21
de Novembre
de
2013
Més de 300 ciutats dels cinc continents i més d'un centenar d'empreses han participat aquests dies a l'Smart City Expo que se celebra a Barcelona. Compartir coneixements i conèixer les tendències del sector són els principals objectius d'un esdeveniment que situa la capital catalana com una referència en aquest camp.
De fet, l'Ajuntament de Barcelona ha aprofitat l'esdeveniment per presentar idBCN, una aplicació que permetrà fer "els mateixos tràmits que es poden fer des de la pàgina web", segons ha explicat Antoni Vives, tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà.
El dirigent municipal ha assegurat que "cal aprofitar totes les oportunitats que ofereix la tecnologia per interactuar entre ciutadans i administració"; i ha deixat oberta la possibilitat que s'arribi a exercir el vot des del telèfon mòbil: "la tecnologia ho permet, falta que es decideixi aplicar-la en aquest sentit".
Microciutats connectades
El congrés obria les portes amb la intervenció d'una de les personalitats destacades en el camp de les smart cities. Kent Larson, director del grup d'investigació Changing Places del MediaLab del MIT, ha ofert la seva particular visió sobre quina serà la ciutat d'un futur cada cop més present.
Després d'un segle on han estat els cotxes els que han dominat l'estructura de les ciutats, el futur ens condueix cap a una experiència on les persones seran l'eix vertebrador de la urbanització. "Ens dirigim cap a una ciutat de microciutats que generin tot el que necessiten les persones a menys de 20 minuts a peu", ha assegurat Larson.
El repte és interconnectar-les d'una manera eficaç, intel·ligent i sostenible. "Ja hi ha ciutats de tot tipus com València o Boston que han creat entramats de camins que permeten connectar diverses zones de la ciutat a les persones a peu o amb bicicleta", ha destacat.
Unes ciutats que "ja no creen els alcaldes", segons Pedro Paulo Carvalho, cap de personal de l'Ajuntament de Rio de Janeiro. Al seu entendre, "les soluciones les adopta una nova forma de governança de la mà de la revolució digital. Les distàncies es fan més petites, i cal una participació més efectiva dels ciutadans".
The sharing economy
Segons l'expert del MIT, Kent Larson, l'economia del compartir és una de les principals tendències a l'alça. Una tendència que es reflecteix en diversos aspectes de la vida urbana, com el transport. "Bicicletes, tramvies o motos elèctriques representen molt bé el que necessiten ciutats molt denses per fomentar la mobilitat personal sostenible", ha valorat.
En aquest sentit, Larson ha presentat el que pot ser el model de cotxe d'èxit de les smart cities. Un cotxe plegable que reduiria per cinc l'espai que ocupen els automòbils, i amb unes característiques molt concretes. "Conducció autònoma, compartir els cotxes i l'electrificació és el triangle d'or", ha destacat.
Un altre aspecte on entra en joc l'opció de compartir és el de la feina. "Cada cop veiem més gent treballant en cafès, aeroports, etc. Hi ha moltes instal·lacions on es comparteixen pupitres", segons Larson. Per donar resposta a aquestes noves necessitats, les ciutats tenen camí a recórrer.
Alex Mestre, director de màrqueting d'Abertis, ha deixat clar que "hem de treballar millor les xarxes de wifi públiques a les ciutats, i tenir clar que la tecnologia no és l'objectiu quan parlem d'smart cities, sinó el profit que se'n treu".
La importància del big data
Kent Larson insisteix que "el futur passa per un sistema nerviós a les ciutats, on es respongui als estímuls en temps real". Un exemple poden ser sensors que van encenent fanals a mesura que algú camina pel carrer quan és de nit.
El següent pas, però, és "com fer alguna cosa útil amb el big data. Estem recollint molta informació que s'ha de saber gestionar i aprofitar". Una anàlisi acurada amb una estratègia i objectius clars seran vitals en aquest sentit.
Finalment, Larson ha remarcat la necessitat d'aconseguir que els sistemes i les idees disponibles siguin escalables a tot el món. Per fer-ho, "el City Scope té un observatori de dades a temps real, un simulador d'intervenció urbana per veure quin impacte tindria una intervenció a la ciutat; i un sistema de suport a les decisions perquè les persones que n'han de prendre ho facin informats", ha explicat.
De fet, l'Ajuntament de Barcelona ha aprofitat l'esdeveniment per presentar idBCN, una aplicació que permetrà fer "els mateixos tràmits que es poden fer des de la pàgina web", segons ha explicat Antoni Vives, tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà.
El dirigent municipal ha assegurat que "cal aprofitar totes les oportunitats que ofereix la tecnologia per interactuar entre ciutadans i administració"; i ha deixat oberta la possibilitat que s'arribi a exercir el vot des del telèfon mòbil: "la tecnologia ho permet, falta que es decideixi aplicar-la en aquest sentit".
Microciutats connectades
El congrés obria les portes amb la intervenció d'una de les personalitats destacades en el camp de les smart cities. Kent Larson, director del grup d'investigació Changing Places del MediaLab del MIT, ha ofert la seva particular visió sobre quina serà la ciutat d'un futur cada cop més present.
Després d'un segle on han estat els cotxes els que han dominat l'estructura de les ciutats, el futur ens condueix cap a una experiència on les persones seran l'eix vertebrador de la urbanització. "Ens dirigim cap a una ciutat de microciutats que generin tot el que necessiten les persones a menys de 20 minuts a peu", ha assegurat Larson.
El repte és interconnectar-les d'una manera eficaç, intel·ligent i sostenible. "Ja hi ha ciutats de tot tipus com València o Boston que han creat entramats de camins que permeten connectar diverses zones de la ciutat a les persones a peu o amb bicicleta", ha destacat.
Unes ciutats que "ja no creen els alcaldes", segons Pedro Paulo Carvalho, cap de personal de l'Ajuntament de Rio de Janeiro. Al seu entendre, "les soluciones les adopta una nova forma de governança de la mà de la revolució digital. Les distàncies es fan més petites, i cal una participació més efectiva dels ciutadans".
The sharing economy
Segons l'expert del MIT, Kent Larson, l'economia del compartir és una de les principals tendències a l'alça. Una tendència que es reflecteix en diversos aspectes de la vida urbana, com el transport. "Bicicletes, tramvies o motos elèctriques representen molt bé el que necessiten ciutats molt denses per fomentar la mobilitat personal sostenible", ha valorat.
En aquest sentit, Larson ha presentat el que pot ser el model de cotxe d'èxit de les smart cities. Un cotxe plegable que reduiria per cinc l'espai que ocupen els automòbils, i amb unes característiques molt concretes. "Conducció autònoma, compartir els cotxes i l'electrificació és el triangle d'or", ha destacat.
Un altre aspecte on entra en joc l'opció de compartir és el de la feina. "Cada cop veiem més gent treballant en cafès, aeroports, etc. Hi ha moltes instal·lacions on es comparteixen pupitres", segons Larson. Per donar resposta a aquestes noves necessitats, les ciutats tenen camí a recórrer.
Alex Mestre, director de màrqueting d'Abertis, ha deixat clar que "hem de treballar millor les xarxes de wifi públiques a les ciutats, i tenir clar que la tecnologia no és l'objectiu quan parlem d'smart cities, sinó el profit que se'n treu".
La importància del big data
Kent Larson insisteix que "el futur passa per un sistema nerviós a les ciutats, on es respongui als estímuls en temps real". Un exemple poden ser sensors que van encenent fanals a mesura que algú camina pel carrer quan és de nit.
El següent pas, però, és "com fer alguna cosa útil amb el big data. Estem recollint molta informació que s'ha de saber gestionar i aprofitar". Una anàlisi acurada amb una estratègia i objectius clars seran vitals en aquest sentit.
Finalment, Larson ha remarcat la necessitat d'aconseguir que els sistemes i les idees disponibles siguin escalables a tot el món. Per fer-ho, "el City Scope té un observatori de dades a temps real, un simulador d'intervenció urbana per veure quin impacte tindria una intervenció a la ciutat; i un sistema de suport a les decisions perquè les persones que n'han de prendre ho facin informats", ha explicat.