Com molts empresaris, Josep Maria Cadena, de 78 anys, no canvia de feina encara que passin els anys. És el privilegi d'aquells en què el hobby coincideix amb la professió. És un privilegi d'emprenedors, artistes, escriptors i professionals que poden treballar sense dependre d'un contracte laboral. Cadena ha fet i fa periodisme, tot i que ha passat per diverses modalitats de l'ofici: informador, reporter, articulista polític, directiu de redaccions, crític d'art.
En aquesta última especialitat, Cadena és continuador de la manera d'entendre el gènere en la què feren doctrina Eugeni d'Ors o Rafael Santos Torroella. "M'he anat reciclant –diu-: quan s'acaba una feina passo a una altra sense parar". Fou sotsdirector fundador del diari Avui, cap de secció a Diario de Barcelona, director d'Hoja del Lunes, redactor en cap a El Periódico, membre del Consell de la Informació de Catalunya.
Dóna conferències, participa en taules rodones, presenta llibres i exposicions. Acaba de posar a la venda el llibre Opisso 1903-1912. Inclou els 466 dibuixos que el més clàssic dels ninotaires i caricaturistes de preguerra publicà en el setmanari ¡Cu-Cut!. En aquesta obra, Cadena situa cada acudit gràfic en el seu temps. Dóna tota mena de detalls per a entendre el què passava. "No tot surt en els llibres d'història" -diu ell.
Cadena presenta de manera clara les circumstàncies que motivaren cada una de les peces d'Opisso, obres mestres del costumisme i l'humorisme gràfics del segle XX. Per fer aquesta tasca Cadena es passa moltes hores regirant col·leccions de diaris antics. Aquest estiu, un cop més, el trobareu treballant. "Què prepares ara?" –he preguntat.
La seva resposta és per deixar-nos bocabadats: "Preparo tres volums amb els 1.500 dibuixos que Junceda publicà en el ¡Cu-Cut! –diu amb naturalitat. Si mireu el llibre que acaba de treure sobre Opisso veureu les fitxes tan detallades que ell inclou al costat de cada dibuix. Una feina admirable. No penseu, però, que Josep Maria Cadena és dels qui no vol deixar res pels altres. "S'ha de donar pas a gent nova –diu-, però allò que puc fer ho faig, i espero que altres ho completin si cal". Té un esperit de sènior actiu que no persegueix l'exclusivitat ni s'ho mira tot des de dalt.