Hi ha milers de motius per anar a fer un cafè: des de fer un breu descans laboral, fins a conèixer algú o, simplement, com un antídot per a una alarma que ha sonat massa d’hora. El cafè, que, precisament, el passat diumenge va celebrar el seu dia internacional, és la segona mercaderia més comercialitzada al planeta després del petroli: el 2022, es van consumir més de 178 milions de sacs de 60 quilograms de cafè a escala mundial. Val a dir que, amb les 2,2 tasses de cafè que es consumeixen per persona de mitjana a Catalunya, no som el país més cafeter del món, com sí que ho és Finlàndia, que en consumeix el doble; però, a la capital catalana s’imposa la qualitat per sobre de la quantitat, esdevenint així un referent del cafè d'especialitat a escala europea.
“Barcelona és sens dubte un referent del cafè d’especialitat a Europa” apunta a VIA Empresa Jordi Mestre, fundador de Nomad Coffee, qui matisa que, si bé la quantitat de cafeteries que hi ha a ciutats com Londres o Nova York és superior que a Barcelona, “aquí s’ha incidit molt en la qualitat, marcant uns estàndards molt elevats”. Mestre destaca la “bona i sana competència” que hi ha al sector que, entre d’altres, ha impulsat la ciutat comtal a convertir-se en el germà gran en qui fixar-se per a la resta de països europeus: “És difícil trobar una ciutat on hi hagi molt bones cafeteries, Barcelona és una de les millors ciutats per prendre cafè”.
El 2022, es van consumir més de 178 milions de sacs de 60 quilograms de cafè a escala mundial
Després d’anys d’experiència a les millors cafeteries de la ciutat i de guanyar el Campionat Nacional de Baristes en més d’una ocasió, Mestre va constituir el Lab, un espai on el cafè passa a un primer pla, esdevenint el protagonista d’una tendència que no ha deixat de créixer en els darrers anys. “En el cas de Barcelona no només parlem de cafeteries, també hi ha molts torradors, alguns dels quals amb cafeteria, on és més fàcil que la qualitat del cafè sigui superior”, afegeix el fundador de Nomad Coffee.
Augment d'emprenedors i emprenedores en el sector
“El sector es troba en un moment molt dolç”, explica Mestre, qui detalla que cada vegada més empresaris i empresàries a Catalunya s’atreveixen a emprendre un negoci de cafè d’especialitat, malgrat els principals obstacles que suposa, com ara l’esforç econòmic o el tipus de llicències que es requereixen: “No és el mateix vendre copes i cerveses que tasses de cafè, la formació, la maquinària i els horaris, entre d’altres, fan que el nostre negoci sigui una mica menys rendible, malgrat que se’ns demana disposar de la mateixa llicència que un bar de copes”, afegeix.
A Barcelona hi ha prop d’uns 560 establiments que ofereixen cafè d’especialitat
Així i tot, Mestre destaca que és molt fàcil trobar un cafè “excel·lent” a la ciutat comtal: “A cada barri hi ha molt bones cafeteries, i encara hi ha espai perquè hi hagi més”. Ara per ara, a Barcelona hi ha prop d’uns 560 establiments que ofereixen cafè d’especialitat, segons dades de bcncoffeeguide, la plataforma que connecta els amants del cafè amb les botigues d’especialitat.
“Cada vegada hi ha més consumidors interessats a saber i aprendre sobre el cafè, però encara n’hi ha més que volen prendre un millor producte”, apunta per la seva banda el president del Gremi del Cafè, Carlos Gotor, qui defineix el cafè d’especialitat com “un producte que té històries a explicar, no només dels seus orígens, sinó també de com es treballa, com es torra, com es prepara i com es consumeix”. Gotor destaca que, en l’actualitat, l’oferta de cafè d’especialitat es troba en ple creixement, fet que afavoreix el sector perquè cada vegada més es parla de bon cafè.
El bon cafè surt car?
Generalment, diferenciar un cafè comú d’un d’especialitat no és un gran repte: en els aromes i matisos de cadascun es pot trobar la resposta. On també es pot trobar, però, és en el moment de pagar. “En el cafè d’especialitat hi ha un sobrepreu o suplement de, com a mínim, un 10 o un 15%”, detalla el president del Gremi del Cafè. En aquest sentit, no és difícil trobar-se davant uns preus que no tothom estaria disposat a pagar. Però, això vol dir que sigui car?
“Com qualsevol producte de més qualitat, requereix uns esforços més grans i una selecció més acurada per aconseguir un millor producte”, comenta Mestre, qui afegeix que “no és el mateix produir un vi a granel a gran escala que produir un vi meticulosament, amb cura i seleccionant el raïm. El mateix passa amb el cafè”.
En el sector d’especialitat, una tassa disposa de 18 grams de cafè molt, davant els 6 grams que ofereixen els torradors comercials
L'empresari destaca que són molts els factors i processos que contribueixen a un preu superior. La forma de collir el gra, els diversos processos de selecció pels quals passa en funció del seu pes i mida, el mètode d’empaquetament i transport, el procés de torrat o maquinàries amb un cost que giren entorn dels 10.000 euros, sens dubte marquen la diferència respecte d’un cafè que no es considera d’especialitat.
Un altre indicador clau a l’hora de valorar un bon cafè és la quantitat de cafè molt que conté. En el sector d’especialitat, una tassa disposa de 18 grams de cafè molt, davant els 7 grams d’una recepta típica de cafè italià, o dels 6 grams que ofereixen els torradors comercials. “D’aquesta manera, estem oferint tranquil·lament el triple de cafè que dona una cafeteria normal. Llavors, és car el nostre cafè de 2 euros? O el del bar del cantó que en val 1,40? Jo crec que el cafè encara surt massa barat”. Val a dir que, evidentment, el ventall de preus al sector del cafè d’especialitat no acaba als dos euros. N’hi ha locals que ofereixen el seu producte des dels cinc fins als deu euros:
La locura de los precios en Nueva York: se ha convertido en normal pagar en la mayoría de lugares más de 10 dólares -al cambio, 10 euros- por un café con leche y un croissant
— Jose Angel Abad (@desdemanhattan) October 2, 2023
Eso no incluye la propia y a veces, como hoy, no hay ni mesa ni un baño donde poder lavarse las manos. pic.twitter.com/1jxnkHMkiX
D’uns 30 anys i de l’àmbit creatiu o dels negocis: el perfil del consumidor
Per aquest motiu, malgrat que el cafè d’especialitat s’obri, de mica en mica, a nous públics, encara hi ha un tipus de perfil més habitual que d’altres: “L’expatriat és una gran part de la nostra clientela, és un client que en el seu país ja està acostumat a beure cafè d’especialitat, que valora la qualitat i que discuteix una mica menys el preu”, destaca el cofundador de Nomad Coffee, qui afegeix que el perfil que es troba al voltant dels 30 anys i que es dedica a l’àmbit creatiu o a l’àmbit dels negocis és el que acostuma a voler un “bon cafè”, i “no li val qualsevol cosa”. “Sé que mai abastarem el 100% del mercat, però tampoc és la nostra intenció, si fos així no estaríem parlant del cafè d’especialitat. Necessitem que hi hagi de tot”, afegeix Mestre.
L’interès del públic pel sector s’ha vist incrementat, en bona part, arran d’esdeveniments que giren entorn del cafè, com ara els Barcelona Coffee Awards, que van coincidir el passat cap de setmana amb el Dia Internacional del Cafè. “Tot el que tingui a veure amb el cafè, enriquir-lo, donar-li possibilitats i parlar de qualitat de producte, ajuda a acréixer la comunitat cafetera i, per tant, es demanen millors cafès”, argumenta Gotor, qui afegeix que aquests esdeveniments fan que cada vegada en trobem de millors Barcelona.
El món del cafè d’especialitat li somriu a Nomad Coffee. Després de ser premiat als Barcelona Coffee Awards com el millor torrador, el millor projecte d’acadèmia de cafè, la segona millor cafeteria de l’Estat i la millor comunicació a xarxes socials, Mestre, juntament amb el seu equip, es troba en un moment “molt dolç”: “Cada vegada és més emocionant veure com creix el sector, el seu públic i, sobretot, els seus coneixements”.