Les 10 tendències d''e-commerce'

Les compres online a través de plataformes com Groupon, Letsbonus o Groupalia guanyen terreny a bon ritme

Una usuària consultant Groupon
Una usuària consultant Groupon
03 de Febrer de 2014
Act. 03 de Febrer de 2014

És una evidència que l'e-commerce guanya adeptes cada dia. Les taxes de vendes a través de la xarxa no paren d'augmentar, afavorides pels diversos avantatges que ofereix al consumidor: més porta foli de productes, contacte directe amb un client més ben segmentat o una major capacitat de fidelització.

Aquest creixement sostingut de les vendes mitjançant el canal online estimula una contínua innovació en les fórmules per oferir als consumidors potencials. En una conferència a la Cambra de Comerç de Barcelona, David Masó, cofundador de PromoFarma.com, exposava les 10 principals tendències en aquest sentit.

Masó adverteix que "moltes empreses pensen que l'e-commerce és traslladar l'aparador o catàleg al web, però no és així". Una estratègia només a l'abast de "gegants com Amazon amb una enorme capacitat d'inversió". A més, assegura que "l'online no incrementa el volum de vendes, sinó que el substitueix", per la qual cosa ens aboquem a un consumidor multicanal on online i offline hauran de saber conviure i col·laborar.

10 tendències d'e-commerce

Hi ha algunes tendències que ja estan facturant a nivells molt elevats i han aconseguit transformar diversos sectors.

1.Compra en grup / Couponing. Consisteix a oferir grans descomptes si s'aconsegueix un mínim de compradors. Impulsat per Groupon, genera notorietat a un petit comerç; i és un model molt enfocat a petit negoci de retail d'oci, restauració i bellesa; tot i que cada cop s'experimenta en més sectors. A Espanya n'hi ha hagut clons (LetsBonus, Offerum, Groupalia), que ja tenen 5 milions de clients habituals.

2.Ofertes Flash. Molt semblant al model anterior però sense un número mínim de compradors. De fet, moltes empreses que van començar amb group buying s'han passat al flash. Normalment són clubs privats on t'has de registrar, amb outlets per marques, o que en donen a conèixer i estimulen la prova de producte. Juga amb l'economia de la urgència (s'ha de ser ràpid per arribar a temps a l'oferta); i tot i que va començar amb el sector de la moda (Privalia, Vente Privée), ja se'n poden trobar de molts altres sectors.

3.Subscripció. Un model que no està basat en l'oferta, i on cada mes els usuaris subscrits reben una caixa amb els productes. Aporta provar nous productes, i és útil contra la falta de temps. Basat en producte de bona qualitat a preus assequibles, i sovint promocionat per celebrities, n'hi ha de tot tipus: sabates, complements, camises, roba interior... però també jocs educatius per nens o productes cosmètics.

L'últim any han començat a trepitjar fort altres sistemes de venda online, com ara:

4. C2C Marketplaces. Plataformes web on els consumidors es venen entre ells productes i serveis. Dóna sortida a vendre productes o serveis a gent que té alguna habilitat. Allotjaments, lloguer de cotxes o trobar algú que munti mobles o arregli averies domèstiques. És un tema alegal ara mateix, però que la seva potència obligarà a acabar regulant; i pot ser una bona fórmula per legalitzar bona part de l'economia submergida.

5.Marques only-online. Marques construïdes des de zero per treballar només online. Per exemple Bonobos; o BetaBrand, on els productes de joves dissenyadors amb més èxit acaben generant una marca. Habitual en sectors com la moda, la cosmètica i la perfumeria.

6.Crowd-sourced demand. Un model on la demanda ve causada per l'audiència. La multitud valida dissenys o productes abans que surtin al mercat. Un bon exemple és Kickstarter. El consumidor compra un producte abans que existeixi i la precompra aporta el finançament per acabar realitzant el projecte. Els que compren tenen el privilegi de ser els primers que gaudiran d'un nou producte.

Finalment, hi ha un seguit de tendències a l'horitzó que poden marcar el futur de la compra a través de la xarxa. De moment comencen a aparèixer intentant fer-s'hi un lloc.

7.Vídeo e-commerce. La clàssica telebotiga traslladada a l'online. Un e-commerce que en lloc de mostrar fotos del producte, surt una persona que els va explicant alhora que la pàgina els va oferint.

8.We-commerce. És possible aconseguir que la gent s'uneixi per una bona causa. Per exemple, demanar un producte i un preu; aleshores la plataforma parla amb les marques i els demana a veure si ho poden oferir. Una mostra n'és Everybodycar, on l'agrupació de gent amb un interès comú acaba provocant una rebaixa de preu.

9.Mobile e-commerce. Segurament la tendència més clara d'esdevenir una autèntica realitat a curt termini. El mòbil serà la gran plataforma per comprar, comparar preus; i fins i tot per acabar comprant des d'una botiga diferent de la que estàs mirant físicament.

10.F-commerce o social commerce. Es tracta de comprar directament des de dins les xarxes socials. En un moment on Facebook ja disposa de 1.000 milions d'usuaris, per què no comprar des d'allà mateix?. El teu perfil et pot recomanar productes segons el teu patró de consum i el dels teus amics. Les botigues hauran d'adaptar la seva versió online per vendre a través de les xarxes socials.