"Aquest llibre va sobre el talent de reconèixer el talent", explica Quico Ballbè durant la presentació del seu llibre El Círculo de las Marmotas (Ediciones Camelot, 2019) acompanyat pel periodista i col·laborador de VIA Empresa, Marc Argemí. De pare advocat, Ballbè va estudiar dret "per inèrcia" i després de treballar en alguns despatxos va reorientar la seva carrera amb un màster en Recursos Humans que li va obrir les portes "dels bars i les discoteques de les empreses".
L'obra comença amb un somni a tot gas i entre corbes en un BMW Serie 3 Coupé. Les primeres ratlles són una declaració d'intencions recordant a Rubén Darío al crit de "Juventud, divino tesoro", l'eslogan publicitari "¿Te gusta conducir?" o el clàssic Carpe Diem. "De què serveix treballar com un animal i guanyar una quantitat ingent de diners si no es per gastar-t'ho com et ve de gust?", es pregunta. Però, per gastar s'ha de guanyar i això no resulta tan fàcil com sembla després de la universitat.
Tant és així que la realitat de la vida descrita per Ballbè supera la ficció de qualsevol gran cotxe, nit de festa a Luz de Gas o restaurant luxós amb Bloody Mary i ostres. Tenir un màster ja no és garantia d'un lloc de feina i molt menys de qualitat, reconeix l'autor, després d'haver viscut una època laboral convulsa de "comiats, retallades, desnonaments, corrupció, inestabilitat política, reivindicacions socials i crispació col·lectiva". La gran crisi econòmica el va afectar com a persona, estudiant, advocat i tècnic o directiu de recursos humans. Com a tothom.
"Benvinguts al món real, a aquell que poc o res s'assembla al que alguns polítics sense vergonya, pudor o dignitat, creient firmement que som imbècils, s'empenyen en vendre'ns amb una insultant càrrega de cinisme. Benvingut al Cercle de les Marmotes"
"Benvinguts al meu món, al món real, a aquell que poc o res s'assembla al que alguns polítics sense vergonya, pudor o dignitat, creient firmement que som imbècils, s'empenyen en vendre'ns amb una insultant càrrega de cinisme. Benvingut al Cercle de les Marmotes", comença.
Una entradeta que segueix amb una carta datada del 26 de setembre de 2011 i signada pel directiu Germán Galindo: "Lamentem comunicar-li que la direcció de l'empresa ha desestimat finalment la seva candidatura per al càrrec de Tècnic de Recursos Humans. No obstant això, ens va causar vostè una grata impressió durant l'entrevista que vam mantenir ara fa unes setmanes i creiem que el seu perfil professional podria ajustar-se a les necessitats de l'empresa en un futur no molt llunyà." Traducció: una impressió poc grata del candidat com per fitxar-lo ara a l'empresa, però prou grata com per quedar-se les seves dades de contacte. Per cortesia, pel que pugui ser.
Llums, càmera i acció. El protagonista de la història de Ballbè és Enrique Fábregas i totes les seves peripècies de vida a l'hora de trobar feina acompanyat de personatges com Jenny o Wilfredo. "Què passa quan s'ajunten un entrevistador sense talent i un candidat a un lloc de feina? Res. Passa tots els dies", etziba l'autor. "I si és un candidat disposat a montar un escàndol? I si hi afegim personatges variats i montem una absurda dinàmica de grup". La màgia de l'escriptura fa la resta en aquesta sàtira sobre l'accés dels joves amb formació al món laboral, la gestió de "les falses expectatives" i "l'absurd món" dels processos de selecció. Això sí, sempre amb humor i intriga.
"Què passa quan s'ajunten un entrevistador sense talent i un candidat a un lloc de feina? Res. Passa tots els dies"
Durant la presentació del llibre, Ballbè defensa que ara ja no es busca tant el què, sinó el com i el per què. La seva recepta a l'hora d'escollir un bon candidat és "respecte i empatia." Tant per un costat com per l'altre. De cara als candidats, recomana ACTITUD POSITIVA per aconseguir captar l'atenció i el talent dels reclutadors... Almenys, d'aquells que en tenen. De cara als reclutadors, aconsella fer bé el procés de selecció perquè "si agafes una persona que no és bona et poses el problema a casa".
"El viatge s'ha d'agafar amb humor i filosofia i s'ha d'aprofitar per madurar i aprendre... Ens jubilarem amb 80 anys", augura. Les marmotes marquen el camí i "al final tot surt bé i sinó és que no és el final". Punt i ... Seguit.