En Paco i el taxi | Toni Galmés
En Paco i el taxi | Toni Galmés

En Paco i el taxi

Barcelona
23 de Novembre de 2024
Act. 30 de Novembre de 2024
En Paco i el taxi | Toni Galmés
En Paco i el taxi | Toni Galmés

Ara fa poc més d’un any, en Paco va patir un accident amb el seu taxi. Ell baixava pel carrer Balmes de Barcelona i, a l’altura del carrer Mallorca un cotxe va sortir d’un xamfrà sense mirar. Va ser un xoc de rebot que va deixar el taxi en sinistre total. Afortunadament, tant en Paco com el conductor imprudent van sortir-ne il·lesos. El taxi, suport econòmic de la seva modesta família, no va córrer la mateixa sort. Va quedar fet un nyap de ferralla. 

 

L’ensurt li va durar uns dies, tot s’ha de dir. Ell explicava als companys de la Zona Franca que havia estat com tornar a néixer. “I ara, què faràs?” Li va preguntar en Luís pujant al seu taxi per començar el torn vespertí. “Què faré? Doncs el que es fa sempre en aquests casos: Tornar a començar”, es resignava.

De camí cap a casa, ja dins el metro, va posar-se a mirar el mòbil i, entre les pàgines de compravenda de segona mà, va trobar un taxi a la venda en un estat impecable. El propietari se’n desfeia perquè es jubilava. No només era un taxi ben conservat, sinó que, a més, duia les etiquetes de baixes emissions i tenia els certificats més actualitzats que el seu antic vehicle. 

 

En Paco no s’ho va pensar dues vegades. "La vida ha de continuar!" repetia. Va aconseguir arreplegar, entre els estalvis que ja tenia, una mica de diners del compte de la seva dona i un préstec del seu germà, per la quantitat necessària per comprar el taxi. La compra del vehicle ja li va comprometre uns quants dies, entre l’emplenament de papers, assegurances, traspàs, matrícula, etc. I ara, tocava anar a registrar-lo tot esperant que, en unes 24 hores, ja podria tornar a estar en circulació. 

Va anar a l’autoritat del taxi amb tots els papers ben a punt, revisats una vegada i una altra per a no deixar-se res. La Mari, la seva dona, l’ajuda amb la paperassa: quan ha de fer les trimestrals, la declaració de la renda o per qualsevol cosa que necessiti una mica de treball a l’ordinador. Amorosament, en Paco, li agraeix aquests esforços extra, puix és conscient que, en una altra situació i en una altra feina, hauria de contractar algú perquè li portés les qüestions administratives. 

El taxi nou del Paco era quatre mesos més vell que el seu antic taxi sinistrat, i això és il·legal

A l’oficina del registre del taxi, la noia que el va atendre va introduir totes les dades del Paco i, en un moment donat, va adonar-se que hi havia un petit detall que li donava error. Va anar a buscar un superior -en Paco esperava pacient a la cadira- i el superior va anar a buscar a un altre superior, més superior que ell, per saber d’on podria venir aquest error. Una hora més tard, i amb en Paco ja impacient, la noia va tornar dient-li que havien trobat el perquè de tot plegat: el taxi nou del Paco era quatre mesos més vell que el seu antic taxi sinistrat, i això és il·legal. 

El pobre taxista, amb uns ulls com a plats va interrompre-la. “No pot ser: El taxi que he comprat és més nou!”. I ho era, però era de fabricació més antiga i, per tant, no podia obtenir la llicència. 

Li van aconsellar que truqués al departament de mobilitat de l’Ajuntament. Allà va esperar i esperar fins que el van atendre telefònicament dient-li que això depenia de l’Autoritat del Taxi, però que mirarien de solucionar-ho. L’enviaven d’una finestra a una altra, d’un departament a un altre, i en Paco se sentia com al gag aquell d’Astèrix i Obèlix a les 12 proves, escala amunt i escala avall sense que ningú li pogués donar resposta. 

"Val per a una llicència de taxi”. Van signar el paperet i van encaixar les mans

Quan ja feia un mes d’anar periòdicament a les administracions sense aconseguir absolutament res, palplantat enmig d’una sala plena de gent amb ordinadors, paperassa, pòstits i tasses de cafè, va omplir els pulmons i, amb els ulls colèrics va cridar: “JO NOMÉS VULL TREBALLAR, COLLONS!”. Es va fer un silenci de teclats i, algú, el més assenyat de tots, va aixecar-se i va escriure en un post-it el següent: “Val per a una llicència de taxi”. Van signar el paperet i van encaixar les mans. 

Ara, el Paco, baixa pel carrer Balmes amb una mica de por. No pels accidents, no. Si no perquè no vingui una inspecció.