• Afterwork
  • Cirurgia estètica per ascendir a la feina

Cirurgia estètica per ascendir a la feina

Experts apunten que les dones i sobretot els homes s'operen per tenir una imatge saludable que els permeti millorar, també en el treball

Una de les intervencions quirúrgiques a la clínica del doctor Mañero
Una de les intervencions quirúrgiques a la clínica del doctor Mañero
Neus Navarro | VIA Empresa
Exdirectora de VIA Empresa
28 d'Octubre de 2014
Act. 28 d'Octubre de 2014
Hi ha qui s'operaria d'una imperfecció física per millorar a la feina? "Sí, hi ha un estudi que afirma que la gent s'opera de cirurgia estètica en primer motiu per raons laborals". És l'afirmació de Manel Romaní, president de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE).

En 2012, la societat –estan agrupats més d'un centenar de cirurgians plàstics de tot Catalunya, tant de l'àmbit públic com privat- va fer circular entre els seus pacients una enquesta per analitzar les raons que els feien acudir a aquest tipus d'intervencions. Els resultats obtinguts mostraven que, malgrat que la satisfacció personal segueix sent el motiu fonamental per sotmetre's a una operació de cirurgia estètica, un 30% dels enquestats considera que la feina és on més els pot beneficiar el canvi en l'aspecte arran de la intervenció. Un motiu que se situa per davant de les relacions íntimes (13%) i socials (5%).

"L'home s'opera per motius laborals"
Igualment, l'entorn laboral era, pel 22% dels pacients, allò que els havia animat definitivament a operar-se, amb una influència superior a la dels familiars o amics (17%). El doctor Ivan Mañero, (@Ivan_Manero) director i propietari d'IMClinic Institut de Cirurgia Plàstica, un dels centres d'estètica catalans més coneguts, assegura que els homes "s'operen per raons laborals i les dones per raons emocionals".

Mañero corrobora que les operacions a les bosses dels ulls són les més habituals per motius laborals i matisa que, en realitat, són els homes els que busquen aquesta millora física. "L'home valora molt tenir sempre un aspecte de no cansat i de ser productiu. Així com una dona li podria saber greu que li diguin que no està guapa, a un home el molesta que li diguin que està cansat. És el que més els emprenya", apunta Mañero, qui pot presumir de realitzar a la seva clínica de Sant Cugat del Vallès més de 1.000 operacions de cirurgia estètica i de visitar un total de 3.000 pacients anuals. 60 persones treballen en aquesta empresa, que es considera pime però que, en la seva administració, funciona com una gran empresa.

Segons la seva experiència, els homes de més de 35 anys "poden ser tributaris" a fer la cirurgia de les bosses dels ulls que millora el seu aspecte i els fa més saludables. "Volen evitar-ho perquè els pot bloquejar un ascens o una progressió", declara Mañero.

El debat i la "mala imatge" de la cirurgia plàstica
Tal vegada l'actriu nord-americana Renée Zellweger també volia millorar a la seva feina. El seu recent canvi d'imatge ha sorprès tothom, tot i la seva negació constant d'haver passat per quiròfan. Arran les seves fotografies, l'opinió pública ha tornat a dinamitzar el sempre controvertit debat sobre si la cirurgia estètica és o no adequada.

"Mala imatge? Al contrari, cada vegada en té millor. Tenia mala imatge quan era una cosa de les elits, però ha tingut millor imatge en el moment que s'ha diversificat i democratitzat", declara Mañero en la seva entrevista amb VIAempresa. Per altra banda, en opinió de Romaní, ho té més fàcil per vendre's qui té una bona imatge. "Estàs a casa teva, truquen a la porta i et vénen a vendre una enciclopèdia: Si el que et ve a vendre porta caspa a les espatlles, bosses als ulls i va mal vestit, no el deixes entrar. En canvi, si veus un noi o noia la mar de maco, no li compraràs però et farà de gust estar una estona parlant amb ell. Igual no viu de la seva imatge, però la seva imatge li ajuda a vendre", reflexiona Romaní.

El preu es mira, però el sector no baixa 
Per aquesta "major facilitat per vendre" s'operen, en la seva majoria, pacients que treballen al sector comerç per realitzar-se una reducció de bosses als ulls, tal com especifica Romaní. La intervenció que té un preu entre 1.000 i 3.000 euros. "Sí, és una intervenció amb un perfil laboral concret, sobretot els comercials perquè quan has de donar la cara al públic has de tenir bona imatge", apunta Romaní.

Tot i ser elevat, el cost d'aquesta intervenció s'allunya dels quasi 10.000 euros que pot arribar a costar una operació de pròtesis mamàries, una de les més habituals. I diguem habituals perquè les operacions de cirurgia estètica han estat una constant en els últims anys. Segons recull l'informe La realitat de la cirurgia estètica en Espanya (elaborat per la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica, SECPRE), la International Society of Aesthetic Plastic Surgery xifra en 142.340 el nombre d'intervencions de cirurgia plàstica que es van realitzar a Espanya durant l'any 2009. Aquesta xifra situa Espanya al número 12 del rànquing mundial. El primer país és EUA, seguit del Brasil i la Xina. 

El balanç més actual del sector que elabora la SECPRE es presentarà el pròxim 6 de novembre, però les fonts consultades ja apunten que les operacions d'estètica s'han reduït amb la crisi econòmica. Ho apunta Romaní, qui assegura que el pacient pregunta primer el preu i després pensa si cometre o no la despesa. "La situació ha canviat molt. La crisi el que ha afectat més són les coses que no són imprescindibles, sobretot al vessant estètic de la nostra feina", declara.

Per contra, la clínica de Mañero no ha notat la crisi més que de manera puntual. "No hem vist aquesta disminució del sector. Possiblement en l'últim any passat, i per esgotament, va baixar un percentatge d'un 5%, però ha estat creixent. És la nostra realitat", declara obertament.

En conjunt, el doctor Mañero considera que el de la cirurgia estètica és un sector que "està bé actualment" i ho compara amb el turisme, un dels motors econòmics de Catalunya (i Espanya) més destacats. "Si diem que no ens ha afectat la crisi és mentida, però és un sector una mica refugi. És una impressió personal però crec que la gent prefereix gastar-se en si mateix els diners quan pensa que les coses van malament abans que fer-ho consumint alguna cosa que no és perible", conclou.