La setmana passada, Andreu Mas-Colell, 69 anys, conseller d'Economia i Coneixement del Govern català, ens deia mentre esmorzàvem que "desaprofitar l'experiència no és productiu." Per aquest motiu –digué- la Generalitat impulsa la iniciativa d'organitzar uns dos-cents voluntaris sèniors que van a les escoles a ensenyar beceroles d'economia financera.
José Luis Marbán García, 69 anys, fa el mateix, amb un bagatge sòlid: l'internacional. Impulsa a Catalunya el ProgramaBack to School. És una iniciativa que desplega la Comissió Europea amb la col·laboració de l'AIACE (Associació Internacional d'Antics Funcionaris de les Comunitats Europees). Trameten a noies i nois de 14 o 15 anys el coneixement de qüestions europees que afecten a tothom, sovint sense que en siguem prou conscients: consum, ensenyament, energia, moneda...
Me'n parla amb entusiasme José Luis Marbán. És el delegat territorial a Catalunya de l'AIACE, aquesta associació mundial d'antics funcionaris. "És millor anomenar-los 'post-actius' –em diu Marbán- i no pas jubilats, retirats o pensionistes".
Marbán és una personalitat molt digna d'atenció. Va néixer a Medina del Campo (Valladolid) i estudià Dret a Santiago de Compostela. Em recorda un altre gallec sènior entranyable: Manuel Fernández Areal, 83 anys, catedràtic "post-actiu" de Teoria de la Comunicació i director general que ha estat de la televisió pública de Galícia. Tots dos saben català i el parlen amb naturalitat.
José Luis Marbán és funcionari del Cos Superior Tècnic espanyol d'Inspecció de Transports. Amplià estudis a la Facultat de Dret Comparat, a Estrasburg. Té un bon record, que comparteixo, dels cursos que ens donaren sobre Organitzacions Internacionals, europees en particular. Aquesta experiència li desvetllà una passió pel servei internacional que el portà a abraçar la carrera funcionarial a la Comissió Europea.
A Brussel·les començà a treballar com administrador principal responsable de la Direcció General de Transports. Ben aviat, però, optà per l'àmbit de les relacions exteriors, amb un destí que el satisfeia més: l'Oficina Europea d'Ajut Exterior. "Si veus que els dossiers no avancen en sectors com el de transports –diu- et sents més atret a actuar en plans de desenvolupament per Àfrica, el Carib i el Pacífic."
Parlant amb ell, mentre preníem un refresc fa uns dies a l'Avenida Palace, ho vaig comprendre molt bé. És un home responsable, solidari, obert, compromès. "Necessitaven un sènior –m'explica- que vetllés pels actors financers de països d'altres continents que reben fons europeus pel desenvolupament."
És un apassionat d'Europa, com ho són Francesc Granell, 69 anys, director general honorari de la Comissió Europea; i Carles Gasòliba, 68 anys, president del think tank Barcelona Centre for International Affaires (CIDOB). És un apassionat, i segur que encomanà aquest sentiment als alumnes de l'Institut Meditarrània, d'el Masnou, centre que visità dins del programa de voluntariat Back to School.
Marbán també escriu als diaris. Li prego que em faci cinc cèntims d'un article que publicà a La Voz de Galícia amb el títol ¿Calvinistas islámicos?. "A la Turquia d'Erdogan –m'explica- es creà una classe mitjana islàmica de mentalitat calvinista. Interpreten èxit individual, benefici i profit econòmic com a signes de salvació personal. Aquest islamisme empeltat de calvinisme ha penetrat en el teixit social més dinàmic i ha aportat prosperitat a Turquia. És un islamisme europeista, en el fons"
José Luis Marbán fa una pedagogia dels valors i la influència d'Europa que va més enllà dels tòpics i les convencions.