Des de la seva inauguració fa només set mesos, el Bar Remedios (Muntaner, 212) està en boca de tothom. Els seus propietaris, els empresaris Alejo Ventosa i Llorenç Balaguer (amo també del popular bar Lorenzo de Sarrià) han aconseguit fer-se un lloc a la sempre difícil zona que confronta amb la Diagonal. Estan just davant del Velòdrom i, si no fos perquè diversos anys separen una proposta i una altra, ningú diria que un és degà de la tapa i l'altre un nouvingut a la plaça.
Una truita 'a la minute', d'escàndol
Els secrets d'un restaurant de platerets que fa bé les coses són pocs. Un és prendre's el temps per triar bons proveïdors i tenir clar què espera el client quan travessa la porta, s'asseu a la taula o s'enfila a la barra (en aquest cas, una barra diàfana que mira els transeünts que baixen per Muntaner). Espereu-vos una amanida russa (amb un tall generós de ventresca), gildes fetes a casa ben saboroses i amb un puntet alt d'acidesa, croquetes de pernil que tenen gust a pernil i arriben calentetes a taula i, és clar, una bona truita. Aquí no hi ha discussió. La truita s'està convertint a Barcelona en una mena de sant grial dels bons bars de tapes. Un must, que dirien. La seva és una truita quallada al moment (a la minute) que té una capa exterior ben proveïda per aguantar l'interior sense que es vessi al primer envit del ganivet sobre la superfície. La patata està tallada ben fina, a làmines, i la ceba és gairebé imperceptible. Un top truiter.
Per seguir amb el joc del seu nom, la carta del Bar Remedios ofereix remeis gustatius dins de la cultura del bar popular com l'albergínia fumada amb vinagreta de mel i mostassa i formatge idiazábal o amanida que va variant segons cuina. Entre els plats més contundents que operen com a segons: els canelons, el filet de vedella amb salsa de foie-gras, a l'estil Rossini, una cua de toro guisada, molt melosa i presentada en lingot, unes mandonguilles amb salsa o un tàrtar de tonyina Balfegó que fa honor a la veïna Tunateca.
La carta de vins a copes és notable, amb referències que costa de trobar si no demanes l'ampolla sencera. Seria el cas de la garnatxa blanca de La Fou Celler, en blancs, o del sempre excel·lent Dido de Sara Pérez i René Barbier, en negres. A la resta de la carta, ben proveïda, s'agraeix que els preus no estiguin inflats per a la zona.
Cocteleria fins a les 2:00 h
Encara que el vi sigui el protagonista (ho anuncien les ampolles disposades per tot el local), una altra bona notícia és l'apartat de cocteleria. Fa pensar que aquí es pot venir a desenfundar la nit qualsevol dia entre setmana (ja que obren fins a les 2.00 h de la matinada i els caps de setmana fins a les 3.00 h). Trobareu clàssics com el pisco sour, el moscow mule o el negroni (tots, a preus molt competitius: entre 7 i 12 euros).
Triomfar a l'Eixample no és fàcil, i encara menys, fer-ho en una plaça plena de restaurants com és el carrer Muntaner. Aquest establiment, amb un ambient despreocupat, parets decapades i una nevera vintage que seria el somni humit de qualsevol hipster de barri, ho ha aconseguit. I en temps rècord.