
Joan Majó recomana 'El Capital al segle XXI', de Thomas Piketty (S.L. Fondo de Cultura Económica de España, 2014)
![]() |
|
Reconec que encara no l'he acabat, però m'està agradant molt, ja que fa entendre tot el que ha passat en el món de l'economia, els últims dos segles i adverteix del gran perill que representen les grans desigualtats socials que ara s'estan creant. M'agradaria que algú en fes, amb permís de l'autor, un resum de 100 ó 200 pàgines, explicant el contingut i recollint els aspectes més rellevants. Seria un gran servei a la comprensió de l'economia i de les conseqüències socials de la vida moderna. I seria segurament un gran un best-seller".
Francesc Quer recomana 'The 8th Habit', de Stephen Covey (Frog Ltd, 2004)
"Per Covey, trobar la nostra veu suposa complir amb el nostre potencial interior. És a dir, trobar aquell treball que veritablement aprofiti el nostre talent i alimenti la nostra passió. Un gran repte sens dubte que alimenta el talent de cada persona". | ![]() |
Immaculada Amat recomana 'WOW! Deixi al client bocabadat amb un servei fora de sèrie', VVAA (Grup Nelson, 2010)
![]() | "Es un llibre que ja té anys, però es un llibre que treballem cada any amb els nostres empleats. El contingut no es que sigui innovador però es perfecta per analitzar, reflexionar i valorar com és el nostre servei i com és percebut pels nostres clients . És un llibre didàctic, fàcil i que posa blanc sobre negre què i com hem de fer per aconseguir no solament retenir els clients sinó el pas següent, que és aconseguir que els clients ens recomanin. |
Conceptes que tots donem per incorporats com saber escoltar, saber preguntar, la diversitat cultural, en la realitat són difícils de portar a la pràctica. No tothom té les habilitats necessàries o, millor dit, no tothom treballa per aconseguir-les. El recomano sobretot per empreses de serveis que interactuen amb els clients de forma continuada i en les què el detall pot marcar la diferència".
José Maria Batalla recomana 'Blanc bo busca negre pobre', de Gustau Nerín (La Campana Editorial, 2011)
"El millor llibre que he llegit, encara que potser no és el millor, però si el que per causa de la meva professió és el que més m'ha interessat, és el llibre de Gustau Nerín. És una crítica molt dura a la cooperació i les ONG que treballen a l'Àfrica. Escrit des del punt de vista d'una persona que hi viu, desmunta totes les falsedats i hipocresies de la neteja de la moral occidental a costa dels africans, sempre tractats com a éssers inferiors als que s ha d'ajudar indiscriminadament sense cap tipus d'ordre ni concert". | ![]() |
Pilar de Torres recomana 'La gran apuesta', de Michael Lewis (Debate, 2013)
![]() | "Un llibre sobre el sector financer que té lliçons per tots els empresaris i que, a més a més, és un molt bon thriller és el nou llibre de Michael Lewis. Segueix els moviments dels financers que van apostar per que els preus immobiliaris caiguessin al mercat americà l'any 2008, i van vendre de cop totes les seves posicions i més en bons d'hipoteques subprimes fent que el mercat col·lapsés, que els bancs no tinguessin prou capital per suportar les pèrdues, que els governs intervinguessin... |
I que fins avui ens trobem en mig d'una crisi a on el detonant fou aquella venda massiva. No sabrem si és cert que fou la raó, potser en va ser una i n'hi va haver d'altres: altres financers que van intuir el mateix, recordo que el Santander es va vendre la seva immobiliària per aquelles dates. En qualsevol cas, el llibre és llegeix molt bé i fa dubtar del funcionament, en teoria eficient, dels mercats".
Antoni Garrell recomana 'L'art de la guerra', de Sun Tzu (Alianza Editorial, 2014)
"Em demanen que recomani un llibre pensant en l'any nou. És una petició complexa atès que la recomanació va adreçada a tots els lectors de VIAempresa i, com és ben conegut, els llibres sempre els has d'adreçar pensant en el moment i la persona. Ara bé, en aquest període de crisi, hi ha quelcom que afecta a totes les organitzacions i a les persones, en concret la batalla permanent per assolir els objectius establerts i ser competitiu, per aquests motiu la meva recomanació és un llibre escrit per l'aristòcrata xinés Sun Tzu, general dels exèrcits del Rei Helu, ara fa uns 2.400 anys. | ![]() |
Els 13 capítols, o articles, del llibre de Sun Tzu els vaig llegir fa 30 anys, arran d'un curs sobre gestió i la seva lectura em va permetre extreure recomanacions i orientacions per assolir objectius i, a la vegada, bons consells com que 'l'ideal és guanyar sense arribar a lluitar', o la importància de conèixer els plans del competidor, 'que els espies que tens prop dels campaments del enemics et facin saber que parlen en veu baixa i de forma misteriosa'.
Aquests llibre que va quedar soterrat entre els diversos llibres que tinc a casa, emergí novament a l'estiu del 2012, un any especialment complex en aquest llarg període de crisi i transformacions. El vaig rellegir i des de llavors, cada mes de novembre, el torno a mirar. Rellegir-lo m'ajuda a descobrir noves estratègies per ajustar actuacions, per fitxar i assolir nous objectius i combatre les tendències negatives que els fets ens porten. Si cadascun de nosaltres, amb cooperació i lleialtat, no sabem identificar les estratègies més escaient per fitxar objectius i assolir-los. I el desembre és un període en què és requerit concretar els objectius pel següent any tot dibuixant les estratègies per assolir-los. En aquests procés crec que, per a tots, pot ser molt útil redescobrir, o descobrir, l'art de la guerra de Sun Tzu".
Enric Llarch recomana 'Els ambaixadors', d'Albert Vilaró (Ed. Destino, 2014)
![]() | "Octubre de 1934. El general Batet té una premonició mentre s'afaita i es veu conduït al pilot d'afusellament per uns militars companys seus. Decideix desobeir les ordres de Madrid i la República Catalana de Companys es consolida. Al cap de 15 anys, poc després que el general Lecrec alliberi Barcelona de l'ocupació nazi, els militars espanyols comandats pel general Sanjurjo no es resignen a veure la seva Espanya amputada i preparen un cop definitiu. |
Els ambaixadors és una ucronia plena d'acció i d'ironia -com un Josep Pla cap de l'espionatge català a Madrid-, que ens fa pensar sobre la idiosincràsia profunda de determinats elements de la societat espanyola davant Catalunya".