Antonella Broglia és una d'aquelles persones que, arribat cert moment de la seva vida, va tenir la necessitat de trencar amb els més de 30 anys que duia treballant en el màrqueting i la publicitat. La seva trajectòria professional inclou el càrrec de consellera delegada a Obilvy & Mather Roma i a Saatchi & Saatchi a Espanya. Ara és consultora d'empreses i ambaixadora a Madrid de les conferències amb més prestigi internacional, el TEDx. Un canvi de què n'està orgullosa i agraïda, "i una experiència que va ser, i segueix sent, enriquidora", proclama.
Com a organitzadora de les edicions locals del TED, explica que l'objectiu de les trobades és "revelar veus noves i fer baixar els conferenciants de sempre". I tot, recalca, es fa "per amor a l'art i perquè els nous talents es facin sentir".
El format de les conferències TEDx, igual que la idea original californiana, és d'un vídeo de 15 minuts. "El ponent reflexiona al voltant d'una idea, en dóna exemples i mostra com seria el món mitjançant una iniciativa innovadora i inspiradora", explica. Innovació i inspiració, són les paraules clau, les mateixes sobre les quals ha reflexionat amb VIAempresa al Fòrum Impulsa 2014.
"Tinc por que estiguem parlant tant d'innovació que s'acabi consumint"
El terme innovació és recorrent, però no sempre es coneix el seu significat. És la percepció de Broglia, qui afirma que ha passat de ser una paraula "de la que quasi no se'n coneixia l'existència, a aparèixer massa en els discursos". Una cosa que no seria del tot negativa si no hi hagués, el que considera, "falta de consciència davant les seves implicacions". Per això, demana fermesa i una postura crítica, "o la idea d'innovació pot consumir-se sense haver calat en les empreses".
"Aquest país té molt a dir sobre la innovació, més del que creu ell mateix"
"A Espanya hi ha molta innovació, ens queixem més del necessari". Però el comentari d'Antonella Broglia va més enllà de la crítica, va acompanyat d'una proposta: "Si aquest temps que dediquem a qüestionar el destinéssim a explorar de veritat el què s'està fent en innovació, veuríem que hi ha un flux d'iniciatives lliures i anàrquiques que es mouen sota aquest sistema antic i trencat on encara hi ha gent que s'entesta a viure-hi". I destaca que l'origen de les bones idees no sempre provenen del pensament col·lectiu, sinó que "un sol individu pot catalitzar la innovació".
"Si vius en aquest món obert, el del streaming de les idees, trobaràs gent que fa el mateix que tu"
Una de les característiques que millor descriu el moment actual, segons la consultora d'empreses, és l'espontaneïtat que fa que elements que el formen i tenen algun punt en comú s'uneixen de forma natural. Amb aquesta reflexió fa referència als avenços tecnològics en telefonia mòbil i informàtica, els quals han pres un "paper accelerador". Accelerador en el sentit d'apropar pensaments, filosofies i motivar la col·laboració, el que ajuda que la idea innovadora d'un sol individu pugui ser aplicada i tingui sentit en el grup societat.
"En innovació, el capital humà és el més important, el que pot fer marcar la diferència"
Si posem en un costat de la balança l'actiu humà i en l'altre la tecnologia, la balança es decantarà cap a l'element personal. "Innovar depèn al 100% de les persones", declara Broglia, "la tecnologia és només el mitjà, i no podem oblidar que l'hem creat els humans".
El vertader benefici de la inclusió del món digital en l'empresa és un debat que sol sorgir en paral·lel i que l'ambaixadora del TEDx també esmenta. Critica que s'acusi a la falta d'adaptació a l'entorn2.0 d'apagar el talent i les bones idees, i identifica l'estímul personal com el factor clau. "No és el sou ni la seguretat laboral, són els reptes interessants que una empresa li posa dia a dia al seu treballador el que li permeten aprendre, posar a prova la seva creativitat i fer que la inquietud es mantingui desperta", conclou.
"La crisi ens ha anat bé per trencar un sistema antic i que ja no tenia sentit"
Broglia puntualitza que és una afirmació en termes macroeconòmics. No obstant això, recorda que hi ha hagut patiment, però que cal veure-ho des de tots els costats: "Ens han tocat de tan a prop la misèria que hem pres consciència de com vivíem i hem ajudat que el camí cap a la recuperació prengui una altra forma". Quina? No pot donar una resposta tancada ni concisa a la pregunta, perquè ens trobem en ple procés de canvi. "Tanmateix, sí s'ha vist que el fet d'estar envoltats de problemes ha augmentat la necessitat de viure al límit amb el risc. Al final, doncs, el resultat net és que tenim menys por perquè no ens queda cap més remei que arriscar".