Ferran Caudet és CEO d’Economia Humana, un ecosistema d’emprenedoria i innovació social nascut a Barcelona, present també a diferents països de Sud-amèrica, amb què forma líders mundials, desenvolupa projectes empresarials i ofereix consultoria a companyies amb l'objectiu de transformar "el paradigma econòmic actual cap a formes més humanes", promovent empreses amb valors i lideratges conscients. Ho fa a través de metodologies de gestió disruptives basades en la intuïció, com la Lectura Cinesiològica de Camp (LKC), a través de les quals assessora a líders empresarials i organitzacions a nivell internacional.
Recentment has publicat el teu segon llibre, Economia Humana: Intuïció, lideratge i prosperitat. Què ens pots dir dels dos lideratges que han emergit aquests dies a l'actualitat mediàtica mundial, el del Papa Francesc i el del president dels EUA, Donald Trump?
Reflecteixen un bon contrapunt de dos lideratges, dues mirades, molt diferents. El primer, amb una mirada més humana i amb una visió de futur més fresca; i el segon, amb una mirada més egocèntrica, narcisista, d’imposició, lluita i violència.
La gent necessita nous referents. Vivim un moment de canvi i transformació, a escala internacional però també en el món de l’empresa. Les coses no van bé i la gent està buscant nous referents, noves mirades i noves eines. Els que tenen responsabilitats respecte al statu quo i la nostra realitat ho tenen molt difícil per explicar segons quines coses. Com expliques, per exemple, que l’1% de la població mundial acumuli tanta riquesa respecte al 99% restant? Necessitem nous referents, que vinguin de llocs diferents i amb mirades diferents per canviar aquesta realitat.
I on són aquests líders o referents que manquen?
Són aquí, perquè tots podem esdevenir referents. És simplement un canvi de mirada. No és tant un tema d'egos o de marques personals. Per liderar millor necessitem desenvolupar millor la intuïció i gestionar els intangibles.
Per liderar millor necessitem desenvolupar millor la intuïció i gestionar els intangibles
Quins intangibles?
El psiquiatre David R. Hawkins diu que l'1% de la realitat és tangible. Jo crec que feia curt. És menys de l'1%. Els intangibles són tot allò que no surt als balanços, però que els condiciona. Tot allò que està relacionat amb els éssers humans quan estan en contacte, però també en contacte amb els espais, amb la natura i l'entorn.
Quina importància tenen aquests intangibles en un món, l’empresarial, en què ho mesurem tot amb KPI, percentatges i facturacions?
Nosaltres estem acompanyant organitzacions que facturen més de 100 milions d'euros, i ho fem amb eines intangibles. Poden semblar visions contradictòries, si tenim una mirada curta, des d'una posició ortodoxa i dogmàtica de la realitat.
Quina metodologia utilitzeu per connectar amb aquests intangibles?
Ho fem amb la intuïció. I l’entrenem a través de la Lectura Cinesiològica de Camp (LKC). Aquesta metodologia ens permet prendre decisions a través del cos humà. És a dir, el cos humà és com un ordinador quàntic i, quan aprenem a dialogar amb el cos, podem obtenir més informació: frases, números i qüestions intangibles. Podem saber, per exemple, la prosperitat d’una empresa.
La intuïció s’expressa a través el moviment del cos i, a la vegada, el moviment del cos pot reforçar també la intuïció. Es crea un cercle de retroalimentació creativa entre intuïció i cos. I dominar aquesta relació ens permet, per exemple, gestionar millor els equips i la presa de decisions.
"Quan aprenem a dialogar amb el cos, podem obtenir més informació: frases, números i qüestions intangibles"
És saber interpretar un silenci?
És escoltar la veu que hi ha dins d’aquest silenci.
I això es pot entrenar?
Sí, perquè no és una qüestió d'éssers excepcionals. Es pot entrenar. Nosaltres ho fem, de fet. Estem acabant el quart curs anual, que ha comptat amb 53 líders apuntats. I, entre altres coses, el que fem és ensenyar-los com la intuïció els pot connectar amb el potencial creatiu il·limitat.
El potencial creatiu il·limitat?
Uns segons abans de qualsevol innovació o descobriment científic el que tenim és un potencial. Diu el Premi Nobel (1977) Ilya Prigogine que allò possible és més ric que allò real. És a dir, abans que Fleming trobés la penicil·lina, aquesta era un potencial. I va arribar a la penicil·lina amb coneixement, però a través de la intuïció. Tota innovació o investigació requereix una preparació o coneixement previ, però sempre parteix d’una intuïció. Per utilitzar bé la informació, necessitem intuïció.
A les dades tots hi podem accedir. La intel·ligència artificial pot accedir a totes les dades tangibles. Ara bé, no podrà ser mai intuïtiva. Pot combinar dades, però mai podrà fer un descobriment nou.
"Per utilitzar bé la informació, necessitem intuïció"
Creus que els lideratges actuals i el món empresarial donen l’esquena la intuïció?
Crec que es parla molt de sortir de la caixa, però es fa poc. Les parets de la caixa són molt sòlides i no es creen les condicions perquè les mirades siguin més creatives i innovadores. Hi ha molt de dogmatisme en l'àmbit empresarial i econòmic.
Els dos pols bàsics que s’aprenen en la gestió de l’empresa estan basats en dos eufemismes que ho mostren. El primer és la maximització dels beneficis, que en el fons és posar els beneficis per sobre dels valors o dels éssers humans, i això té un nom: cobdícia. L’altre eufemisme és la competitivitat, que en el fons vol dir treure el lloc a un altre. I aquest és un eufemisme que amaga violència. Aquestes dues mirades condicionen la presa de decisions empresarials i tanquen la caixa.
Tanquen una caixa que afavoreix l’individualisme, el narcisisme, la cobdícia, la violència…
Trump és l’exemple. La seva mirada competitiva i de maximitzar beneficis condicionen la seva presa de decisions: amb les terres d’Ucraïna, amb el ressort de Gaza… I aquesta visió la tenim avui dia al món polític, però també al món empresarial, en el qual, moltes vegades, aquestes màximes passen per davant del propòsit de l’empresa.
Això quan es comença a entrenar o desenvolupar? Des de la joventut?
Cadascú té el seu moment. Simplement, hem de crear les condicions perquè cadascú trobi el seu moment, perquè quan no estàs preparat, és com si no escoltessis. S’ha de fer discriminació positiva. És a dir, no es tracta de convèncer aquell que no veu, sinó de crear condicions entre els que sí que veuen la informació que s’amaga al fons de molt del que vivim.
"Quan la intuïció no compta amb el cos, li falta metodologia i li falta aterratge"
Diguem que quan la intuïció no compta amb el cos, li falta metodologia i li falta aterratge. Per exemple, puc arribar a un lloc i notar que estic a gust o no ho estic. O que una persona em cau bé o no em cau bé. I quedar-me aquí, en una aproximació molt poc concreta. Però la LKC ens permet aterrar i posar dades, i entendre que en un lloc no estem bé per unes dades en concret. Com, per exemple, perquè en un calibratge en què hi ha un mapa de consciència de 0 a 1.000, aquest lloc està calibrant al 50, i jo estic a 300.
