DigiCash, el bitcoin dels '90

La història de la primera criptomoneda és la d'una innovació que va arribar massa aviat, en una era en què el comerç electrònic tot just començava a caminar

David Chaum de DigiCash
David Chaum de DigiCash

Més de 200.000 persones compren bitcoins cada dia. La criptomoneda per excel·lència s'ha convertit en el símbol d'un sistema de pagament basat en la tecnologia blockchain que, si bé no és ni molt menys majoritari, sí que ha cridat l'atenció de milers d'inversors, atrets per la seva, fins ara, constant pujada de valor. Si el 2017 el creixement del bitcoin va ser d'un 1.400%, la rendibilitat d'altres criptomonedes encara va ser superior. Opcions com nem van oferir uns rèdits del 2.9842%, mentre que els d'ethereum van arribar al 9.162%. Les monedes virtuals estan de moda, però no són una novetat. El 1989 va ser l'any de l'arribada de Bush pare a la presidència dels Estats Units, de la mort de l'emperador japonès Hirohito, de les protestes a Tiananmen, de la caiguda del Mur de Berlín i de la creació del DigiCash.

Criptomoneda amb bolquers

D'ençà que el 1982 es va doctorar en computació científica per la Universitat de Califòrnia, David Chaum es va interessar per la criptografia, fins al punt de fundar aquell mateix any la International Association for Cryptologic Research (IACR). El punt de partida de la seva investigació en els protocols sobre criptologia que el portaria a desenvolupar, el 1989, la primera criptomoneda de la història.

El DigiCash oferia un sistema de pagament online que, gràcies als protocols criptogràfics dissenyats per Chaum permetia que les transaccions fossin anònimes i impossibles de rastrejar per part dels bancs o qualsevol altre organisme. Exactament igual que les criptomonedes actuals.

L'equip de DigiCash

L'equip de DigiCash

Malgrat Chaum va fundar l'empresa el 1989, el DigiCash no es va posar en marxa fins al 1994. El 19 d'octubre d'aquell any, el The New York Times ressenyava el llançament de la criptomoneda amb el titular Atenció compradors d'internet: l'e-cash ha arribat. Aquell dia, segons explica la notícia, centenars de voluntaris estaven preparats per a gastar la primera moneda digital de la història i posar a prova el DigiCash.

"A mesura que els pagaments online creixin, ens acostumarem a pagar així; de fet, haurem de pagar moltes més coses de les que paguem avui en dia i aquestes transferències seran molt més reveladores", declarava Chaum, avançant els conflictes de privacitat que avui dia està produint la digitalització.

La visió de Chaum no podia ser més encertada. El mateix article avançava que la criptomoneda tenia el "potencial per canviar el context d'internet i accelerar la sortida de serveis comercials online". Però, malgrat donar en la diana amb el pronòstic, la proposta del DigiCash va arribar massa aviat.

A l'hora de la veritat, als Estats Units només el minúscul Mark Twain Bank va acceptar aquest sistema que l'inhabilitava a seguir els moviments dels seus clients, i ja amb la companyia a l'UCI, el Deutsche Bank va adoptar el DigiCash pels seus clients alemanys.

La companyia va ser incapaç de créixer en usuaris tant per la manca d'acords amb els bancs com per l'encara incipient desenvolupament del comerç electrònic. El 1999, just després de la fallida de l'empresa, Chaum es lamentava d'haver arribat en un moment en què el comerç electrònic encara duia bolquers. Potser en l'era d'Amazon, eBay i Aliexpress la història de DigiCash hauria estat diferent.

Més informació
L'alternativa cara i obsoleta del MiniDisc
El dia que Kodak va morir
La vida abans d'Spotify: quan la música arribava a la bústia
Avui et destaquem
Comentaris