“Àrbitre, això és penal!”

De què havia anat a fer Laporta al jutjat, poc o res es va dir, en general, especialment a les televisions

El president del FC Barcelona, ​​Joan Laporta, entra al cotxe després de declarar a la Ciutat de la Justícia, a 20 de gener de 2025 | EP
El president del FC Barcelona, ​​Joan Laporta, entra al cotxe després de declarar a la Ciutat de la Justícia, a 20 de gener de 2025 | EP
Albert Roura | VIA Empresa
Consultor de comunicació
Barcelona
08 de Març de 2025

És probable que vostès recordin una imatge recent del president del FC Barcelona, Joan Laporta, sortint de la Ciutat de la Justícia, però ja és molt menys segur que sàpiguen què hi va anar fer exactament. Va ser el darrer 20 de gener, un dilluns. Laporta va anar a declarar davant del titular del Jutjat d’Instrucció número 6 de Barcelona com a investigat per un suposat delicte d’estafa de 4,7 milions d’euros, pel qual s'enfronta a una pena de presó de fins a 6 anys. Laporta va declarar durant 45 minuts i va respondre les preguntes de totes les parts.

 

A la sortida de la declaració l'esperaven nombrosos periodistes amb micròfons i càmeres. El president blaugrana es va negar a respondre preguntes sobre el cas judicial, però sí que ho va fer sobre l'arbitratge de l'últim partit de lliga contra el Getafe que s’havia jugat feia dos dies. Sobre un possible penal a Koundé, Laporta va exclamar que "és una vergonya que no es xiulés el penal a Koundé. És un escàndol, i crec que ho hauríem de repetir més vegades", va dir amb vehemència davant dels mitjans. Aquestes declaracions sobre l’actuació de l’àrbitre asturià Pablo González Fuentes són les que es van difondre a la majoria de mitjans de comunicació que segueixen l’actualitat blaugrana. De què havia anat a fer Laporta al jutjat, poc o res es va dir, en general, especialment a les televisions.

Ve de lluny

Segons s’explica a la querella, els fets que van portar Laporta al jutjat, van passar el 2014 quan els demandants J.M.L. (en aquell moment desocupat), la seva esposa I.M. (cuinera en un restaurant) i la seva filla D.L. (infermera) van ser agraciats amb un premi de la loteria primitiva per valor de 34 milions d'euros. Amb part dels diners que els havien tocat van decidir comprar un vehicle d'alta gamma a un concessionari de Sant Cugat del Vallès.

 

Segons la querella presentada, el comercial del concessionari, Fernando de Oliveira, juntament amb la seva col·laboradora professional Sandra Solé, els van proposar invertir en societats impulsades per Laporta. En concret, a CSSB Limited per un capital 2,4 milions d'euros per un període de 3 anys al 6% d'interès anual. El contracte, que es va formalitzar l'1 de novembre de 2017, presentava defecte de forma en estar redactat en anglès i sense firma llegible, les clàusules del qual anaven clarament en perjudici dels querellants. A més de la inversió a CSSB Limited, els querellants van invertir 2,3 milions més a Core Store i Gedo, dues societats vinculades a Joan Laporta, de manera que la inversió total arriba als 4,7 milions d’euros.

Segons els denunciants, aquesta activitat va comptar amb l'assessorament de Laporta, qui actuava en nom de CSSB Limited, però també exercia d'advocat dels querellants, garantint així la solvència de la inversió. Al tractar-se d'un personatge públic, els querellants van confiar en Laporta per dur a terme l'esmentada inversió "aprofitant-se de la falta de coneixements financers dels mandants", segons s'expressa en el text, i fins i tot van ser convidats en més d'una ocasió per l’ara president del FC Barcelona, a assistir a la llotja del Camp Nou.

Totes les operacions les va fer l’agent intermediària Sandra Solé per Bankinter. No obstant això, passat el termini contractual, J.M.L. no ha percebut fins a la data la quantitat acordada. De fet, segons s'especifica en la querella, amb anterioritat a la seva interposició van requerir a diversos dels querellats l'oportunitat de retornar els imports defraudats, sense que cap d'ells mostrés cap voluntat.

A més, de la documentació aportada es desprèn que entre agost de 2016 i agost de 2018 l'entramat organitzat per Laporta va arribar a obtenir la quantitat de 4,7 milions d'euros.

Presumpció d’innocència

Tant Joan Laporta com el seu advocat, Jordi Pujante, han manifestat reiteradament que l’actual president del Barça no té res a veure amb aquestes inversions. L'advocat preveu que el cas s'arxivi aviat, perquè "és evident que no hi ha delicte", tot i que les inversions no van sortir com estava previst. En tot cas, va dir recentment que Laporta desconeixia les inversions de la família afectada i va recordar que la seva signatura no apareix en cap document. A més, considera que la inclusió de Laporta en la querella és per la seva notorietat pública, i la vincula a una determinada campanya de desprestigi personal contra ell.

L'advocat va dir que Laporta desconeixia les inversions de la família afectada i va recordar que la seva signatura no apareix en cap document

Laporta va fer un comunicat en què deia que en cap cas el bufet Laporta-Arbós va convèncer els querellats d'utilitzar aquest despatx per impulsar la inversió, ja que aquesta ja estava en marxa. "Aquestes informacions esbiaixades i sense veracitat són un nou episodi de linxament mediàtic per atemptar contra el prestigi personal, la imatge i la reputació de Joan Laporta, però una vegada més, la veritat s'imposarà a la infàmia", concloïa el comunicat. Laporta està investigat en dos casos similars més en dos jutjats de Barcelona.

Sigui com sigui, el mateix jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona, també instrueix una altra querella contra el president blaugrana, CSSB Limited i altres imputats per inversions que van prometre una determinada rendibilitat i la devolució del capital que, segons els denunciants, van ser sistemàticament incomplertes.

L'altra querella acumulada va ser presentada també per un ciutadà que va invertir 50.000 dòlars per 1.000 accions de CSSB Limited sense haver obtingut després cap notícia ni documentació relativa a la societat ni el benefici ofert. El querellant forma part d'un altre nucli familiar que al seu dia ja va presentar una demanda per estafa contra Laporta, la primera de totes, que no va arribar a judici perquè el president blaugrana i Joan Oliver van proposar un acord econòmic entre les parts. Es dona la circumstància, però, que Laporta no ha fet efectiu el pagament d'aquest pacte per evitar els tribunals, cosa que ha donat peu a una altra querella.

Laporta, Oliver, Yuste, Sala i Martín, Sentelles, Mellado...

L'estadi del Reus aquest any | EP
L'estadi del Reus aquest any | EP

Per entendre d’on ve tot, s’ha de saber que després de la seva sortida del Barça, un cop acabada la primera etapa presidencial (2003-2010), Joan Laporta, Joan Oliver, Xavier Sala i Martín i Rafa Yuste, van fundar conjuntament el 2011 la societat mercantil Core Store, que opera sobre companyies com CSSB Limited. Amb aquesta empresa, CSSB, van comprar el 2013 el 57% de les accions del Club de Futbol Reus. El 42% restant se'l va quedar Joan Oliver, a través de la seva companyia Gaupau. Així es convertia Joan Oliver en el màxim accionista del Reus amb el 99% de l'accionariat.

Un cop acabada la primera etapa presidencial (2003-2010), Joan Laporta, Joan Oliver, Xavier Sala i Martín i Rafa Yuste, van fundar conjuntament el 2011 la societat mercantil Core Store

Al Reus, Oliver es va rodejar de Xavi Llastarri, que ja era president fins a la seva dimissió el 2018; Ferran Pujol, gerent fins a la seva dimissió el 2017. Quan va dimitir, el càrrec de gerent el va ocupar Joan Sentelles fins al moment de desaparició del club. Sentelles és avui el director d’operacions de l’Espai Barça. Finalment, Pere Mellado, que va ser vocal i secretari del Reus fins a la seva desaparició, el març del 2021. Pere Mellado és avui el director de l’àrea legal del FC Barcelona.

Per captar inversors per al projecte, Laporta i Oliver comptaven amb dos intermediaris: Sandra Solé, assessora d’inversions de Banc Sabadell i posteriorment Bankinter; i Fernando de Oliveira, qui van ser parella durant els fets. Sandra Solé i Fernando de Oliveira van aconseguir convèncer més de 10 persones perquè invertissin en el projecte del Reus i en la compra del club de tercera divisió xinesa, Bit. Als inversors els explicaven que tenien la intenció de fer créixer l’equip xinès fins a situar-lo a l’elit futbolística asiàtica. El Reus havia de ser la Masia de l’equip xinès. Cal recordar que en aquell moment, el futbol, per a la Xina, era un projecte estratègic. Anys després, aquest objectiu es va abandonar. 

Sandra Solé i Fernando de Oliveira van aconseguir convèncer més de 10 persones perquè invertissin en el projecte del Reus

I aquí és on apareix la família que va guanyar 34 milions d'euros a la loteria la Primitiva, va invertir 4,7 milions d'euros. La família Tartas, dues dones i un home, van invertir 450.000 euros; el tennista Albert Ramos va invertir 100.000 dòlars; i finalment, el membre de la Trinca Toni Cruz, la quantia invertida del qual és desconeguda.

En aquesta equació cal sumar-hi a Sílvia Tremoleda, esposa de Sala i Martín, que va ser nutricionista al Reus i avui al FC Barcelona; i a Pol Laporta, fill de Joan Laporta, que va ser col·locat a la plantilla del Reus en la temporada de la seva desaparició.

Un documental que ho explica tot

El cartell del documental 'Laporta Gate. El caso Reus 2' | X
El cartell del documental 'Laporta Gate. El caso Reus 2' | X

El dimecres 19 de març, Sant Josep, a les 20 hores, s’estrena als cinemes Texas de Barcelona un documental titulat Laporta Gate. El caso Reus 2. És obra d’Andreu Rauet, un jove periodista reusenc, que durant dos anys ha treballat, amb constància i rigor, fins a explicar en 118 minuts tot l’entrellat de les causes que van provocar la desaparició de l’equip de futbol del Reus. En els pròxims dies caldrà estar atents a les xarxes socials per reservar seient. A partir del dia 19 el documental es podrà trobar a Youtube.

A través de diversos testimonis i documents, el treball parla, entre molts altres fets molt rellevants, de com Laporta ha convidat a treballar al Barça a diferents presumptes estafats pel cas Reus per compensar-los de les seves pèrdues en aquests negocis vinculats a la desaparició del Reus. Si, si, ho han llegit bé. I dona noms, cognoms i càrrecs que han acceptat la proposta i avui estan treballant i cobrant del Club.

Laporta ha convidat a treballar al Barça a diferents presumptes estafats pel cas Reus per compensar-los de les seves pèrdues en aquests negocis

El dia 19 de març, a les 11 del matí, tots els mitjans de comunicació que ho vulguin estaran convidats a un visionat privat del documental, en primícia, i amb possibilitat de preguntes al final. A totes les televisions que ho demanin se’ls cedirà el documental perquè el puguin emetre sens haver de pagar cap dret. Segur que tots els socis del Barça estaran molt atents a les informacions que, sense cap mena de dubte, tots els mitjans que segueixen l’actualitat del Club els faran arribar amb tota mena de detall sobre el cas. I a continuació, segur que també podrem sentir les explicacions detallades dels actuals directius del Barça.

Si el Club és dels socis, segur que ningú els negarà les explicacions que calguin sobre el cas ni distrauran l’atenció dels socis i les sòcies del Barça amb una noticia d’impacte en forma de renovació, possible fitxatge, inversió.... Ja ho veuran...

Ens retrobem el 22 de març si vostès ho volen.