12
de Desembre
de
2015
El 3 de setembre del 2010, Eugènia Bieto es va convertir en la primera (i única) directora general d'una escola de negocis a Europa i la quarta del món. "Quan li vaig dir a la meva mare que volia estudiar Ciències Empresarials a Esade, la seva resposta va ser: 'Esto es una carrera de chicos'. Durant cinc anys vaig estudiar només amb nois. S'han de trencar els tabús", recorda l'actual directora general d'Esade Business School, en una entrevista amb VIA Empresa, durant la darrera trobada del Cornellà Creació.
L'especialitat d'Eugènia Bieto és la iniciativa emprenedora a les empreses; filosofia que ha traslladat al model pedagògic d'Esade, juntament amb la premissa d'esdevenir una escola de negocis global. I sembla que ho ha aconseguit. Per quart any consecutiu, Esade s'ha situat entre les cinc millors escoles de negocis d'Europa, ocupant la cinquena posició, segons l'últim rànquing del Finantial Times, publicat aquesta setmana. Aquesta fita "reflecteix l'excel·lència de tots els programes i la capacitat per adaptar-se als canvis de l'entorn econòmic i empresarial", comenta la directora general.
L'emprenedor és el nou heroi nacional. Què és un emprenedor i què ha de tenir?
Ser emprenedor és una actitud. Una actitud que la gent associa a la creació d'una empresa però que en realitat és una actitud davant la vida. És una persona amb iniciativa que sempre veu oportunitats per seguir avançant, que busca formes diferents de fer les coses… Valors que s'apliquen quan crees una empresa des de zero o des de dins d'una organització.
Una empresa sempre ha d'estar disposada a canviar per avançar i no desaparèixer?
Sí, el món canvia a gran velocitat i l'empresa forma part d'aquest engranatge. Canvien els clients, els productes, serveis… tot canvia! El canvi és un element consubstancial al desenvolupament d'una empresa. Si una empresa fa avui les coses de la mateixa manera que les feia fa 10 anys, no pot seguir endavant, perquè ni sabrà atendre les necessitats dels seus clients ni adaptar-se a les característiques del nou mercat laboral i, en conseqüència, dels seus treballadors. La funció dels equips directius és precisament impulsar aquesta capacitat d'innovació.
Necessitem més empreses innovadores o cultura innovadora?
Necessitem empreses innovadores. Moltes empreses que hi ha avui en dia, fa cinc anys no hauríem imaginat que existirien. Necessitem empreses que apostin per una innovació trencadora, i és evident que la cultura innovadora forma part del seu ADN. Ara bé, si es vol fomentar una cultura innovadora dins d'una organització, tot el sistema ha de funcionar amb aquesta premissa, en especial el sistema educatiu; des de la infància fins a la universitat.
A l'escola t'ensenyen a llegir, a escriure, a memoritzar…
A l'escola no t'ensenyen a ser creatiu. No t'ajuden a desenvolupar la capacitat creativa i justament innovar té molt a veure amb ser creatiu. És la vida qui t'ensenya a ser creatiu, perquè et posa sempre davant de reptes. Així és com hauria de ser la formació, s'ha de fonamentar en resoldre reptes, a partir d'uns coneixements i unes eines, amb l'objectiu de desenvolupar les competències imprescindibles avui en dia.
Justament 'ser creatiu' és l'adjectiu més utilitzat en els perfils professionals de LinkedIn, seguit de 'motivat' i 'apassionat'. Són també els aspectes més valorats per les empreses o encara depenem de quants cursos d'anglès i màrqueting tenim?
Els coneixements són condició sine qua non. És com dir, parles anglès? No, doncs no cal continuar el procés de selecció. Són un bàsic. Ara bé, a més a més, les empreses avui en dia demanen visió global, és a dir, capacitat d'entendre el món i de treballar en entorns globals. Hi ha molt poques empreses que no es plantegin ser globals i exportar i això implica coneixement d'idiomes i capacitat d'interactuar amb altres cultures. També busquen perfils creatius, és a dir la capacitat de descobrir formes noves de resoldre els problemes. Un tercer aspecte seria la capacitat de treballar en grup, perquè les problemàtiques de les empreses són cada vegada més complexes i les estructures organitzatives són cada vegada menys jerarquies. I finalment, capacitat emprenedora, que siguin proactius.
Quina seria la fórmula educativa d'Esade per adaptar-se a aquesta situació?
Estem en plena reforma del model pedagògic; hem llançat un concepte anomenat Student first, que precisament el que tracta és això: ara l'aula és un espai per saber abordar els reptes, treballar en grup… És a dir, l'aula deixa de ser l'espai on hi ha un professor que parla i uns alumnes que l'escolten, prenen notes i s'examinen. El professor és un facilitador. De fet, la reforma Bolonya pretenia una mica tot això, anava una mica més enllà i ens obligava a decidir quines competències es treballaven en cada assignatura. En aquella època jo era professora d'Entrepreneurship i aleshores jo ja havia de saber quines competències havien de desenvolupar els meus alumnes i com ho havíem de mesurar.
Parlant de mètriques… Si tenim en compte que els directius són jutjats pels seus resultats i per la seva capacitat de generar riquesa, com incorporem aquests valors intangibles? Com es mesuren les seves competències?
Es que és un error mesurar a curt termini. Per això a mi m'agrada molt parlar de l'empresa familiar, perquè l'empresa familiar no mira el curt termini, li és igual estar perdent diners durant dos anys si pensa que ara toca invertir per créixer a llarg termini. La perversió del directiu a qui se li retribueix el seu bonus només en funció dels beneficis d'aquell any, a curt termini pot ser molt beneficiós per a ell i fins i tot per a l'empresa, però a llarg termini pot portar a prendre decisions desastroses. Si un equip directiu aposta per fomentar les competències que hem mencionat abans i vol introduir una cultura col·laborativa dins l'organització, pot optar perquè els seus directius comparteixin objectius. És a dir, a banda de complir els seus objectius, també hauran de col·laborar i per tant treballar en equip, amb altres departaments. El que està clar és que a nosaltres el que ens demanaven les empreses fa 15 anys en l'àmbit de la formació, ja no ens ho demanen. Avui ens demanen desenvolupament de lideratge; visió estratègica; visió global i, fonamentalment, com gestionar el canvi.
L'ecosistema emprenedor és una de les seves prioritats. Què li comenten els emprenedors?
El panorama d'Espanya en els últims cinc anys ha canviat molt. Els Estats Units continuen sent el paradigma de l'emprenedor, però aquí hem avançat molt. Tot i que quan un emprenedor vol fer el gran salt, se'n va als Estats Units a buscar finançament de capital risc. En aquest sentit, la falta de capital risc sofisticat i la lentitud dels tràmits burocràtics són les dues grans queixes. És a dir, aquí trobem capital inicial, però no de 500.000 euros.
La fundadora d'Starlab, Ana Maiques sempre anima a les noies a emprendre en sectors tècnics. Per què costa trobar dones en el camp de la innovació tecnològica?
Això passa perquè les facultats d'enginyeria i ciències siguin capaces d'atreure talent femení a les facultats. Hi ha tòpics… Jo quan vaig estudiar a Esade era l'única noia de la meva promoció. Quan li vaig dir a la meva mare que volia estudiar Ciències Empresarials a Esade, la seva resposta va ser: 'Esto es una carrera de chicos'. Durant cinc anys vaig estudiar només amb nois. S'han de trencar els tabús, no hi ha carreres masculines i carreres femenines. De la mateixa manera que l'ideal d'un equip directiu és que sigui mixt! Hi ha molt a guanyar quan un intenta aprendre de l'altre.
L'especialitat d'Eugènia Bieto és la iniciativa emprenedora a les empreses; filosofia que ha traslladat al model pedagògic d'Esade, juntament amb la premissa d'esdevenir una escola de negocis global. I sembla que ho ha aconseguit. Per quart any consecutiu, Esade s'ha situat entre les cinc millors escoles de negocis d'Europa, ocupant la cinquena posició, segons l'últim rànquing del Finantial Times, publicat aquesta setmana. Aquesta fita "reflecteix l'excel·lència de tots els programes i la capacitat per adaptar-se als canvis de l'entorn econòmic i empresarial", comenta la directora general.
L'emprenedor és el nou heroi nacional. Què és un emprenedor i què ha de tenir?
Ser emprenedor és una actitud. Una actitud que la gent associa a la creació d'una empresa però que en realitat és una actitud davant la vida. És una persona amb iniciativa que sempre veu oportunitats per seguir avançant, que busca formes diferents de fer les coses… Valors que s'apliquen quan crees una empresa des de zero o des de dins d'una organització.
Una empresa sempre ha d'estar disposada a canviar per avançar i no desaparèixer?
Sí, el món canvia a gran velocitat i l'empresa forma part d'aquest engranatge. Canvien els clients, els productes, serveis… tot canvia! El canvi és un element consubstancial al desenvolupament d'una empresa. Si una empresa fa avui les coses de la mateixa manera que les feia fa 10 anys, no pot seguir endavant, perquè ni sabrà atendre les necessitats dels seus clients ni adaptar-se a les característiques del nou mercat laboral i, en conseqüència, dels seus treballadors. La funció dels equips directius és precisament impulsar aquesta capacitat d'innovació.
Necessitem més empreses innovadores o cultura innovadora?
Necessitem empreses innovadores. Moltes empreses que hi ha avui en dia, fa cinc anys no hauríem imaginat que existirien. Necessitem empreses que apostin per una innovació trencadora, i és evident que la cultura innovadora forma part del seu ADN. Ara bé, si es vol fomentar una cultura innovadora dins d'una organització, tot el sistema ha de funcionar amb aquesta premissa, en especial el sistema educatiu; des de la infància fins a la universitat.
A l'escola t'ensenyen a llegir, a escriure, a memoritzar…
A l'escola no t'ensenyen a ser creatiu. No t'ajuden a desenvolupar la capacitat creativa i justament innovar té molt a veure amb ser creatiu. És la vida qui t'ensenya a ser creatiu, perquè et posa sempre davant de reptes. Així és com hauria de ser la formació, s'ha de fonamentar en resoldre reptes, a partir d'uns coneixements i unes eines, amb l'objectiu de desenvolupar les competències imprescindibles avui en dia.
Justament 'ser creatiu' és l'adjectiu més utilitzat en els perfils professionals de LinkedIn, seguit de 'motivat' i 'apassionat'. Són també els aspectes més valorats per les empreses o encara depenem de quants cursos d'anglès i màrqueting tenim?
Els coneixements són condició sine qua non. És com dir, parles anglès? No, doncs no cal continuar el procés de selecció. Són un bàsic. Ara bé, a més a més, les empreses avui en dia demanen visió global, és a dir, capacitat d'entendre el món i de treballar en entorns globals. Hi ha molt poques empreses que no es plantegin ser globals i exportar i això implica coneixement d'idiomes i capacitat d'interactuar amb altres cultures. També busquen perfils creatius, és a dir la capacitat de descobrir formes noves de resoldre els problemes. Un tercer aspecte seria la capacitat de treballar en grup, perquè les problemàtiques de les empreses són cada vegada més complexes i les estructures organitzatives són cada vegada menys jerarquies. I finalment, capacitat emprenedora, que siguin proactius.
Quina seria la fórmula educativa d'Esade per adaptar-se a aquesta situació?
Estem en plena reforma del model pedagògic; hem llançat un concepte anomenat Student first, que precisament el que tracta és això: ara l'aula és un espai per saber abordar els reptes, treballar en grup… És a dir, l'aula deixa de ser l'espai on hi ha un professor que parla i uns alumnes que l'escolten, prenen notes i s'examinen. El professor és un facilitador. De fet, la reforma Bolonya pretenia una mica tot això, anava una mica més enllà i ens obligava a decidir quines competències es treballaven en cada assignatura. En aquella època jo era professora d'Entrepreneurship i aleshores jo ja havia de saber quines competències havien de desenvolupar els meus alumnes i com ho havíem de mesurar.
Parlant de mètriques… Si tenim en compte que els directius són jutjats pels seus resultats i per la seva capacitat de generar riquesa, com incorporem aquests valors intangibles? Com es mesuren les seves competències?
Es que és un error mesurar a curt termini. Per això a mi m'agrada molt parlar de l'empresa familiar, perquè l'empresa familiar no mira el curt termini, li és igual estar perdent diners durant dos anys si pensa que ara toca invertir per créixer a llarg termini. La perversió del directiu a qui se li retribueix el seu bonus només en funció dels beneficis d'aquell any, a curt termini pot ser molt beneficiós per a ell i fins i tot per a l'empresa, però a llarg termini pot portar a prendre decisions desastroses. Si un equip directiu aposta per fomentar les competències que hem mencionat abans i vol introduir una cultura col·laborativa dins l'organització, pot optar perquè els seus directius comparteixin objectius. És a dir, a banda de complir els seus objectius, també hauran de col·laborar i per tant treballar en equip, amb altres departaments. El que està clar és que a nosaltres el que ens demanaven les empreses fa 15 anys en l'àmbit de la formació, ja no ens ho demanen. Avui ens demanen desenvolupament de lideratge; visió estratègica; visió global i, fonamentalment, com gestionar el canvi.
L'ecosistema emprenedor és una de les seves prioritats. Què li comenten els emprenedors?
El panorama d'Espanya en els últims cinc anys ha canviat molt. Els Estats Units continuen sent el paradigma de l'emprenedor, però aquí hem avançat molt. Tot i que quan un emprenedor vol fer el gran salt, se'n va als Estats Units a buscar finançament de capital risc. En aquest sentit, la falta de capital risc sofisticat i la lentitud dels tràmits burocràtics són les dues grans queixes. És a dir, aquí trobem capital inicial, però no de 500.000 euros.
La fundadora d'Starlab, Ana Maiques sempre anima a les noies a emprendre en sectors tècnics. Per què costa trobar dones en el camp de la innovació tecnològica?
Això passa perquè les facultats d'enginyeria i ciències siguin capaces d'atreure talent femení a les facultats. Hi ha tòpics… Jo quan vaig estudiar a Esade era l'única noia de la meva promoció. Quan li vaig dir a la meva mare que volia estudiar Ciències Empresarials a Esade, la seva resposta va ser: 'Esto es una carrera de chicos'. Durant cinc anys vaig estudiar només amb nois. S'han de trencar els tabús, no hi ha carreres masculines i carreres femenines. De la mateixa manera que l'ideal d'un equip directiu és que sigui mixt! Hi ha molt a guanyar quan un intenta aprendre de l'altre.