És el més veterà dels cònsols que representen la República Txeca a Espanya. Coincideixo amb ell sovint en actes i trobades relacionades sobretot amb la cultura i l'economia. Em refereixo a Jaime Martín Puchol, 60 anys, llicenciat en Dret, llicenciat en Ciències Empresarials i màster MBA per ESADE, diplomat en Informàtica. Exerceix de cònsol honorari de Txèquia a Barcelona des de fa nou anys. Ho compatibilitza amb la feina del seu bufet d'advocat, què obrí fa anys amb la seva esposa, Raquel Grau de Castro.
Martín Puchol ocupa un lloc clau en el quadre de representants consulars a Catalunya. El país que representa és dels més vinculats a la nostra activitat empresarial. "El 70 % de les relacions comercials de Txèquia amb Espanya es generen a Catalunya" –em digué en un to optimista i esperançat. És cert que el sector de l'automòbil hi té un pes rellevant. No podem oblidar els vincles de la marca txeca Skoda, integrada ara en el Grup Volskswagen, amb els plans de la factoria SEAT a Martorell.
Això no ho diu tot, però, de les oportunitats que pels inversors i negociants ofereix l'horitzó txec: un país estable; una moneda amb marge de maniobra, com és la corona; uns professionals i tècnics ben preparats, una població amb alts índexs de cultura, sobretot en matèria de música, teatre, belles arts i literatura. La gent més gran de 60 anys parla rus i la joventut ho fa en anglès amb fluïdesa.
Txèquia comparteix alguns d'aquests trets amb Catalunya. A les empreses txeques sempre trobes més d'una persona que sap anglès. Per aquest i altres motius Catalunya és el país de la Península Ibèrica més proper a la República Txeca. Ho afavoreixen també les comunicacions. Cada cop hi ha més vols diaris entre l'aeroport d'El Prat i Praga.
El fet que l'actual República Txeca nasqués del "divorci de vellut" amb Eslovàquia no ha d'engrescar, penso, l'independentisme català més enllà del què és raonable. Són dues evolucions nacionals força diferents. Aquell divorci s'esdevingué de comú acord entre els polítics que tenien la paella pel mànec. M'ho explica en detall Jaime Martín Puchol. Prenc bona nota d'alguna de les seves remarques. Sobre l'euro, posem per cas. "La República Txeca no ha entrat mai en l'espai de l'euro, i no té interès en fer-ho" – em recorda el cònsol Martín Puchol. I afegeix: "El president Václav Klaus no creia en el projecte europeu ni amb altres coses, com el canvi climàtic, posem per exemple."
Txèquia té uns avantatges que ens cal atendre des de la perspectiva de les relacions exteriors de Catalunya. Martín Puchol, l'home que enllaça ambdós països amb la discreció pròpia d'un diplomàtic, coneix prou bé aquests avantatges: desenvolupament econòmic ràpid i àgil a partir del turisme; indústria molt dinàmica, en sectors on té prestigi, com l'automòbil, la cervesa o la cultura. Catalunya pot aprendre dels txecs com potenciar capacitats genuïnes i com emancipar-se de manera hàbil, assossegada: enfortint la cultura, l'emprenedoria i la formació del jovent.