És l'economista, polític i consultor català que més bé coneix l'Europa activa, emprenedora i en constant progrés: l'Europa que va per feina. Però també és un professional experimentat en la realitat del Japó. Carles Gasòliba i Böhm, 67 anys, formà part, durant molt de temps, de la delegació del Parlament europeu que assegura les relacions amb la Dieta japonesa.
Ara, des del CIDOB (Barcelona Centre of International Affairs) -el potent i solvent think tank que presideix- malda amb eficiència per enfortir vincles permanents i estables amb la gran potència d'Extrem Orient.
Aquesta setmana Gasòliba m'ha parlat del XVI Fòrum Espanya-Japó que està convocat pels propers 3 i 4 d'octubre a Tòquio. És una bona garantia que ell hi participi. Ens farà quedar molt bé com a exponent -junt amb Josep Piqué, 59 anys, president del capítol espanyol d'aquest fòrum- de la confiança catalana en les possibilitats del diàleg i els intercanvis econòmics amb un país que ocupa posicions primiceres en matèria financera, i que avança a l'avantguarda de les noves tecnologies.
"Moltes empreses japoneses –m'explica- varen entendre fa temps que posar un peu a Catalunya era beneficiós per relacionar-se amb Europa". Gasòliba, format a la Universitat de Sussex (Anglaterra) i doctorat en Ciències Econòmiques amb un tesi sobre patents, coneix a fons les capacitats empresarials i professionals que feren de Catalunya un indret atractiu per companyies japoneses de sectors claus pel creixement, com l'electrònica, i les indústries químiques i farmacèutiques.
Gasòliba parla amb coneixement de causa, tot i que la seva projecció pública fou potenciada per la dimensió política. Sobretot pels successius èxits a les eleccions europees de 1987, 1989, 1994 i 1999 com a cap de llista de Convergència i Unió. Un cop acabada la carrera, s'inicià com assessor en inversions industrials del Grup Banca Catalana, i exercí la consultoria privada sobre afers europeus a FIPRA International (Brussel·les) i a RJ Consultoria d'Empreses (RJCE, Barcelona i Madrid). Ara treballa al capdavant d'AXIS, gabinet barceloní d'assessors en qüestions europees.
Algunes virtuts reals i potencials del país: base industrial, gent formada, una cultura de l'esforç i de la iniciativa. A Barcelona hi ha un parell d'escoles japoneses. El món català atreu als japonesos. No tan sols en el vessant econòmic, també en el cultural i social. Aspectes als què presta especial atenció Carles Gasòliba, membre més antic, junt amb un altre acreditat economista, Josep Maria Muntaner i Pascual, 74 anys, de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans, on ingressaren el 1979.
"De fa temps –diu Gasòliba- també hi ha lligams culturals de Japó amb Catalunya". És evident l'interès que tenen per Gaudí. Hom diu també que entre japonesos i catalans hi ha afinitats de tarannà i d'enfocament de la vida. Carles Gasòliba i Böhm m'ho comentà amb totes les reserves intel·lectuals, de rigor i responsabilitat, heretades segurament del seu avi germànic; i amb la prudència exquisida d'un universitari format en l'austera disciplina acadèmica anglesa.