Els fills de l'era puntcom es fan grans. Alguns estan ja a prop de la majoria d'edat, mentre que altres tot just celebren ara o han bufat fa poc les espelmes de la primera dècada de vida. Google Amazon, Twitter i Facebook són els exemples clàssics, però el gruix de companyies tecnològiques és molt més ampli i s'actualitza constantment, deixant molt enrere les empreses que vora l'any 2000 van qualificar-se de disruptives.
Totes quatre empreses neixen del "pòsit" que Josep Salvatella, soci i conseller delegat de la consultoria RocaSalvatella, diu que Internet va deixar als inicis del mil·lenni. I són, també, la creació dels professionals que a partir del 1995 ja van començar a treballar amb això tant nou i amb tant potencial que era el WWW.
Els 15 anys d'història que ja portem viscuts del segle XXI es divideixen en tres etapes. I ja es perfila una quarta amb molts interrogants encara, però amb molts fronts oberts.
Era 1. Connexió
Les primeres companyies a aprofitar la tirada de la xarxa van basar el seu negoci, segons Salvatella, en la connectivitat: "Garantien la connexió, la part més important d'Internet". Però com que aquest sector és "efímer", els qui van assumir la tasca de consolidar una xarxa web connectada van veure morir els seus projectes al cap de poc. Per què? "Per no adaptar els continguts al nou entorn web", explica l'especialista en economia digital. I perquè un cop s'ha superat un graó, cal anar al següent, el que consistia a incloure a la xarxa una informació de qualitat i ordenada.
Qui destaca per haver fet bé la transició i passar a dominar el territori és Google. Ningú va arribar a "organitzar i posicionar la informació que trobava en el seu entorn" com han fet ells, afegeix l'expert.
Era 2. E-commerce i publicitat
Aquesta segona etapa comença al voltant de l'any 2005 i engloba uns anys on Google continua al capdavant. Ara, però, el negoci no és el de crear contingut, sinó de posicionar-lo.
Com que els continguts manen, és el moment de pensar en Internet com "un espai d'operació". L'exemple que Salvatella dóna és el de la digitalització de catàlegs, el que consolida les bases pel creixement de l'e-commerce. Amazon s'erigeix com la start-up d'èxit del moment.
Era 3. Massificació d'Internet
Arriba el "moment social", diu el soci de RocaSalvatella, "el que fa que Internet deixi de ser un espai d'infraestructures, de catàlegs i d'e-commerce, per oferir eines barates i fàcils d'usar per crear continguts i publicar informació". Això significa que passa de ser de domini dels enginyers, programadors i empreses a popularitzar-se i massificar-se.
Twitter i Facebook són el producte estrella de la tercera etapa de les companyies puntcom. Per això no és agosarat dir que l'usuari amb coneixement mig és qui ha nodrit l'èxit del social media.
Era 4. Un futur difós
Fent una ullada al present, s'hi troben diversos fronts oberts, però és innegable que el Big Data és el que despunta. D'ell diu Salvatella que serà el motor que generarà "una nova onada de negocis", però que la incorporació de les màquines a Internet i l'adaptació del web als diversos dispositius són també part del que ens espera en els pròxims anys.
Seguint aquesta línia, considera que prendrà força la fusió dels móns on i off: "El nou escenari de màquines connectades i la nova frontera de l'Internet de les coses faran que allò físic i allò virtual es fusionin i no hi hagi diferència entre un i altre".
També cal vigilar de prop l'economia col·laborativa. "Airbnb i Uber són els més sonats, però no podem oblidar que Napster va marcar precedent, va marcar un camí de compartir contingut i després els altres el van seguir", explica Salvatella.
Però res de tot això significa que l'e-commerce o el social media hagin deixat de ser viables o que no hi hagi oportunitats. El conseller delegat afirma que "el futur està en els nous mercats, com l'asiàtic, on sorgeixen grans players". Alibaba és el millor exemple.
Europa ha de despertar
"Hi ha dificultats per generar campions europeus a escala global i per agregar mercats". És el problema que Salvatella afirma que pateix el vell continent, on ni Londres, ni Berlín ni Barcelona –principals ciutats en emprenedoria- aconsegueixen situar-se al mateix llindar que Shangai o Silicon Valley.
Les barreres legals i la manca d'instruments d'inversió o capital risk són les causes principals. Segons el soci de la consultoria, la primera sorgeix perquè la Unió Europa no ha sigut capaç de crear un marc normatiu unificat per a l'e-commerce; mentre que la segona fa referència a la poca confiança que hi ha en l'economia digital europea.
En aquest sentit, Salvatella lloa les actuacions de la Xina: "Fa poc han llençat un fons d'inversió de prop de 5.500 milions de dòlars per invertir en start-ups pròpies, cosa que Europa no fa perquè està més pendent de protegir el territori propi que ser agressiva amb la generació d'espais comuns".
En el nostre cas, més d'un 60% de les inversions fetes en el 2014 eren finançades per fons nord-americans, "que a la vegada estaven nodrits per diners europeus", critica. "I tot plegat", afegeix l'especialista en economia digital, "dificulta que es consolidin els players europeus que tant necessitem".