Des de fa més de cinquanta anys, milers de catalans de successives generacions renoven la confiança en una entitat, Assistència Sanitària Col·legial, que ens assegura una atenció dominada per l'excel·lència mèdica i per la qualitat del tracte amb l'usuari. Des de fa tretze anys la presideix de manera activa i animosa el metge Ignacio Orce Satrústegui, 59 anys.
Assistència és més que una asseguradora, si a apliquem a l'àmbit d'atenció a la salut la mateixa síntesi d'avinences col·lectives que expliquen que el Barça sigui més que un club. Ignacio Orce, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i format després en cooperativisme a la Universitat de Barcelona i gestió gerencial a Eada, sap en quins valors recolza aquest consens social. Explica la història, el progrés i els objectius de l'entitat amb un entusiasme entenimentat. M'aporta una dada significativa: "Dues-centes mil persones renoven cada gener la confiança en nosaltres –diu-, tot i que no som els més econòmics del sector".
La seva fórmula magistral no té secret: fusionar l'interès comú de metges i usuaris. És una fórmula de bona gestió sanitària que va prescriure el metge Josep Espriu i Castelló, germà del poeta Salvador Espriu, quan va promoure la fundació d'Assistència l'any 1959. "La clau d'aquesta confiança mútua –explica el doctor Orce- és la qualitat del servei, fonamentada en metges molt motivats, que poden treballar amb llibertat d'acord amb uns principis d'igualtat i de retribució justa."
Podem dir que Assistència és més que una asseguradora per diverses raons. Una d'elles: és una societat anònima que s'ha autoimposat no retribuir el capital, no repartir dividends. Es posa tot l'accent en donar valor a la feina dels metges accionistes, i en millorar i ampliar serveis als assegurats amb criteris de major qualitat i accessibilitat.
Una altra raó: és l'entitat capdavantera en el sistema sanitari privat català. És la més gran dins la constel·lació d'asseguradores que contribueixen a reduir la pressió social sobre la sanitat pública. "Dos milions de persones tenen doble cobertura sanitària (la pública i la privada) a Catalunya. Si no hi hagués aquest segon paraigües ¿què passaria en una situació com la d'ara en què ja hi ha greus dificultats per sostenir el sistema públic?" –argumenta Ignacio Orce.
El president Orce condueix Assistència amb motivacions d'interès social i capteniments propis del sector privat. Els resultats poden semblar paradoxals si es ponderen amb criteris mercantilistes. "Som els pitjors del sector en el rànquing d'eficiència econòmica però no pas en la qualitat de l'atenció a les persones". Queda molt clar què és prioritari en la tasca de lideratge d'Ignacio Orce: l'excel·lència en la prestació del servei a les persones potenciada per uns metges que treballen motivats i uns assegurats que se senten ben atesos.