Més d'un terç de les hores que estem desperts al dia, les passem davant del mòbil i l'ordinador, i si la nostra feina implica estar davant de la pantalla la major part de la jornada, el volum d'hores s'incrementa encara més. Ens informem, ens exposem, connectem, comprem, treballem i perdem els temps digitalment, més del que voldríem i molt més del que recomanen els experts, excés que té unes conseqüències directes en la nostra salut mental i física. Vivim en una societat amb una alta dependència tecnològica i, ara que ens trobem en l'època estival, l'època en què es trenca tot per excel·lència, com la rutina i les responsabilitats del dia a dia, és el moment que molts han escollit per desintoxicar-se temporalment del mòbil. De fet, segons una enquesta de SPC, més de la meitat dels espanyols es plantegen fer undetox digital per tenir una relació més saludable amb la tecnologia. Com ho faran? Alguns, de bracet de la tecnologia, amb els dumbphones, els telèfons tontos.
En aquest món cada vegada més digitalitzat, la nostra dependència a les pantalles -i concretament al mòbil- comença des de primera hora del dia fins que tanquem els ulls. Segons una enquesta realitzada per Deloitte a més de 53.000 persones de tot el món, el 61% dels usuaris mira el mòbil en els cinc primers minuts del dia, el 88% durant la primera mitja hora i el 96% durant la primera hora. No és d'estranyar que aquesta dependència sigui titllada d'addicció en moltes ocasions i que aquesta tendència del detox digital -desintoxicació digital- treballi l'ús de les pantalles com a una addicció que ha estat admesa socialment.
El 61% dels usuaris mira el mòbil en els cinc primers minuts del dia, el 88% durant la primera mitja hora i el 96% durant la primera hora
Quan es considera que un hàbit esdevé addicció? Quan el seu ús és excessiu i no existeix un control sobre aquest. I traduït al telèfon mòbil, no tenir un control sobre el seu ús és tan senzill com encendre el telèfon per buscar una informació (l'hora o la temperatura) i acabar amb els ulls clavats a la pantalla, en pilot automàtic, durant més de 15 minuts, perdut en l'scroll infinit. Segons la clínica Viher, "no es limita a passar moltes hores davant la pantalla", sinó quan "es perd el control sobre l'ús del mòbil, aquest comporta problemes en l'àmbit personal i familiar, i quan hi ha presència de la síndrome d'abstinència davant la falta de connexió". De fet, hi ha una fòbia diagnosticada per a aquesta síndrome: la nomofòbia, un terme encunyat el 2009 al Regne Unit i que prové de l'anglicisme nomophobia: no-mobile-phone-phobia: sentir una por irracional a estar sense el telèfon mòbil.
La desconnexió digital, un dret laboral
Ser conscients de l'ús que fem de la tecnologia és la primera passa per tenir una relació saludable amb les pantalles en el nostre dia a dia. Ara bé, és difícil si tenim en compte la digitalització que ha viscut el món laboral. Segons el sociòleg Oriol Homs, si abans el model de treball predominant era manual, i fins i tot mecànic, ara és majoritàriament mental i amb un alt component tecnològic. "Aquest canvi comporta intensitat mental. Hem intel·lectualitzat el treball. Utilitzem més el cap i menys les mans, i això provoca més càrrega mental", afirma. En aquest sentit, recomana simplificar els processos: "Necessitem que les persones s'adaptin a les empreses i que les organitzacions de treball també s'adaptin a les persones". Com? Fent que la flexibilitat sigui real i que sigui possible exercir la desconnexió digital, considerada un dret per la Comissió Europea: "El dret a la desconnexió és essencial per garantir el benestar mental dels treballadors".
La desconnexió digital en l'àmbit laboral significa que el treballador pugui desconnectar de la feina fora del seu horari laboral, que es puguin limitar els missatges, correus i trucades en cap de setmana o fora de la jornada. En aquest sentit, no només ho considera un dret la Comissió Europea, sinó que l'actual govern espanyol també ho té en el seu full de ruta dins del paquet de mesures laborals que està preparant el ministeri encapçalat per Yolanda Díaz. Aquest mateix mes de juliol el secretari d'estat de Treball, Joaquín Pérez Rey va avisar en una roda de premsa que reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, tal com es negocia amb patronals i sindicats, no servirà "de res" si no inclou també el "dret a la desconnexió digital".
Després d'una trobada amb CCOO, UGT, CEOE i Cepyme, Pérez Rey va remarcar que l'acord haurà de contemplar la limitació de missatges, trucades i correus fora de l'horari laboral per tal de garantir els horaris de descans de les persones i preservar la seva salut mental, la seva intimitat personal i familiar, el seu benestar i la seva privacitat.
Desdejuni intermitent en l'àmbit digital
Fora de l'àmbit laboral, la desconnexió digital comprèn moltes altres esferes, difícils d'erradicar o reduir, tenint en compte les múltiples accions que fem a través de la pantalla. Les activitats més realitzades, segons dades de Ditredia, són la missatgeria instantània i les xarxes socials (74%), compres (60%) i consultar notícies i informació (59%). Si comptem, a més, que totes aquestes funcions les cobrim amb grans dosis de notificacions, el resultat que obtenim és un constant bombardeig d'informació i notificacions que ens arriba, moltes vegades, en qüestió de pocs segons. Les conseqüències en la nostra salut mental? Grans dosis d'estimulació, poca capacitat de concentració i una càrrega mental difícil d'alliberar.
Molts experts recomanen intentar passar un dia sencer sense utilitzar el telèfon mòbil, però aquest objectiu esdevé poc realista si el necessitem per a la nostra professió o per estar connectats amb persones del nostre entorn. Una passa menys exigent i més factible és la de desinstal·lar algunes aplicacions. De fet, segons l'estudi de la tecnològica SPC, més de la meitat els joves s'ha plantejat eliminar els seus perfils socials per fer detox digital i un 12,7% han abandonat permanentment les seves xarxes socials. I les dades ho corroboren: Instagram ha sigut l'aplicació més desinstal·lada el 2023. És, de fet, la xarxa a qui se li ha atribuït una major influència negativa en la salut mental dels més joves: la constant comparació amb les vides i cossos idíl·lics que es mostren a la xarxa social de Meta provoca grans taxes d'ansietat i depressió entre els usuaris més joves.
Instagram ha sigut l'aplicació més desinstal·lada el 2023
Una altra alternativa per fer dètox digital és la de limitar les hores d'ús. I controlar-ho és senzill perquè la majoria dels telèfons intel·ligents permeten veure les hores d'ús diàries. Ara bé, també es pot fer manualment, sense recórrer a la tecnologia: fixant uns objectius i dur-los a terme amb un paper i boli. O, fins i tot, fent desconnexió intermitent: com el dejuni intermitent que s'aplica en l'alimentació, però en versió mòbil.
Els dumbphones, els telèfons poc intel·ligents
Una moda ben curiosa que ha nascut de la necessitat de desconnectar digitalment és la dels dumbphones, els telèfons tontos, o poc intel·ligents. La marca SPC, de fet, ha fet una campanya al respecte aquest estiu: ha llançat el telèfon SPC Wild. És un dispositiu amb una experiència d'usuari menys complexa que permet estar connectat només a través de trucades i missatges. Com els telèfons clàssics de principis dels anys 2000. De fet, té un disseny retro i compta amb el clàssic joc de l'Snake.
Els dumbphones esdevenen una alternativa conscient als smartphones i neixen amb l'objectiu de recuperar l'equilibri digital i fomentar un ús més saludable de les pantalles. Són telèfons amb poca memòria RAM ni emmagatzematge, dissenyats per trucar, enviar SMS i navegar mínimament per internet. I la companyia que està liderant l'aposta per capitalitzar aquesta part de la població que rebutja la dependència tecnològica és Nokia. La companyia finlandesa va decidir rellançar l'any 2017 el seu clàssic Nokia 3310 -una icona de la telefonia mòbil de l'època dels 2000-, i ara, l'any 2024 ha llançat una tercera generació dels 3310 però amb algunes actualitzacions, com una pantalla a color, càmera integrada i algunes aplicacions. Aquest 2024, de fet, ha rellançat força models de dumbphones actualitzats: amb les comoditats de la tecnologia actual, però amb una experiència d'usuari simplíssima.
I no és l'única companyia: moltíssimes marques arreu del món s'han sumat a aquesta tendència, com Wiko o Alcatel. I altres, han nascut directament per ser l'alternativa: com The Light Phone o el HISENSE A9. Paga la pena presentar-los.
The Light Phone presenta una proposta minimalista que destaca per la seva elegància i per tenir una pantalla de tinta electrònica monocromàtica, en blanc i negre, similar a la dels llibres electrònics. Les seves funcions, per descomptat, són limitades, com les d'un dumbphone, i els seus fabricants afirmen que, després de vendre milers d'unitats, els seus usuaris els reporten haver reduït l'ús del mòbil fins a un 90%.
L'altre, el HISENSE A9, en el fons és un smartphone que presenta la simplicitat d'un dumbphone. Té una pantalla principal de tinta electrònica, sense reflexos, que facilita la lectura de llibres electrònics sense distraccions. Es ven amb les característiques bàsiques d'un telèfon poc intel·ligent (com trucades, missatges SMS i poder-se connectar al WIFI), però la diferència és que aquest sí permet baixar moltes aplicacions de Google Play. Això sí, amb un disseny molt simplista. Les imatges parlen per si soles.
I si l'aliat ideal per fer un bon detox digital aquest estiu és justament un telèfon "poc intel·ligent"?