• Afterwork
  • Com desemmascarar les falses escoles de 'coaching'

Com desemmascarar les falses escoles de 'coaching'

Aquesta professió, la segona amb més creixement del món, pateix un alt intrusisme

    El 'coaching' pretén treure el millor d'un mateix
    El 'coaching' pretén treure el millor d'un mateix
    Norma Vidal
    29 de Juliol de 2013

    L'actual situació econòmica, la pèrdua del model de feina per a tota la vida i la necessitat de reinventar-se i redireccionar la carrera professional han convertit el coaching en la segona professió amb més creixement del món. Aquesta "popularitat" ha comportat la proliferació d'escoles que de forma enganyosa afirmen impartir cursos de coaching quan no és així realment. Cal estar alerta, comprovar que el centre i el programa compten amb les certificacions corresponents i sobretot assegurar-nos que el professorat acumula anys d'experiència en el sector.

    El coaching és una disciplina que va néixer als anys 80 als Estats Units amb l'objectiu d'incrementar el rendiment individual dels professionals de l'esport. Des de llavors aquestes lliçons s'han extrapolat a diversos camps de l'activitat humana i s'ha convertit en una eina clau per millorar, innovar i aprendre a autogestionar-se en l'àmbit empresarial.

    Tot plegat per aconseguir que l'altre tregui la millor versió de si mateix, conduir a algú des del lloc en què està cap al que desitja estar o ajudar a marcar metes, objectius i accions concretes per prosperar a nivell professional o personal.

    "Està de moda perquè l'actual societat viu molt de pressa, no tenim moments per nosaltres, el que fa el coaching és que et permet aturar-te a pensar i planificar", explica David Cru, director de l'Institut Europeu de Coaching i professor del Programa Internacional Expert en Coaching.

    En aquest sentit adverteix que l'antiga creença que una feina era per a tota la vida s'ha esvaït: "Cada cop hi ha més necessitat de reinventar-se i redireccionar la carrera, el coaching et permet canviar de professió en un temps molt breu i treballant de forma autònoma", explica.

    El principal problema és que, com en moltes professions, no existeix un col·legi oficial que reguli l'activitat. "Lamentablement l'intrusisme existeix i més quan estem parlant d'una paraula que està de moda i que ven", indica Cru.

    Com detectar una "falsa escola"
    Tenint en compte aquest escenari, Cru aconsella "comprovar que l'escola de coaching en què anem a rebre formació estigui degudament certificada, és a dir, que compti amb programes formatius amb certificació oficial". De la mateixa manera apunta que caldrà cercar referències dels professors que imparteixen les matèries: "Si són coachs certificats, si han rebut els coneixements adequats i si tenen experiència".

    A l'estat espanyol existeixen diverses associacions com la Asociación Española de Coaching (ASESCO) o la Asociación Española de Coaching Ejecutivo (AECOP) que regulen el nivell d'experiència dels coachs i la qualitat dels programes que s'ofereixen a les escoles privades i centres universitaris.

    A nivell mundial l'ens amb més renom i prestigi és l'International Coach Federation (ICF). Amb més de 20 anys d'experiència, aquesta organització compta amb un barem per avaluar els professionals del sector i els cursos que s'imparteixen.

    Els perills d'una mala formació en coaching
    Un cop l'alumne hagi rebut classes en una escola que no sigui oficial, vénen els problemes. En primer lloc, tal com assenyala Cru, s'arrisca a no ser contractat, ja que són moltes les empreses i clients que demanen referències dels coachs als que contracten.

    En segon lloc, si aconsegueix un projecte, aquest es transformarà en "un acompanyament ineficaç per part del coach i un procés que es dilata en el temps sense ajudar al client a trobar les seves solucions", apunta el professor del Programa Internacional Expert en Coaching.

    Sobre això, remarca la importància d'apostar per la no-directivitat: "El coach no alliçona, no et dóna recomanacions ni suggereix cap on ha d'anar el client", explica Cru que assegura que un bon professional destaca per la seva capacitat d'escolta.

    Els acadèmics reivindiquen un col·legi oficial
    José Miguel Gil
    , gerent de l'escola privada Coanco, lamenta "l'intrusisme" i creu que "està fent mal a la professió". Amb tot opina que "a la llarga el mercat et posa en disposició perquè acaba sabent-se qui treballa bé i qui compta amb bones referències".

    Per la seva banda, Hernán Cerna, responsable de Coaching Corporation i Master Certified Coach (MCC) per la International Coaching Federation (ICF), considera que és necessari crear un col·legi "que sigui capaç d'aglutinar tots els professionals i regular tota l'activitat". Cerna assegura que el panorama actual "genera desconfiança" cap el sector i assenyala que és necessari corregir aquesta tendència.