Ser feliç ja no és un anhel ni un estat o un desig. Ser feliç és una exigència. O almenys així ho afirmen la sociòloga Eva Illouz i el psicòleg Edgar Cabanas a Happycracia (Paidós), un llibre en què els autors expliquen "com la ciència i la indústria de la felicitat controlen les nostres vides". Ser feliç s'ha convertit en "una obsessió" i un "regal enverinat".
Els autors denuncien l'aparició de la ciència de la felicitat, una doctrina que promet que només aplicant les seves tècniques es pot ser més productiu, saludable i ens promet fer créixer com a persones. D'aquesta indústria se'n deriven agendes acadèmiques, polítiques i econòmiques que es tradueixen en la cultura de l'autoajuda, teràpies positives, coaching o, fins i tot, aplicacions mòbil.
La multimilionària indústria de la felicitat assegura tenir les claus per tal que els individus esculpeixin la seva vida, transformin els seus sentiments negatius i treguin el millor partit de si mateixos.
"I si la felicitat no fos més que una mercaderia i la seva cerca ha esdevingut un estil de vida obsessiu i consumista?"
Segons els autors, aquesta ciència és una forma de convèncer-nos que l'èxit i el fracàs, la salut i la malaltia, la sort o el patiment són eleccions personals i estem obligats a ser feliços i sentir-nos culpables de no superar les dificultats. "I si la felicitat no fos més que una mercaderia i la seva cerca ha esdevingut un estil de vida obsessiu i consumista?", es demanen els autors. Així seria possible que "la felicitat en la seva versió més tirànica i dictatorial actuï com una poderosa eina per controlar la manera de pensar, sentir i actuar dels ciutadans en nom del seu propi benestar?". Segons els autors, aquest relat està encaminat a crear un ciutadà individualista i que té el que es mereix -èxit o fracàs-, sense dependre de qüestions socials. Així la gestió "correcta" dels pensaments, emocions i actituds resol els problemes derivats del sistema econòmic: no és que tinguis un lloc de feina precari, és que no gestiones bé les teves emocions.
La felicitat està de moda, tant que fins i tot hi ha un dia internacional de la felicitat, instaurat per l'ONU l'any 2012; i existeixen rànquings mundials de països feliços (que encapçala sempre Finlàndia). Els autors avisen que no estan en contra de la felicitat, sinó de la visió reduccionista que aquesta ciència intenta vendre.
Doctor en psicologia per la Universitat Autònoma de Madrid, Cabanas és investigador a la Universitat Camilo José Cela i al Centro para el Estudio de las Emociones en l'Institut Max Plank de Berlín. Autor de diversos articles científics, els seus treballs versen sobre els usos polítics, socials i econòmics de la felicitat.
De la seva banda, Illouz és directora d'estudis a l'EHESS de París i ensenya sociologia a la Universitat Hebrea de Jerusalem. En els seus treballs parla sobre la mercantilització de les emocions i el que ella denomina el "capitalisme afectiu".