El kitesurf és un esport que es practica en solitari. Tens un estel que és la teva base i que et guia sobre la superfície de l'aigua per lliscar mentre intentes (moltes vegades erràticament) mantenir l'equilibri. Tomás Abellán en fa. Acaba de tornar de Sud-àfrica. Encara amb el record de la sal entre els dits es recolza a la barra del seu Bar Alegria. La suau llum es filtra en vermell a través del tendal. Es llegeix: Bar Alegria. Fundat 1899. El va recuperar l'any passat en societat amb el seu pare (Carles Abellán) i Max Colombo (Xemei). És dilluns i, encara que és un dia fluix, el vaivé de passejants davant de l'ampla terrassa és constant.
Com en el popular esport, en aquesta casa de menjars, taverna o, simplement, bar de barri que va travessar una etapa "amb menjar que va anar a menys" –és igual com l'anomenem-, en Tomás s'ho ha jugat tot a la seva habilitat: ha demanat un préstec per comprar-los la part als seus dos exsocis i treure endavant en solitari el projecte. "La veritat és que no hi havia una altra via, quan el meu pare i en Max em van dir que ho deixaven —als quatre mesos de l'obertura— vaig pensar que no tenia més opció. Quedar-m'ho em compensa, encara que estigui més pringat. No seria aquí sense el meu pare i sense en Max, però aquí estem", assenyala.
Van començar forts, potser amb una oferta una mica per sobre de la competència. Ara, el tiquet s'ha rebaixat, sempre comptant amb què l'Alegria té la saludable garantia gastronòmica d'algú que porta batallant en el negoci des de fa deu anys. Algú que les ha vist de tots els colors. "Cal tenir un nivell, un cert què. Però no pretenc inventar res. Només donar menjar, que la gent hi estigui a gust i que això pugui fluir per fer un vermut, per a un menjar lleuger o per a un sopar de tapes improvisat", explica l'empresari. "Sempre havia tingut ganes de tenir alguna cosa meva i quan el meu pare es va quedar aquest bar modernista vaig veure l'oportunitat. Així que ara toca arromangar-se i remar". No li manquen raons.
L'estètica s'ha actualitzat en allò més bàsic, respectant el que ja hi havia abans i li donava valor, i invertint en la reduïdíssima cuina i en una rentada d'imatge que és màgica. La reforma per a l'obertura va costar 270.000 euros. 70 persones més una terrassa per consolidar amb 24 places més. L'equip, tots formats a casa, ve de Bravo i de La Barra, inclòs Divide, el cap de cuina, i Ximena Arce, la sommelier, que també és una altra clàssica del grup Abellán.
El Bar Alegria es deslliga a poc a poc de l'herència Abellán (que és allargada). Començant per l'ensaladilla russa, que ja no és abellanitzada, com la de Tapes24, i seguint pel "bikini del meu pare". La minça carta dóna opció a uns boquerons en vinagre suaus, a unes exquisides carxofes fregides amb un romesco tunejado o a unes sepionetas encebades que són una festa. Més guisito, en el fricandó amb rovelló o en les mandonguilles que ja tenien en l'obertura.
La carta de vins és cuidada, s'enfoca als naturals i a un bon grapat de marques de vermuts internacionals i d'aquí amb els quals es pot jugar entre plats. Potser el desplegament cellerer supera el que es pot esperar i és corrent en un bar de barri. Com en l'esport, és en condicions extremes quan la tècnica ens fa brillar. Esperem veure surfejant molts anys l'Alegria des del xamfrà de Gran Via amb Borrell.
Bar Alegria
Adreça: Carrer del Comte Borrell, 133.
Tel.: 933 283 368
Preu mitjà: 25-30€