06
de Febrer
de
2015
Ha nascut una estrella. És la trendy low cost, el nom anglosaxó amb què Google ha batejat el consumidor, sobretot consumidora, més present a les vendes dels comerços online de moda. Ho ha explicat Sandra Manresa, directiva de Google, durant la jornada dedicada a la moda digital en el marc de la Barcelona Fashion Summit (BFS) 2015 celebrada aquest dijous. Segons la divisió de perfils amb què treballa la companyia, els i les trendy low cost són un total de 2,7 milions de consumidors espanyols, principalment dones, que gasten una mitjana de 47 euros per compra. "Tenen menys diners però s'ho gasten. Són gent que s'informa, que busca el que vol però que no pot adquirir un producte molt car", apunta Manresa.
Juntament amb les trendy low cost hi ha altres tres tribus urbanes que es mouen a la xarxa amb facilitat però que compren moda d'una altra manera. La segona, per ordre de representació, és la consumidora fashionista, que avui dia suposa un conjunt format per dos milions de persones, majoritàriament femenines i que es gasta una mitjana de 68 euros per compra. La tribu està formada per compradores fidels a les tendències i amb suficient poder adquisitiu per a comprar sense fixar-s'hi massa en el preu del producte.
El classic i el pragmatical, masculins
La segona tribu que conviu amb ells al món de l'e-commerce de moda és el comprador classic. Un milió de persones, principalment homes, estan dintre d'aquest col·lectiu que es caracteritza, segons la classificació de Google, per gastar una mitjana de 56 euros per compra. "El classic és un comprador a qui no ha perjudicat la crisi", apunta Manresa. L'últim a la llista de compradors habituals és el pragmatical. Comprador puntual, principalment de sexe masculí, que gasta una mitjana de 53 euros per compra.
El dibuix que presenta Google no és casualitat. La companyia analitza el comportament dels més de 30 milions de consumidors de l'Estat espanyol que actualment compren moda online. "D'aquests, hi ha 17 milions d'espanyols que usen Internet en el seu procés de compra i 10 milions que s'informen online però que després compren offline", explica Manresa. El més rellevant és que 7 de cada 10 consumidors són dones entre 16 i 29 anys que, un cop passen la trentena, deixen de comprar vestits i pantalons per si mateixes i comencen a comprar roba pels nens i les parelles.
Moda: aparador online, però venda en directe
El classic, el pragmatical, la fashionista... Tothom compra mirant abans per Internet. Coincideixen els ponents de la BFS a afirmar que el mòbil no és el mitjà més habitual per tancar la compra però sí que és l'assistent que els consumidors fan servir per descobrir, comparar i decidir, en última instància, què volen adquirir. Marques com Tous, Desigual i Mango, presents a la trobada, asseguren que combinen les estratègies digitals amb les accions físiques. I és que segons els experts, les botigues de sempre "no estan mortes". El 90% de les vendes encara són físiques.
Les grans companyies de moda tenen la seva botiga física situada en els millors carrers de les grans ciutats. Però a més, disposen d'una e-commerce que funciona com un excel·lent aparador de tots i cadascun dels productes que és possible trobar en els seus magatzems i prestatgeries. Tous, Desigual, Mango i Pepe Jeans són exemples de com el sector retail està adaptant-se, a poc a poc, al nou tipus de compra que exerceix el consumidor: decideix online què comprarà i recull offline el seu producte. "Les botigues no estan mortes, segueixen representant un percentatge molt important de les vendes perquè entorn del 85% - 90% de la roba encara es compra a les botigues físiques", assegura Joan Sol, principal de la firma The Boston Counsulting.
Combinar les dues botigues és clau per al negoci de la moda, segons han apuntat els ponents. Elena Carasso, de Mango, considera que "ha canviat la manera de comunicar-nos amb els clients, ens permet comunicacions molt més directes". També considera que aquest canvi requereix "un major esforç" però aporta un major coneixement. "Podem adaptar tant el nostre format com els nostres productes de venda", afegeix.
Per la seva part, Desigual ha aprofitat el gran volum d'informació que genera la xarxa per intentar oferir al client el que justament demanda. "Per a nosaltres ha estat clau el volum d'informació, que ens fa estar més pegats al que ells volen de nosaltres i a l'inrevés", apunta Elena Cusí, de Desigual, companyia que defineix com "multicanal de naixement".
Luis Monserrate, de Pepe Jeans, apunta que la botiga física del futur (un futur immediat, no oblidem) serà més "experiencial". En la seva opinió, "la gent anirà a les tendes a gaudir d'aquesta experiència però amb menys regularitat que acudeix a les tendes online".
Per últim, Rosa Tous, vicepresidenta de Tous, destaca que el què més sorprèn la seva companyia és la rapidesa amb què està canviant tot. "Quan a Tous començàrem l'aventura digital era un ens, i a poc a poc veus que és una eina més que necessita suports i recursos. Tots els departaments estan implicats en l'e-commerce", destaca. La seva reflexió gira entorn de la idea "retail is detail" per mostrar la importància de no perdre el nord: un comerç ha de ser sempre un comerç.
Juntament amb les trendy low cost hi ha altres tres tribus urbanes que es mouen a la xarxa amb facilitat però que compren moda d'una altra manera. La segona, per ordre de representació, és la consumidora fashionista, que avui dia suposa un conjunt format per dos milions de persones, majoritàriament femenines i que es gasta una mitjana de 68 euros per compra. La tribu està formada per compradores fidels a les tendències i amb suficient poder adquisitiu per a comprar sense fixar-s'hi massa en el preu del producte.
El classic i el pragmatical, masculins
La segona tribu que conviu amb ells al món de l'e-commerce de moda és el comprador classic. Un milió de persones, principalment homes, estan dintre d'aquest col·lectiu que es caracteritza, segons la classificació de Google, per gastar una mitjana de 56 euros per compra. "El classic és un comprador a qui no ha perjudicat la crisi", apunta Manresa. L'últim a la llista de compradors habituals és el pragmatical. Comprador puntual, principalment de sexe masculí, que gasta una mitjana de 53 euros per compra.
El dibuix que presenta Google no és casualitat. La companyia analitza el comportament dels més de 30 milions de consumidors de l'Estat espanyol que actualment compren moda online. "D'aquests, hi ha 17 milions d'espanyols que usen Internet en el seu procés de compra i 10 milions que s'informen online però que després compren offline", explica Manresa. El més rellevant és que 7 de cada 10 consumidors són dones entre 16 i 29 anys que, un cop passen la trentena, deixen de comprar vestits i pantalons per si mateixes i comencen a comprar roba pels nens i les parelles.
Moda: aparador online, però venda en directe
El classic, el pragmatical, la fashionista... Tothom compra mirant abans per Internet. Coincideixen els ponents de la BFS a afirmar que el mòbil no és el mitjà més habitual per tancar la compra però sí que és l'assistent que els consumidors fan servir per descobrir, comparar i decidir, en última instància, què volen adquirir. Marques com Tous, Desigual i Mango, presents a la trobada, asseguren que combinen les estratègies digitals amb les accions físiques. I és que segons els experts, les botigues de sempre "no estan mortes". El 90% de les vendes encara són físiques.
Les grans companyies de moda tenen la seva botiga física situada en els millors carrers de les grans ciutats. Però a més, disposen d'una e-commerce que funciona com un excel·lent aparador de tots i cadascun dels productes que és possible trobar en els seus magatzems i prestatgeries. Tous, Desigual, Mango i Pepe Jeans són exemples de com el sector retail està adaptant-se, a poc a poc, al nou tipus de compra que exerceix el consumidor: decideix online què comprarà i recull offline el seu producte. "Les botigues no estan mortes, segueixen representant un percentatge molt important de les vendes perquè entorn del 85% - 90% de la roba encara es compra a les botigues físiques", assegura Joan Sol, principal de la firma The Boston Counsulting.
Combinar les dues botigues és clau per al negoci de la moda, segons han apuntat els ponents. Elena Carasso, de Mango, considera que "ha canviat la manera de comunicar-nos amb els clients, ens permet comunicacions molt més directes". També considera que aquest canvi requereix "un major esforç" però aporta un major coneixement. "Podem adaptar tant el nostre format com els nostres productes de venda", afegeix.
Per la seva part, Desigual ha aprofitat el gran volum d'informació que genera la xarxa per intentar oferir al client el que justament demanda. "Per a nosaltres ha estat clau el volum d'informació, que ens fa estar més pegats al que ells volen de nosaltres i a l'inrevés", apunta Elena Cusí, de Desigual, companyia que defineix com "multicanal de naixement".
Luis Monserrate, de Pepe Jeans, apunta que la botiga física del futur (un futur immediat, no oblidem) serà més "experiencial". En la seva opinió, "la gent anirà a les tendes a gaudir d'aquesta experiència però amb menys regularitat que acudeix a les tendes online".
Per últim, Rosa Tous, vicepresidenta de Tous, destaca que el què més sorprèn la seva companyia és la rapidesa amb què està canviant tot. "Quan a Tous començàrem l'aventura digital era un ens, i a poc a poc veus que és una eina més que necessita suports i recursos. Tots els departaments estan implicats en l'e-commerce", destaca. La seva reflexió gira entorn de la idea "retail is detail" per mostrar la importància de no perdre el nord: un comerç ha de ser sempre un comerç.