Amagades al llindar de la visibilitat

La visibilitat de la dona està estretament vinculada amb la igualtat de gènere| iStock

La visibilitat és una palanca per assolir la igualtat. La manca de referents femenins minva les ambicions professionals de les més joves. No totes estan disposades a ser la primera o l'única en aconseguir una posició en concret, com Àngels Chacón, primera dona a ocupar el càrrec de consellera d'Empresa i Coneixement (2018) o Ada Hegerberg, davantera de l'Olympique de Lyon, que el mateix any va rebre la primera Pilota d'Or Femenina, premi que actualment ostenta la catalana Alèxia Putellas. Per tant, que les dones ocupin només un 20% dels càrrecs directius està estretament lligat a la seva visibilitat a l'empresa, a la política, als mitjans de comunicació i també a les xarxes socials. I per aquest motiu, la consultora LLYC ha fet un estudi amb tècniques de natural language processing per analitzar 11,5 milions de missatges a Twitter amb l'objectiu d'analitzar la conversa digital que es genera envers les dones. La principal conclusió? La distància entre dones i homes és profunda, elles estan clarament infrarepresentades, també a la conversa digital.

Segons l'informe de LLYC, només un de cada quatre missatges a Twitter fa referència o parla sobre una dona. I això que la mostra que han utilitzat no és del tot representativa de la realitat: han forçat la paritat de referents. Els 11,5 milions de tuits pertanyen a 720 persones destacades del món de la política, l'economia i el periodisme provinents de 12 països diferents: són 360 homes i 360 dones. Però "malgrat que la mostra és paritària, la conversa no ho és", indica Luisa García, sòcia i CEO de LLYC a Europa, a la presentació de l'informe de la consultora -Dones líders al llindar de la visibilitat- a la seu del Cercle d'Economia a Barcelona. Ho fa precedint una taula rodona que té una estructura poc comuna: la protagonitzen quatre dones i un únic home, Víctor Costa, director de VIA Empresa. Elles són Àngels Chacón, exconsellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya; Eva Blanco, manager d'Assumptes Públics a HP i a Lean In, comunitat global de lideratge femení que ha col·laborat amb l'informe de LLYC; Mar Galtés, escriptora i periodista especialitzada en economia que ha treballat gairebé 30 anys a La Vanguardia i que ara lidera el corporate developement de Tech Barcelona; i Maria Cura, sòcia i directora general de LLYC Barcelona, qui modera la taula rodona. 

L'estructura de la taula, de fet, es reflecteix també en el públic. Els homes representen, com a molt, el 10% dels assistents. "Homes valents", els defineix Chacón, que són "benvinguts" en el debat per assolir la igualtat, però que representen una realitat: la igualtat i els drets de les dones continuen sent promoguts principalment per dones. Segons l'informe de LLYC, elles parlen d'igualtat i feminisme el doble que ells. Es pregunten: el feminisme i la igualtat, són coses de dones?

Radiografia de la conversa: la dona empresària és la més amagada

A la radiografia presentada per LLYC, la situació varia depenent del país. Portugal, els Estats Units i Ecuador s'emporten la pitjor part: la dona només protagonitza el 17%, 18% i 19,5% de les converses, respectivament. Però hi ha una desigualtat present a tots els països: la dona pitjor parada és l'empresària. Només un de cada 100 missatges fa referència a dones en el món empresarial. "Si no estan a l'empresa, tampoc estaran a Twitter", apunta Blanco, qui afegeix, a més, que "potser Twitter no és l'espai natural de les empreses. Encara que, en certs càrrecs directius, sí que és important ser-hi". 

El periodisme, en canvi, es consolida com l'espai amb major visibilitat femenina. El 47% de les converses sobre mitjans i periodisme estan protagonitzades per dones. En el cas de les polítiques, representen el 29%, i aconsegueixen paritat a Argentina, Xile i Panamà. 

García: "Les dones que han assumit el lideratge d'una companyia familiar estan molt més vinculades a les seves relacions -filla de, dona de- que els homes"

L'informe de LLYC també identifica que a les dones se les associa tres vegades més amb les seves relacions familiars que als homes. "Les dones que han assumit el lideratge d'una companyia familiar estan molt més vinculades a les seves relacions -filla de, dona de- que els homes", explica García. 

En general, ells s'emporten missatges més negatius, però d'elles es parla molt del físic i també d'una manera més infantilitzada. Es fa un ús del llenguatge que, en teoria és afectuós, però en l'àmbit professional representa un menyspreu. I això passa a totes les esferes. Chacón admet que a ella, com a consellera, li havien dit "nena" o "noia" a converses teòricament professionals.

García ha volgut remarcar un fet constatat també a l'informe: el biaix del doble càstig. "Un biaix inconscient amb el qual la dona mai guanya. Tot és criticable". Si és autoritària, se la critica per manaire, però si ell ho és, se'l qualifica de líder. En el cas contrari, la dona que és empàtica, es diu que és tova. En aquesta línia, Costa ha parafrasejat la campanya de Netmentora i ha remarcat "la importància de conèixer els biaixos inconscients i convertir-los en conscients". "És el camí per aconseguir la igualtat", ha assegurat. També ha animat "a resignificar el concepte de certes paraules en el nostre relat, que l'ambició no sigui cosa d'homes, sinó de persones". 

Els pals a la roda 

Un dels motius que apunta García d'aquesta infrarepresentació és "l'impacte de sentir-se l'única: quan algú se sent minoria en un espai, en comptes de fer-se notar més, tendeix a retreure's, ja que està més exposat i, per tant, és més vulnerable davant l'error". Amb aquesta exposició, hi ha moltes dones que prefereixen no creuar el llindar. 

García: "Quan algú se sent minoria en un espai, en comptes de fer-se notar més, tendeix a retreure's, ja que està més exposat"

La tirania de la imatge suposa un altre obstacle en la carrera professional de la dona. Aquest concepte s'anomena també style gap i fa referència a la dedicació de temps i de diners de les dones a la seva aparença i l'impacte que això té en la seva carrera professional, vida personal i finances. García ho exemplifica amb les despeses econòmiques i el temps que implica el fet "d'anar a la perruqueria cada vegada que faig una entrevista o participo en una taula rodona". Si no es tenen els diners, s'acaben reduint les entrevistes i, per tant, minvant el desenvolupament professional. 

"Posem el focus en aquest tema més del que ho hauríem de fer", apunta García. Quantes vegades una dona acaba de donar un discurs o aconseguit una fita destacada, i el comentari que rep de les seves companyes o a les xarxes fa referència a un aspecte estètic, com "què maca la jaqueta que portes". El missatge no és negatiu, però és un menyspreu subtil a la seva recent actuació i, sobretot, "continua incrementant l'style gap". 

Galtés: "Les que ho han aconseguit tenien algú a casa amb qui compartien la corresponsabilitat"

A les segones i terceres posicions de les empreses

Galtés constata la invisibilitat de la dona empresària. Porta dècades buscant les històries que hi ha darrere de les empreses i els emprenedors, i reconeix que és difícil explicar aquestes històries de manera paritària, malgrat que s'ho proposi.  "Costa molt trobar-les i, a més, moltes vegades estan en segones i terceres posicions", justifica. Ella, que ha pogut conèixer moltes carreres professionals femenines assegura que "les que ho han aconseguit tenien algú a casa amb qui compartien la corresponsabilitat. L'equilibri és clau per aconseguir aquest lideratge i aquesta visibilitat". 

A la política, presència no és poder

Quan Chacón va estrenar-se en el càrrec de primera consellera d'Empresa i Coneixement, a les parets de la Conselleria només hi havia fotografies d'homes. "I qui tinc jo com a referent", es preguntava. Ella, que a moltes reunions i actes va ser l'única dona, recomana "no acomplexar-se". 

Chacón: "Amb les quotes hem guanyat presència, però no poder"

Veient que l'esfera política no és la pitjor parada de l'informe, Chacón apunta un possible miratge: "a Espanya hi ha més ministres dones que homes. Amb les quotes hem guanyat presència, però no poder". "Malgrat tenir tota aquesta representació en càrrecs, qui lidera realment els partits? Els homes". De fet, denuncia que hi ha ministeris d'homes i ministeris de dones. "A elles sempre se'ls atribueixen carteres com educació, sanitat...".

Què podem fer?

De l'anàlisi, LLYC passa a l'acció, i en una llista de sis recomanacions, repassa les principals línies d'actuació que ajudaran a escorçar el període que el Fòrum de Davos va estimar perquè la societat assolís la igualtat de gènere, 120 anys. 

Costa: "El lideratge o és inclusiu i divers, o no és lideratge"

1. Incrementar la visibilitat. És urgent incrementar la visibilitat de les líders empresàries i, especialment, les del món empresarial. "Estic convençuda que com més dones visibles hi hagi, més dones arribaran a càrrecs directius", apunta Blanco. De fet, Blanco advoca per "demostrar que podem fer les coses d'una manera diferent. Ni millor, ni pitjor. Quin problema hi ha en mostrar els sentiments? Tant de bo més homes mostressin els seus sentiments".

2. La visibilitat és una tasca de tots. Per a reduir la diferència de visibilitat, no és suficient amb què les dones empresàries prenguin un rol més actiu en la seva autopromoció. Tenen molt a fer els organitzadors de debats i taules rodones a l'hora d'escollir ponents o, també, els mitjans de comunicació a l'hora de buscar fonts.

3. Com més presència femenina a la conversa, més ràpid es corregeixen els biaixos de percepció.

4. La moderació a les xarxes és fonamental. A la radiografia de la conversa digital apareix també la violència, "que no hauria d'estar permesa per ningú ni contra ningú"; apunta l'informe de LLYC, que assenyala, de fet, que els homes reben més missatges negatius a les xarxes. 

5. Evitar la cosificació i la infantilització cap a les dones. Cura admet que, amb tota la bona intenció, ella mateixa hauria comentat la jaqueta d'alguna de les seves companyes. Se sent identificada, i bona part de la taula assenteix. Però es tracta de dir quelcom més, "reflexionar sobre el llenguatge que utilitzem i què podem aportar".

6. L'agenda de la igualtat l'haurien de defensar també els homes. La igualtat és cosa de tots. Costa recorda una cita que li va dir la psicòloga i consultora Mar Gaya a una entrevista el 2018: "No hi ha democràcia sense feminisme”. "Tampoc hi ha lideratge sense feminisme", afegeix. "El lideratge o és inclusiu i divers, o no és lideratge."