Són tercera generació d’un negoci que coneix gairebé tothom. Tothom a qui agradi la cuina catalana tradicional acurada i ben feta: el bacallà a la llauna, els canelons “de sempre”, l’escudella, els pebrots farcits, el fricandó amb carxofes... Una fórmula, a preus competitius, que els ha fet estar al peu de canó ni més ni menys que 229 anys. No en va és el restaurant més antic de Barcelona i el segon d'Espanya -va obrir portes el 1786-, després del madrileny Casa Botín. “Els meus avis van agafar de traspàs Can Culleretes el 1958. Actualment, hi treballem els néts. Les filles s’han jubilat a causa de la pandèmia”. Carlos Martínez Agut, actual gerent del restaurant, explica com un negoci centenari com el seu està passant aquesta dura crisi pandèmica, en un moment en què molts locals fan fallida.
Amb l’última desescalada horària, que permet als establiments servir sopars fins a les 23:00 hores, Martínez clama a la prudència: “En principi, obrirem les nits de dijous, divendres i dissabte, però només sota reserva. No ens la volem jugar...”. Les reserves van produint-se i el telèfon de la casa va sonant; són moltes les celebracions d’aquests mesos que han quedat penjades sine die al calendari. “De moment, per divendres tenim dues taules reservades, però cap per dijous i cap per dissabte a la nit”.
La família Agut-Manubens, amb mare i filla formant un tàndem insuperable, van fer gràcies a la seva amabilitat que el restaurant sigui un clàssic entre els estrangers, però també entre els locals. Durant el confinament més dur, van demanar un crèdit ICO de 80.000 euros, que va gastar-se aviat i van negociar amb el banc per fer-ne un altre pel mateix import. Ara, tenen uns deutes d’uns 250.000 euros que van recuperant “dia a dia”, tot esperant que “millori i no ens tornin a tancar”. També esperen “les famoses ajudes directes que el Govern de Madrid va anunciar al novembre i encara no en sabem res”.
Martínez clama a la prudència davant l'última desescalada horària: "En principi, obrirem les nits de dijous, divendres i dissabte, però només sota reserva. No ens la volem jugar..."
La dura situació pandèmica va portar establiments com aquest, proper a dues artèries turístiques com són La Rambla i la Plaça Reial -entre els carrers Ferran i Boqueria- a uns números sobre la taula impossibles de superar. Mantenen una plantilla de 27 persones, que són 27 famílies, algunes d'aquestes, amb anys i anys de servei a la casa. “Amb la primera reapertura parcial fins les 17.00 hores, van millorar els números. Ara, han millorat molt; podem pagar les factures endarrerides i els treballadors. Però està sent dur”, confessa el gerent.
Feien menús del dia (entre 30 i 50 diaris) en format de menjar a domicili i també en opció per emportar a 16 euros, de dimarts a divendres, i els caps de setmana i festius a 21 euros sense beguda. Eren plats de la carta del restaurant, de tota la vida, com ara els canelons de bolets i de carn. Però un muntant diari total a caixa “que rondava els 1.000 euros” impedia mantenir els números.
Les persones de fora de Barcelona ja coneixen Can Culleretes “per la seva antiguitat i el tipus de cuina catalana”, una targeta de presentació que els ha fet capejar la mala situació gràcies a que, en el seu cas, “el més satisfactori de tenir ara mateix un restaurant centenari és que la gent ens coneix i estalviem en publicitat”. Tot i això, Martínez reivindica que “no protegeixen prou negocis com el meu. Considero que és un bé cultural i hauríem de rebre algun tipus de subvenció. L’edifici és molt antic i costa molt mantenir-lo”.
Canelons i jarret
Val la pena asseure’s en una taula qualsevol. Tots són raconets amb història (sí, també modernista) per on han passat generacions de barcelonins i turistes en menjadors que no estan dissenyats d’ara, sinó que beuen d’un passat comú de fonda ben atesa. “Noies, culleretes!”. Aquesta és la imperativa frase que va donar nom a l’establiment, la d’un cambrer molt atent que no volia deixar cap client desatès. Si us hi deixeu caure, sabeu que heu de demanar els mencionats canelons, el jarret i, de postres, la seva crema catalana o el seu assortiment de flams (cafè, coco i tradicional), acompanyat d'una copeta de mistela.
"'Noies, culleretes'!", és la imperativa frase que va donar nom a l'establiment, la d'un cambrer molt atent que no volia deixar cap client desatès
I és que Can Culleretes és aquest restaurant de tota la vida on s'ha d'acudir quan som al centre, la fam apressa i són les tres de la tarda. Té gairebé sempre lloc perquè van bastant a preu fet, però les seves sales són molt grans així que, esperant una miqueta... Bingo!
Canelons, canelons d’espinacs amb brandada de bacallà, jarret de vedella amb rovellons, pollastre a la catalana, crema catalana, espatlla de xai al forn...
Martínez fa balanç d’aquests mesos en què “el pitjor d’aquesta pandèmia és la pèrdua de clients i éssers estimats”; i el millor “és que seguim oberts amb una nova botiga en línia per vendre els nostres plats el més lluny possible. Els migdies continuen el seu creixement, cada dia una mica millor i es comença a veure algun turista”. La llum al final del túnel.
Can Culleretes
Adreça: carrer d'en Quintana, 5, Barcelona
Preu mitjà: 25€
Web: https://culleretes.com/es/