Si una cosa és divertida d'interactuar amb gent holandesa és el xoc cultural que tenim en la manera de fer les coses. Si no t'hi fixes molt, d'entrada, ens assemblem. Tant els catalans com els holandesos són coneguts arreu per ser bons amb els negocis, i també per ser molt cautelosos amb gastar diners. Per això, per exemple, ens sentim molt còmodes anant a sopar amb holandesos, perquè tenim claríssim que sempre pagarem a mitges. Així i tot, els catalans no podem obviar la nostra mediterraneïtat: som més oberts en la part social i més flexibles en els horaris, però menys organitzats quan es tracta d'anar per feina i acabar aviat. Malgrat les diferències, hi ha trets que fan que et sentis com a casa sent lluny del niu.
Barcelona fa anys que es consolida com un node empresarial d'empreses emergents a escala europea, i això ha atret moltes persones a venir a la ciutat per desenvolupar els seus projectes. Tant és així que l'any passat Barcelona va ser reconeguda com la tercera ciutat europea més valorada entre els emprenedors per iniciar una empresa. O, com a mínim, això és el que explicava el rànquing Startup Heatmap Europe. Un fet curiós és que l'any 2021, tant Amsterdam com Barcelona competien per la tercera posició al rànquing europeu, amb un 20% dels emprenedors afirmant que consideraven ambdues ciutats com un lloc on desenvolupar els seus projectes. Ambdues ciutats compten actualment amb més de 2.000 startups i un ecosistema creixent, així com una voluntat d'esdevenir, en els pròxims anys, centres de referència empresarial.
En aquesta direcció, hi ha tres factors que comparteixen les dues ciutats. En primer lloc, la voluntat de produir i captar talent. Tant Barcelona com Amsterdam són ciutats atractives per la seva oferta cultural i d'oci, però també pels seus centres de coneixement. Són ciutats relativament petites però amb una gran oferta d'educació superior, especialment en estudis de postgrau i recerca. Lligada a aquesta centralitat educativa, també compten amb un ecosistema emprenedor en creixement i elements reguladors i de suport creatiu que faciliten aquesta tendència, el que ens porta a la segona consideració: la centralitat de la innovació. Ambdues ciutats busquen no només generar espais de gran talent i capacitat, sinó també que contribueixin a generar noves respostes als temps que venen. Respostes socials però també climàtiques, així com crear una nova cultura de valors empresarials dirigits no només a l'enriquiment personal sinó també a les conseqüències positives col·lectives. Però això no les fa llocs perfectes i idíl·lics, sinó en una transició cap a condicions més favorables per a l'experimentació i imaginació.
I aquí entra en joc el tercer punt: malgrat la seva gran determinació empresarial, ambdues ciutats han començat a presentar reptes d'ajustament cap a aquesta transició. L'encariment del preu dels lloguers, la gentrificació o les dificultats d'ajustar-se a les comunitats internacionals sense perdre l'essència de la mateixa cultura, llengua i tradicions són alguns dels principals reptes que travessen Barcelona i Amsterdam de manera paral·lela.
Hem de deixar d'exercir l'emprenedoria com una manera d'enriquir-se o contribuir al creixement productiu i consumista i passar-lo a una eina per resoldre reptes col·lectius
Tanmateix, no és res que no es pugui regular i garantir amb una voluntat política. Cada ciutat, per la seva banda i amb les seves condicions, ha de buscar la manera de resoldre'ls i donar respostes equilibrades a les necessitats de la ciutadania, tenint sempre en compte la centralitat que el benestar i la vida de les persones juga en la gestió urbana.
Les empreses, en si, representen iniciatives personals amb la voluntat de cobrir un propòsit social. Hem de deixar de veure i exercir l'emprenedoria com una manera d'enriquir-se o contribuir al creixement productiu i consumista i passar-lo a una eina per resoldre reptes col·lectius que reverteixin (i no compliquin) la cerca de solucions pels problemes que tenim i que vindran. Amsterdam i Barcelona representen ecosistemes exemplars en el seu ràpid desenvolupament, però també poden liderar un moviment que trobi equilibris satisfactoris entre el benestar, la creativitat i la innovació. Si ho fem o no, dependrà, únicament, de qui i què volem que prim