Gaya: "No hi ha democràcia sense feminisme"

La consultora Mar Gaya critica que "els privilegis són invisibles per qui els gaudeix" i aconsella guanyar la igualtat amb emocions

Mar Gaya és psicòloga, consultora i vicepresidenta de l'Associació 50a50. | Lurdes Martínez
Mar Gaya és psicòloga, consultora i vicepresidenta de l'Associació 50a50. | Lurdes Martínez

Mar Gaya (Barcelona, 1971) és psicòloga i consultora en igualtat d’oportunitats i diversitat a les organitzacions. Entre els seus càrrecs actuals figuren la vicepresidència de l’Associació 50a50, membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà i de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. No suporta la paraula conciliació perquè la vida és feina i la feina és vida.

Es va emocionar amb la vaga feminista del passat 8 de març i té molt clar que sense feminisme no hi ha meritocràcia ni democràcia. "Fa una dècada que ens movem entre l'estètica i les paraules però les estadístiques són les mateixes", critica. Encara hi ha molt per canviar i construir. Dels brindis al sol al compromís real. 50 a 50. Junts.

Una primera pinzellada sobre feminisme.

El feminisme és la filosofia que cerca la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones. És democràcia i no hi ha democràcia sense feminisme. Hi ha el malentès de definir feminisme com antònim de masclisme i cap dels dos té antònim. Les dones hem qüestionat l’estereotip de gènere i el rol que la societat ens donava a través del feminisme mentre que els homes no han fet aquesta reflexió i no se senten interpel·lats. El director general d’una empresa em deia “los hombres quieren mujeres que ya no existen y las mujeres quieren hombres que aún no existen”. Quan parlem de feminisme, anem a diferents velocitats. Els homes encara no han trobat… El masculinisme?

"Els homes encara no han trobat… El masculinisme?"

El masculinisme?

El 50% no canviarem el 100% de la societat. Necessitem anar de la mà i incloure als homes que no tenen permès un desenvolupament emocional normalitzat. És un estereotip de gènere que diu que són els principals responsables de portar la pasta a casa i que els impedeix gaudir de la paternitat i agafar-se una reducció de jornada... Qüestionem tot això per igualar, però es menysprea tot allò que és femení.

Hi ha feina feta i encara moltíssima per fer.

Hem de treballar en diferents àmbits: educació, feina, comunicació… Com pot ser que criatures de primer de batxillerat no tinguin referents femenins o llegeixin que les dones es casen per diners en els llibres de text? És una absoluta barbaritat. En el món laboral, la quota és absolutament imprescindible.

A Espanya, per segon any consecutiu, les dones només ocupen un 27% de càrrecs directius.

Tot i que és invisible, la quota masculina ja existeix per una acció positiva. En canvi, la quota femenina és visible però absolutament imprescindible. Si a la base jeràrquica de les organitzacions hi ha paritat, no s'accepta aquesta quota i es disfressa de meritocràcia, s'està dient a la dona que no mereix o no té la capacitat de pujar a dalt. Hi ha relacions, networking i intangibles amb molta més influència.

Algunes directives i treballadores critiquen la quota perquè no volen "un tracte privilegiat només per ser dona".

La quota és a igual competència professional. Així doncs, promociono o selecciono el sexe subrepresentat. Posar quotes pot xocar amb el negoci perquè el procés de selecció és més lent. Segons la metanàlisi, les dones apliquen a un lloc de responsabilitat quan compleixen el 90% dels requisits mentre que els homes ho fan amb el 65%. Evidentment, també s’ha de treballar l'exigència brutal de les dones.

Víctor Costa entrevista Mar Gaya | Lurdes Martínez

Fotografia de Lurdes Martínez

"Hauria passat tot el que ha passat si en lloc de Lehman Brothers fos Lehman Sisters?", et preguntaves a la MWeek.

El lideratge femení és més transformacional que transaccional i això vol dir millorar i transformar la societat, l'empresa o l'equip de treball. La crisi era una acció completament a curt termini i hi ha d'haver una avaluació de riscos. M'agrada molt el plantejament de la professora Maria Àngels Viladot sobre estereotips de gènere a la feina i parla del risc entre les dones. D'aquí ve Lehman Brothers i Lehman Sisters.

Aversió o percepció del risc?

És molt diferent. Es planteja l'aversió al risc des de la debilitat de no atrevir-se mentre que la percepció del risc és veure-hi més enllà. Implica més prudència a l'hora d'assumir riscos i una visió més estratègica. L'Anna Mercadé ha treballat molt l'àmbit dels microcrèdits on s'ha demostrat que quan les principals usuàries són dones milloren el seu entorn familiar i laboral.

La igualtat dins les empreses és un brindis al sol o una lluita real?

M’agradaria que hi haguessin molts més casos representatius com els d’Agbar o Suara Cooperativa. Però, al final s'ha de prendre una decisió sobre el pla d'igualtat des de la direcció de les organitzacions que no s'està prenent. A més, es gestiona la igualtat amb persones que no en saben ni tenen per què saber-ne perquè no és la seva especialització. Fa una dècada que ens movem entre l'estètica i les paraules però les estadístiques són les mateixes. Ja n’hi ha prou.

"Si una mare va a buscar a la criatura a l'escola és normal però si hi va el pare l'aplaudeixen"

Una mala estadística: un 53% dels empresaris rebutgen les auditories de bretxa salarial.

Tenen por i hi ha desconeixement. Hi ha bretxa salarial entre homes i dones sí o sí perquè hi ha segregació vertical, la direcció està masculinitzada i cobren més. La reducció de jornada gratis és eminentment femenina per l'estereotip de gènere i perquè hi ha una pressió social brutal. Si una mare va a buscar la criatura a l'escola és normal però si hi va el pare l'aplaudeixen...

Hauríem d'aplaudir-los a tots dos i normalitzar-ho.

Exacte. Ara bé, també és veritat que el col·lectiu masculí es troba en dificultats pels estereotips de gènere. Les empreses poden posar esferes d'equilibri de la vida perquè les dones no s'hagin d'agafar una reducció de jornada que alhora també beneficien als homes. És absolutament necessari legislar contra la bretxa salarial i passar de les recomanacions a les obligacions en paritat.

Si no hi ha igualtat d’oportunitats, la meritocràcia no existeix.

Estic completament d’acord. Si no hi ha igualtat, no hi ha meritocràcia. És molt perillós el discurs de què qui no arriba a dalt és perquè no s'hi esforça prou. Ull amb això... Si li poses perspectiva de gènere segur que no partim igual i tot i això, la formació de les directives és més gran que la dels directius. L'altre dia una companya em va dir "reivindico el nostre percentatge d'incompetència". Sí senyora! La igualtat arribarà quan tinguem una dona mediocre a un lloc de direcció, sense que mediocre sigui despectiu.

"La igualtat arribarà quan tinguem una dona mediocre a un lloc de direcció"

S'hauria de reconèixer l'economia de cures?

Des de l'Observatori Dona vam publicar un estudi molt prudent on es conclou que si es comptabilitzés el treball domèstic que principalment fan les dones, el PIB català s'incrementaria un 25%. És una visió d’economia feminista: si vas a casa i fas el sopar per tota la família, estàs treballant. Segons el pensament econòmic, el PIB calcula quantes transaccions econòmiques es fan però és aberrant que no es vinculi al desenvolupament o al benestar. Incorporar el treball domèstic suposa reconèixer el seu valor invisible i imprescindible a la societat.

Conciliació o equilibri?

M’enrecordo quan era jove i sentia allò del que passa a casa es queda a casa i el que passa a la feina es queda a la feina. Hem partit d’un model molt masculí i bicefàlic: el món laboral i la vida personal. Jo quan treballo no sóc un zombi, també sóc persona i tinc vida. Però, reflectim que quan treballes no vius. No suporto la paraula conciliació perquè és alimentar la bicefàlia. L'home s'hi va incorporant però encara executa les tasques que li diu la seva companya. Hi ha una frase que diu així: "La dona ara potser no ho fa tot però allò que no passa pel cap d'una dona no es fa".

Víctor Costa entrevista Mar Gaya

Fotografia de Lurdes Martínez

El 8M ha vingut per quedar-se.

El 8M em va emocionar. Pell de gallina. La roda s’ha posat en marxa i el feminisme s’ha tornat mainstream però quan una cosa es torna popular, poden sortir diferents succedanis. Per exemple, a mi m’agraden molt les cadires de disseny, s'han posat molt de moda i llavors surten imitacions. Està molt bé que tothom pugui tenir una cadira de disseny però s'ha de vigilar perquè no tothom la farà igual. És important mantenir l'essència i cap a on volem arribar.

Tots els polítics es van apuntar al carro.

En molts casos serà un brindis al sol. Però, almenys el tema està sobre de la taula i això facilita que nens i nenes en parlin amb les seves mares i àvies. El feminisme bull i s'arribarà a un moment que la societat ja no permetrà segons quins comentaris o comportaments.

Els micromasclismes encara estan molt presents i sovint no de forma conscient.

Per què micro? El terme existeix com a tal, però existeix microracisme? És com minimitzar-ho. Quan passa això sempre proposo canviar la paraula dona per negra. Però, també és veritat que venim d'on venim: la meva mare es va casar i va haver de deixar de treballar per conveni. Dir les coses pel seu nom, segons com, encara grinyola...

"Les noies no es vinculen a l’estereotip de friquis"

Iniciatives com 50,50 sí que diuen les coses pel seu nom.

Tirar endavant no és gens fàcil. Econòmicament no tenim suport, les sòcies fundadores hi hem posat diners i ens trobem amb resistències importants per part d'alguns col·lectius sobretot masculins. Tot i això, quan aconseguim elevar els nostres interessos i superar la competència entre empreses, es creen moments màgics. Malgrat els pals a les rodes, tenim un lideratge molt fort amb l'Anna Mercadé i hem creat un ecosistema, busquem dones que tinguin ganes d'ocupar una cadira per canviar el sistema i fem campanya a escala sectorial.

Quin paper juga la tecnologia?

La tecnologia és creativa. En moltes startups s’està generant una bombolla. Això no passa en les tecnològiques liderades per dones que es mantenen i tenen una base molt més de cura com l'Helena Torras (Bwom) o la María Jesús Salido (SocialDiabetes). No és el pelotazo sinó cuidar. La tecnologia s’ha vinculat a friquis fent coses a un garatge i hi ha dos estereotips: el de gènere vinculat als nois i el de friquis. Les noies no es vinculen a l’estereotip de friquis. Si vols vendre tecnologia a una noia explica-li per què servirà. Per socialització.

"El mercat discrimina per raó de gènere i segons com podem a arribar a crear algoritmes amb biaix", assegures.

Està demostrat. Hi havia un algoritme que deia que rei és a reina com enginyer és a… I no posava enginyera. Els algoritmes i la intel·ligència artificial tenen biaix de gènere. Però, com no l’han de tenir? Qui crea aquests algoritmes? Hem de prendre consciència que tothom té biaix i a partir d’aquí ens posem a treballar però és que es nega la major.

"Els privilegis són invisibles per qui els gaudeix"

El feminisme no s'atura però cap a on va?

Hi ha d'haver un compromís real que ha de ser polític a l'hora de passar de les recomanacions a les obligacions legals. L’últim estudi de la Comissió Europea diu que encara trigarem més de 100 anys a arribar a la igualtat. He passat una fase de cabreig monumental, esgotament i desgraciadament no sóc massa optimista. Fa 10 anys que hi ha lleis i les estadístiques són les mateixes. Ja n’hi ha prou de recomanacions, de dir-nos que les dones són bones i d’un altre estudi que ho demostra que la paritat té millors resultats. Allò racional no serveix, hem d'entrar en allò emocional. Els privilegis són invisibles per qui els gaudeix. Té a veure amb la societat i per tant, té a veure amb tu.

Més Informació
"La meritocràcia falta quan s'ha d'arribar a l'alta direcció"
"Sent emprenedora la teva vida és un Tetris"
Urgeix un canvi real
De la igualtat d’aparador a la igualtat de gènere
Avui et destaquem
Comentaris (2)
Andreu_p
Em fa por que es pugui pensar tot això quan totes les dades objectives ho contradiuen. Que aquest sigui el pensament oficial i la gent acrítica (majoria) s'ho cregui. Aquí ho explica en el seu conjunt: http://bit.ly/2hrdWpt
Andreu_p
El problema és que el feminisme actual és l'antidemocràcia i la violació dels drets humans per excel·lència. El què fa aquest feminsme anti-igualitarista és tremendament greu. El què passa és que s'han fet amb els partits i amb el poder i també amb els mitjans. La gent no pot sentir cap altra versió que la seva. Si voleu conèixer una mica les seves mentides, mireu aquí: http://bit.ly/2hrdWpt