ni que es convertís en el dissenyador de la firma amb la mort de Dior. Així, amb 21 anys, es va fer un lloc entre els més reconeguts per la moda francesa.
Malgrat la bona fama, els canvis de tendències també generen desgavells en les empreses més reputades. La pel·lícula ho retrata amb la rescissió del contracte entre Dior i Saint Laurent quan la companyia aprofita una crisi emocional del segon per incorporar un nou dissenyador més afí al nou corrent de les passarel·les. Moment en què pren protagonisme Pierre Bergé, qui anima Saint Laurent a denunciar a Dior. Guanyen el plet i amb els 680.000 francs de la indemnització, més l'aportació l'empresari J. Mack Robinson, creen la firma Yves Saint Laurent.
Creació d'un gran imperi
El negoci comença amb peces d'alta Costura, però a poc a poc comença a introduir-se en el món del prêt-à-porter per captar més clients i internacionalitzar la marca.
De fet, en aquest punt és important destacar, com mostra el film, que Charles Jundt (dels hotels Ritz) va adquirir les participacions de Robinson. Aquest detall va ajudar que Yves Saint Laurent consolidés la marca a Nova York i creixés una bona reputació que ja era pràcticament mundial.
L'essència d'Yves Saint Laurent
La creació de la companyia és un dels casos d'emprenedoria més destacats de la dècada dels 50 a França. És un exemple de com cal arriscar, tot i tenir una forta competència com ho era Dior. I també de com s'han d'aprofitar les oportunitats, perquè sense la indemnització i un nom ja conegut gràcies al càrrec de Saint Laurent a Christian Dior, hauria sigut difícil obtenir el suport definitiu.
Però més enllà d'aquests elements, al guió del biopic hi ha una escena que demostra com valorava Saint Laurent el treball en equip. La premsa internacional vol entrevistar-lo, i Bergé ho organitza tot perquè coneguin com és el taller i les rutines del dissenyador.
La idea del co-fundador és que els periodistes vegin el prodigi del dissenyador i facin crítiques positives als diaris, que mostrin la part més humana de Laurent, però enaltint el seu lloc com a privilegiat. En el moment de l'entrevista, però, Saint Laurent parla més del seu equip que d'ell mateix, perquè per al dissenyador res hauria sigut possible sense les modistes, les models i tot el personal que ajuda a fer de la firma de roba una empresa sòlida.
Saint Laurent tenia un caràcter afable i el caracteritzava la seva timidesa, però alhora comptava amb una convicció que compensava la seva falta d'estabilitat emocional. Així queda retratat el dissenyador en l'últim biopic estrenat als cinemes: Yves Saint Laurent, dirigit per Jalil Lespert i estrenat el 2014.
Pierre Niney és l'encarregat de donar vida al protagonista en un film que retrata el sorgiment d'un talent amagat i la seva conversió en un empresari d'èxit. Sempre de la mà del seu soci, Pierre Bergé (Guillaume Galliene), parella de Saint Laurent i co-fundador de la companyia.
Descobert per Christian Dior
El director de la revista Vogue, Michel Brunhoff, va ser el mecenes que va descobrir Saint Laurent. Va ser la persona encarregada de dirigir-lo, li va aconsellar estudiar a la Chambre Syndicale de la Haute Couture a París i va ser qui va moure fils perquè Christian Dior rebés els dissenys del jove.
Per això, no és d'estranyar que amb tan sols 18 anys entrés a formar part de les files de la gran marca d'Alta Costura, ni que es convertís en el dissenyador de la firma amb la mort de Dior. Així, amb 21 anys, es va fer un lloc entre els més reconeguts per la moda francesa.
Malgrat la bona fama, els canvis de tendències també generen desgavells en les empreses més reputades. La pel·lícula ho retrata amb la rescissió del contracte entre Dior i Saint Laurent quan la companyia aprofita una crisi emocional del segon per incorporar un nou dissenyador més afí al nou corrent de les passarel·les. Moment en què pren protagonisme Pierre Bergé, qui anima Saint Laurent a denunciar a Dior. Guanyen el plet i amb els 680.000 francs de la indemnització, més l'aportació l'empresari J. Mack Robinson, creen la firma Yves Saint Laurent.
Creació d'un gran imperi
El negoci comença amb peces d'alta Costura, però a poc a poc comença a introduir-se en el món del prêt-à-porter per captar més clients i internacionalitzar la marca.
De fet, en aquest punt és important destacar, com mostra el film, que Charles Jundt (dels hotels Ritz) va adquirir les participacions de Robinson. Aquest detall va ajudar que Yves Saint Laurent consolidés la marca a Nova York i creixés una bona reputació que ja era pràcticament mundial.
L'essència d'Yves Saint Laurent
La creació de la companyia és un dels casos d'emprenedoria més destacats de la dècada dels 50 a França. És un exemple de com cal arriscar, tot i tenir una forta competència com ho era Dior. I també de com s'han d'aprofitar les oportunitats, perquè sense la indemnització i un nom ja conegut gràcies al càrrec de Saint Laurent a Christian Dior, hauria sigut difícil obtenir el suport definitiu.
Però més enllà d'aquests elements, al guió del biopic hi ha una escena que demostra com valorava Saint Laurent el treball en equip. La premsa internacional vol entrevistar-lo, i Bergé ho organitza tot perquè coneguin com és el taller i les rutines del dissenyador.
La idea del co-fundador és que els periodistes vegin el prodigi del dissenyador i facin crítiques positives als diaris, que mostrin la part més humana de Laurent, però enaltint el seu lloc com a privilegiat. En el moment de l'entrevista, però, Saint Laurent parla més del seu equip que d'ell mateix, perquè per al dissenyador res hauria sigut possible sense les modistes, les models i tot el personal que ajuda a fer de la firma de roba una empresa sòlida.