La formació a casa nostra està adaptada a les necessitats reals del teixit empresarial o això suposa un perill de mercantilització de l'educació superior? El binomi formació-empresa no sempre ha anat totalment de la mà, però avui dia sembla condemnat si més no a entendre's. A Catalunya hi ha centres universitaris on aquest vincle entre empresa i formació s'ha donat de forma pràcticament natural. És el cas de l'Escola d'Enginyeria Igualada, adscrita a l'UPC i creada als anys 50 arran de les necessitats de formació de la indústria de la pell a la comarca.
Aquest sector s'ha beneficiat i es beneficia en l'actualitat del coneixement, la innovació i la recerca que es dóna entre les parets del recentment inaugurat Campus Universitari de la capital de l'Anoia. L'exemple més visible d'aquesta transferència de coneixement cap a les empreses és la Càtedra A3 en Innovació de la Pell, el Tèxtil i la Moda. "Hem anat adaptant-nos i desenvolupant-nos en funció de les necessitats territorials. Un dels nostres objectius és que la formació que donem serveixi realment perquè els estudiants siguin capaços d'anar a treballar a qualsevol de les indústries que tenim al territori", afirma la directora del Campus Universitari i de l'Escola d'Enginyeria d'Igualada, AnnaBacardit.
La universitat, un aliada en innovació i competitivitat empresarial
Per Bacardit la lluita contra l'atur obliga a una responsabilitat compartida entre universitats i empreses. "Ha de ser un canvi de funcionament de la universitat, però també un canvi de mentalitat dels empresaris el fet de veure que la universitat està al seu servei. Les empreses l'han de percebre com una aliada per millorar en innovació i competitivitat", afegeix.
Una prova més d'aquesta vocació per adaptar-se a les demandes ocupacionals de la comarca i rodalies, és que el Campus oferirà el pròxim curs la doble titulació d'ADE Industrial gràcies a un acord de col·laboració entre la UPC i la UOC. No serà l'única novetat formativa, ja que també es recuperen els estudis d'infermeria. "Estem intentant oferir una formació molt diferenciada de la resta de Catalunya. En Infermeria, per exemple, ens especialitzem en recursos públics i tindrem integrades les pràctiques al 4D Health d'Igualada".
La universitat és una opció per la qual opten una gran majoria de joves catalans, tot i que la formació professional ha ampliat la seva oferta formativa els darrers anys i ofereix bones perspectives d'ocupació. En un informe recent de l'OCDE, que analitza el sistema de formació professional d'una vintena de països, la reputació dels cicles formatius és alta a països europeus com Alemanya o Suïssa on dos de cada cinc individus d'entre 20 i 45 anys ja posseeix una titulació de formació professional. Una situació que a Espanya estem lluny d'aconseguir, no només perquè el nombre de matriculats en Formació Professional no arriba a nivells europeus, sinó també pel nombre alarmant de "ninis" que se situa en un 23%.
Els prejudicis envers la Formació Professional
El president de TIC Anoia, Jaume Catarineu, creu que cal acabar amb els prejudicis envers la formació professional, vista tradicionalment com la germana pobra del batxillerat. "A nivell de país, la FP està mal vista, té una imatge de poca qualitat i la gent li atorga poc valor. Això és una cosa a corregir de tots plegats", apunta Catarineu. Aquest canvi de percepció és justament un dels objectius de la Llei de Formació Professional aprovada fa una setmana pel Parlament Català. La llei, que s'ha de desplegar els propers tres anys, vol incrementar l'oferta formativa i adaptar-la a la realitat econòmica actual.
Pel director de l'IES Milà i Fontanals d'Igualada, Juan Manuel Linares, aquesta llei és un "primer pas", però es mostra cautelós a l'hora de valorar si aconseguirà les ambicioses fites que s'ha marcat a llarg termini. Linares recorda que el client del centre educatiu no és l'empresa, sinó l'alumne: "Hi ha un punt de partida que no s'ha de perdre de vista: la formació no busca que l'alumne s'insereixi exactament a les necessitats de les empreses, sinó aportar un bagatge de coneixement que el permeti adaptar-se a les diferents situacions que es trobarà en seu futur professional".
Els desequilibris entre oferta i demanda professional
L'IES Milà i Fontanals d'Igualada ofereix actualment 25 cicles formatius, a més de batxillerat, i l'any passat va començar la formació en règim dual en el grau mitjà de manteniment electromecànic. El proper mes de setembre els alumnes d'aquest cicle podran completar la seva formació a una quinzena d'empreses de la comarca gràcies a contracte laboral. Més enllà de la percepció social que es té de la FP, dual o bàsica, el principal problema que s'ha d'afrontar no es troba pas a la FP, segons Linares, sinó a l'educació primària i secundària i té un abast cultural. "Una empresa no només vol coneixement, vol responsabilitat i això és el que s'ha de transmetre al sistema educatiu des de baix", manté.
Més enllà d'aquest clàssic debat entre universitat i FP, hi ha una realitat que afecta a totes dues vies i és el desequilibri entre oferta i demanda en certs sectors laborals. A Igualada, per exemple, l'enginyeria química és un dels estudis amb més sortides laborals. Amb un índex d'ocupació laboral d'un 95%, es fa una crida perquè els joves s'animin a estudiar aquests estudis al campus igualadí.
Una situació semblant passa en el sector de les TIC, amb una necessitat urgent d'incorporar perfils de tècnics informàtics, i on no s'acaba de produir un encaix equilibrat entre oferta i demanda tot i que és un mercat que podria nodrir l'IES Milà i Fontanals gràcies als seus mòduls de formació professional d'Informàtica.
"Tenim un problema d'atracció de talent. L'Anoia és la segona comarca de Catalunya amb teixit TIC per habitant i, per tant, la concentració d'empreses tecnològiques és lleugerament superior a la mitjana, però no n'hi ha prou. Un tret diferencial és la carrera professional que s'ofereix als treballadors i els sous. Probablement les empreses han de fer un pensament en aquest sentit, perquè fins que això no millori no serem capaços de retenirtalent", reconeix el president de TIC Anoia.