Aquesta setmana són molts els estudiants que van al Saló de l'Ensenyament amb l'objectiu d'aclarir les idees de cara al seu futur formatiu. També aquest divendres n'hi ha que s'acostaran al Saló Futura, el saló dels màsters i postgraus, que viurà el seu tret de sortida. Com sempre, l'educació universitària hi té un paper destacat, i encara més en un context polèmic pel decret llei de flexibilització universitària aprovat a finals de gener des del Ministeri comandat per José Ignacio Wert. El passat 26 de febrer molts estudiants van fer vaga per protestar contra l'anomenat model 3 2, que promouria el canvi a un sistema de tres anys de grau més dos de màster, acostant-se així a l'estàndard europeu.
Des de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), el seu coordinador d'Universitats, Rubèn Ramiro (@RubenRamiroR), explica a VIAempresa que "el 2010 Espanya va decidir fer el 4 1, emmirallant-se a Sud-Amèrica, no veient l'oportunitat òbvia d'emmirallar-se amb Europa que era el 3 2, com defensàvem des dels moviments anti Bolonya".
Ramiro afegeix que cinc anys més tard, i "sense fer una valoració de la implantació del Pla Bolonya, el ministre Wert implementa el 3 2 via decret llei transformant una cosa que vèiem positiva en totalment negativa". Segons el portaveu estudiantil, "ara devalua encara més els graus perquè no són professionalitzadors. Un cop l'acabes majoritàriament no et pots dedicar a allò que has estudiat i has de buscar un suplement, el màster que et permeti entrar al món laboral".
A Catalunya no hi haurà un rígid 3 2
Enmig de tota aquest soroll, des de l'administració catalana es volen calmar els ànims. Entrevistat per VIAempresa, el Secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà (@CastellaToni), explica que el decret ha generat molta polèmica "perquè s'ha explicat molt malament per part del Ministeri". Castellà matisa que "l'únic que diu el decret és que qui vulgui té la possibilitat de fer graus de tres anys, de 180 crèdits".
A la pràctica, insisteix, "vol dir que allò que decidia Madrid ara ho pot decidir Catalunya". Per paradoxal que pugui semblar, doncs, Castellà assegura que el Ministre Wert ha concedit el dret a decidir als catalans, almenys en model universitari. "Aquí hem decidit no fer un canvi de model. No passarem de quatre a tres. Els tres anys va ser una reivindicació històrica de Catalunya que es va perdre. Per tant, no tindria sentit passar d'un model rígid de quatre anys que hem hagut de suportar, a un model rígid de tres anys", afirma amb contundència. Per Castellà, "a Catalunya hem acordat visualitzar molt el que passa a Europa, que ha evolucionat cap a models flexibles de graus de tres i quatre anys".
Així doncs, el Secretari d'Universitats i Recerca remarca que "no té perquè existir el 3 2. Pot ser 4 1, 4 2, 3 1 o 3 2". Castellà posa èmfasi a l'assegurar que "la filosofia general és que el servei públic garanteixi el mateix que ara estem finançant: el 80% de mitjana del cost d'uns estudis de quatre anys". Per tant, afirma, "mantindrem aquesta subvenció a quatre anys, siguin el format que siguin. El quart any sempre mantindrà el preu antic".
Model universitari a debat, amb condicions
Precisament el cost dels estudis és un altre dels laments que es fan des de l'AJEC, preocupats perquè el preu del crèdit de màster és gairebé el doble que el del grau. En aquest sentit, des de la Secretaria d'Universitats s'explica que s'acaben de crear tres comissions per fer un debat acadèmic de qualitat.
"Hem de decidir si hi ha algun àmbit de coneixement on la utilització dels tres anys ens pugui donar més capacitat d'internacionalització i ocupabilitat", diu Castellà. Per fer aquest debat, però, matisa que "cal que no hi hagi cap efecte negatiu al finançament de les universitats i que no hi hagi cap cost per l'estudiant". Aquestes comissions estan formades a parts iguals per dos representants de cada universitat, dos del Govern i dos del Consell d'Estudiants de Catalunya.
La influència empresarial a la universitat
Moltes protestes estudiantils solen coincidir en un eslògan: 'Empreses, fora de la universitat'. Però què hi ha al darrere d'una afirmació d'aquest tipus? Rubèn Ramiro, des de l'AJEC, puntualitza que "no volem que les empreses privades cobreixin el finançament de la universitat, de tal manera que mercantilitzin la investigació". La seva tesi és que d'aquesta manera "els estudis de lletres i ciències socials no estarien tan ben finançats com els de ciències naturals o tècniques, però alhora aquests només respondrien a interessos privats".
Segons el representant dels estudiants, "la universitat pública l'ha de finançar el pressupost públic". Ramiro assegura que els graus s'han devaluat, provocant que "els estudiants quan acaben la carrera no estan preparats per entrar al mercat laboral". Tot i així, indica que "no és culpa de la universitat en si, sinó de la reforma del sistema universitari que ha fet que els estudis no tinguin un valor real".
Per Antoni Castellà, però, l'empresa, com tots els agents de la societat, té coses a dir, tal i com ja ho fa al Consell Social de la Universitat. "El nostre sistema, malgrat els tòpics, és molt ben valorat pel nostre entorn en termes d'ocupabilitat". Per contrastar-ho posa una dada sobre la taula extreta de l'enquesta de l'Agència de Qualitat Universitària: "la rapidesa d'ocupabilitat dels graduats de Catalunya està 20 punts per sobre de la mitjana espanyola". Això vol dir, al seu parer, que "la nostra universitat forma bé en aquests termes. Aquest és un debat que ha de sempre dinàmic".
El Secretari d'Universitats aclareix que "si no tinguéssim bona formació, països com Alemanya no estarien fitxant els nostres enginyers". Ara bé, reconeix que tant la universitat com el món empresarial "han de fer una reflexió sobre el fet que les indústries avançades del món tenen percentatges d'incorporació de doctors a les empreses de prop del 50 o 60%. A Catalunya no arriba al 8%". Castellà afegeix que "som un teixit de petita empresa que ha de fer una aposta important per la innovació".
Tot i així, des de l'AJEC insisteixen que "la universitat ha de ser permeable al seu entorn i a la societat. Les necessitats de la societat haurien de ser les de les empreses i no al revés". Segons Ramiro, "són les pròpies universitats les que han d'analitzar el seu entorn i diguin cap a on s'ha de tirar en cada moment en quant a investigació. Aquesta és la tasca de la universitat, estudiar per millorar la societat. Si la universitat perd aquesta tasca, perd el seu sentit".
Les plenes competències en Recerca tenen efecte
A diferència del que passa amb les universitats, Catalunya té plenes competències en matèria de Recerca. "Això va comportar que fa 15 anys establíssim mecanismes de captació de talent com el programa ICREA o de centres de recerca que fan que Catalunya se situï en un dels pols de coneixement més importants d'Europa en aquest àmbit", recorda Castellà.
En el cas de les universitats, però, aquestes "actualment són molt poc autònomes. No poden decidir com s'organitzen internament ni quina és la carrera acadèmica, per exemple", lamenta. El dirigent de la Generalitat demana que "la relació amb l'empresa vagi molt més enllà. Qui genera el coneixement és la universitat i el repte important els propers 10 anys és mantenir aquest alt nivell de recerca i veure com el transferim massivament en el nostre entorn econòmic".
Programes com el de doctorats industrials i el d'Indústria del Coneixement, destaca, "són dues eines que estan augmentant la innovació dins les empreses i la mateixa creació d'empreses amb base de coneixement".