• El 25% de les dones pateixen disparèunia durant les relacions sexuals, segons un estudi de l'HUMT

El 25% de les dones pateixen disparèunia durant les relacions sexuals, segons un estudi de l'HUMT

Normalitzar o minimitzar els símptomes posa de manifest la rellevància clínica i la magnitud psicosocial de l'afectació

Exterior de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa | MútuaTerrassa
Exterior de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa | MútuaTerrassa
Redacció VIA Empresa
Barcelona
05 de Març de 2026 - 11:16

El servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) ha iniciat recentment un projecte de recerca sobre salut sexual femenina per conèixer la prevalença de la disparèunia -el dolor persistent vaginal o pelvià durant les relacions sexuals penetratives- entre les dones que treballen a MútuaTerrassa. El treball, desenvolupat amb una mostra de 317 participants, ha conclòs que una quarta part de les dones enquestades (26,2%) presenten aquesta condició.

 

Es tracta d’una patologia poc estudiada i el seu infradiagnòstic i infratractament es relacionen amb l’estigma, la falta de conscienciació i la dificultat per abordar la salut sexual a la pràctica clínica. Més enllà del dolor físic, la disparèunia pot afectar significativament la qualitat de vida, les relacions íntimes, l’autoestima i inclús el rendiment laboral. En entorns professionals, especialment en institucions sanitàries, aquests efectes poden veure’s agreujats pels alts nivells d'estrès i la jornada per torns.

Disparèunia: impacte i factors associats

En termes de localització, el treball posa de manifest que en un 61% dels casos el dolor és superficial, profund en un 31% i mixt en el 8% restant. Pel que fa a la intensitat mitjana, en una escala del zero al deu, l’estudi constata que aquesta és moderada (4,6). En referència als grups d’edat, la disparèunia oscil·la entre el 17% i el 42%, amb el valor més elevat en la franja de 50–54 anys (42%). En els grups més joves (les franges 16–19 i 20–24 anys), la mida mostral va ser reduïda i, en conseqüència, les estimacions resulten imprecises. El mateix passa en els grups d’edat més elevada i, per tant, la distribució per edat s’ha d'interpretar amb cautela als extrems.

 

Respecte a l’impacte en la qualitat de vida, tres de cada quatre dones refereixen algun grau d’afectació. Pel que fa a la cerca d’ajuda professional, la meitat va realitzar una consulta. Entre les dones que no ho van fer, les barreres més freqüents que comenten són: “No li dono importància” (40%), “crec que és normal o no té solució” (32%) i “no tinc temps per consultar” (28%). El fet de normalitzar o minimitzar els símptomes posa de manifest la rellevància clínica i la magnitud psicosocial de la qüestió. Tot i que més de la meitat considera difícil parlar de salut sexual a l’àmbit laboral, l’acceptació de participar en programes interns recolza la viabilitat d’intervencions educatives i de reducció de l’estigma.

Finalment, l’anàlisi multivariant mostra associacions entre disparèunia i menopausa, disparèunia i infeccions vaginals recurrents i disparèunia i torns nocturns. Així i tot, aquests resultats s’han d’interpretar amb cautela a causa del caràcter transversal de l’estudi i la mida reduïda d’algunes categories.