Les cigarretes electròniques, denominades comunament vapejadors, han consolidat la seva popularització en els darrers anys. Segons l’Enquesta de Salut a Catalunya (ESCA), un 1,3% de la població de 15 anys o més declarava utilitzar cigarretes electròniques l’any 2024 (1,7% dels homes i 0,9% de les dones), però un 10,4% les havia fet servir regularment o les havia provat anteriorment (13,0% dels homes i 8,0% de les dones). A més, el 60% de les persones que feien servir vapejadors regularment continuaven fumant tabac al mateix temps. El tabaquisme continua sent considerat “un greu problema de salut pública a Catalunya” segons el secretari de Salut Pública del Govern, Esteve Fernández, i les cigarretes electròniques suposen una nova dimensió de la situació.
Però en què consisteixen exactament aquests dispositius? És més o menys saludable que fumar tabac? Per respondre aquestes qüestions, parlem amb la Dra. Anna Pizà, pediatra de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa i membre del Grup de Toxicologia de la Societat Espanyola de Pediatria.
Què és un vapejador i quines tipologies existeixen?
És un aparell electrònic que simula l'acte de fumar, però en lloc de cremar tabac —que és el que es fa mentre es fuma—, s’escalfa un líquid (que mai porta tabac, però pot portar o no nicotina) que produeix vapor, el qual s’inhala. N'hi ha de diferents tipus: la majoria tenen una bateria, que és la que escalfa una resistència i aquesta escalfa el líquid, el qual pot tenir diferents composicions: amb nicotina, saboritzants, colors i olors diferents. De fet, com que els vapejadors es poden comprar en botigues especialitzades, però també per internet i basars, procedents de països on no hi ha legislació al respecte o és més laxa, al líquid dels vapejadors hi podem trobar qualsevol producte i, moltes vegades, no en coneixem exactament la composició.
Quines substàncies conté i com les metabolitza el cos?
Els vàpers contenen moltes substàncies, com comentàvem, algunes ni les coneixem perquè no hi ha una legislació clara relativa a què poden portar i tampoc hi ha un etiquetatge que ho reguli. Poden portar nicotina o no, però sempre porten propilenglicol i contenen també glicerina com a vehiculador d’aromatitzants, saboritzants i altres productes, com per exemple cànnabis. El propilenglicol i la glicerina són segurs pel que fa a la ingesta —estan acceptats en la indústria alimentària—, però en ser inhalats, s'han relacionat amb l'empitjorament de malalties pulmonars existents com l'asma. Cadascuna d'aquestes substàncies arriba als pulmons per inhalació i, en funció de la substància, es metabolitza en un òrgan o un altre. Per exemple, la nicotina —via pulmonar— passa de seguida a la sang i d'aquí al cervell, on s’inicia el seu efecte addictiu. Hi ha altres substàncies que s'introdueixen a través de la via pulmonar a vies metabòliques del nostre cos, com per exemple el glicerol, que pot actuar en algunes vies metabòliques d'obtenció d'energia. I n’hi ha d’altres que no es poden incorporar a vies metabòliques normals i s'acumulen en forma de tòxics i se’n pot derivar una intoxicació. Per exemple, en molts vapejadors s'han trobat metalls pesants o plom que es pot acumular a les cèl·lules —sobretot del sistema nerviós i muscular— i poden provocar cansament, fatiga muscular i problemes de memòria.
"En molts vapejadors s'han trobat metalls pesants o plom que es pot acumular a les cèl·lules i poden provocar cansament, fatiga muscular i problemes de memòria"
Quines diferències hi ha entre fumar i vapejar?
En fumar el que fem és cremar tabac, el qual conté nicotina de forma natural. Els vàpers no porten mai tabac; poden portar nicotina i a més incorporen altres substàncies que arriben a nosaltres a través del líquid que inhalem, que s'ha escalfat, però mai s’ha cremat.
És una pràctica cada vegada més estesa entre els adolescents. A quina edat solen iniciar-se els joves i com hi accedeixen?
L’edat ha sorprès molt la comunitat científica i especialment als pediatres: hi ha una enquesta promoguda pel Pla Nacional sobre Drogues que s’ha dut a terme als instituts —tant públics com privats— a joves d'entre 14 i 18 anys i les xifres demostren que més del 60%, en els últims dos mesos, han estat en contacte amb un vapejador. L'edat d'inici està al voltant dels 14 anys i mig. L’accés és molt fàcil, ja que quan es vol comprar tabac cal ser major de 18 anys, mentre que en el cas dels vàpers, cal tenir també més de 18 anys per comprar-los, però la legislació és molt més laxa perquè no es considera —de moment— un producte derivat del tabac, que com dèiem, efectivament no ho és. En conseqüència, és una forma fàcil d'accedir a la nicotina, al cànnabis i a la resta de components. A més, es pot comprar a través d'internet i a les xarxes socials se’n fa molta publicitat. Per TikTok, per exemple, hi ha molt material que descriu com comprar-lo i s’expliquen les facilitats en l’enviament i la recepció. Mitjançant internet, no hi ha cap requisit pel que fa a l’edat. També s’hi pot tenir accés en els basars que han proliferat últimament, i normalment no demanen l'edat. Inicialment, quan van sortir els vàpers, hi havia botigues especialitzades amb cigarretes electròniques, i llavors sí que es van posicionar com una alternativa pels adults per deixar de fumar. Però això ha canviat i ara s’ha estès més aquest ús lúdic entre els adolescents.
"Els 'vapejadors' són una forma fàcil d'accedir a la nicotina, al cànnabis i a la resta de components"
Quins són els perills derivats de l’acció de vapejar?
Encara no els coneixem tots, ja que desconeixem els efectes a llarg termini. A curt termini el que hem vist són efectes a escala pulmonar i de la mucosa oral. Sembla que tots aquests productes que s’inhalen poden produir mecanismes inflamatoris que afectin les nostres defenses naturals i puguin donar processos inflamatoris i infecciosos, que són els que més han alarmat als pediatres. Hi ha algun estudi que constata que vapejar, per exemple, durant una tarda, pot correspondre a fumar fins a 200 cigarretes, amb la qual cosa ja es poden suposar el nivell de tòxics que posem al cos. Aquesta pràctica també pot ser la porta d'entrada al consum de substàncies com el cànnabis. Com s’ha dit, sí que hi ha alguns productes que en poden portar i amb un efecte aparentment més “inofensiu”. Una cosa que ens va cridar molt l'atenció és que el 2019, Estats Units va començar a veure casos d'adolescents amb problemes digestius com nàusees, vòmits, dolor abdominal... que començaven amb tos i que sovint presentaven pneumònia, la majoria bilateral. A Aquesta malaltia se la va anomenar EVALI (E-cigarette or Vaping Use-Associated Lung Injury) perquè quan es van cercar els factors que tenien en comú les persones que patien aquesta malaltia, es va veure que tots vapejaven un líquid que contenia cànnabis i acetat de vitamina E com a vehiculador. I sembla que la vitamina E era la causant d'aquesta malaltia, la qual presenta un 2% de mortalitat.
Davant d’aquest context, quines estratègies recomana per deixar de vapejar?
Si a un adolescent li diem els efectes que pot tenir per a ell el vapeig a llarg termini és molt difícil que facin cas, ja que viuen molt a l'aquí i a l'ara. Han de veure les conseqüències de forma molt palpable per poder abandonar determinades conductes, i per això cal anar més enllà: el meu consell és treballar per tal que consti com a producte derivat del tabac i apostar per una legislació més clara que obligui de forma estrica al control de l'etiquetatge i que prohibeixi vendre realment a menors de 18 anys. També convé vigilar la publicitat que es fa a través de xarxes socials i aconseguir regular-ho. Caldria també augmentar el preu, el fet de poder-lo trobar de forma tan econòmica com en l'actualitat dona un fàcil accés a la població jove. I també seria interessant fer campanyes, no pels adolescents, sinó per als més joves, per evitar que agafin l'hàbit. I, sobretot, fer-lo constar com a producte derivat del tabac i aconseguir que estigui legislat com a tal.