"Ho necessites? Realment ho necessites?". Sovint prenem decisions de compra impulsives sense plantejar-nos si veritablement necessitem fer aquesta despesa, cosa que té un efecte directe en el nostre compte corrent. Pierre-Yves McSween, comptador públic col·legiat, dóna al llibre ¿Realmente lo necesitas? les claus per acabar amb el consumisme compulsiu amb l'objectiu de crear un marge financer a la nostra vida.
L'autor, que parla sense pèls a la llengua de diners, es qüestiona si comprenem la diversitat dels productes financers que ofereixen els bancs o si sabem com calcular el cost real de la nostra hipoteca i sabem com podem reduir els interessos que se'n deriven. Sota la premissa que "l'atracció de la novetat, la felicitat de donar-se un petit luxe o la simple satisfacció de posseir alguna cosa més, ens fa sentir bé", McSween sosté que realment "l'estalvi és una font de felicitat". Un repte quotidià que pocs practiquen, però que més ens hauríem de plantejar. "Durant molt de temps pensàvem que l'èxit i la fortuna no eren per a nosaltres", posa damunt la taula, al mateix temps que afirma que "som analfabets funcionals en matèria de finances personals".
Ara bé, si el que realment somiem és en convertir-nos en milionaris, aquest no és el llibre correcte, ja que l'autor es dedica a analitzar les situacions amb què ens trobem durant el nostre dia a dia en relació a les nostres finances i ens dóna pistes per aprendre a gestionar-les.
La victòria del consumidor...
Un dels exercicis que proposa és justament plantejar-nos en quant de temps som capaços d'estalviar mil dòlars. "Com farem front a un imprevist si no som capaços d'estalviar-los ràpidament?", es pregunta, mentre afegeix que cal tenir molt present no només els ingressos nets a efectes impositius, sinó també els ingressos disponibles per als nostres desitjos, és a dir, els diners que ens queden a la butxaca un cop hem pagat els nostres deutes.
McSween: "No tenir marge de maniobra [amb els diners] és com dormir directament sobre el somier del crèdit"
Segons el seu judici, "no tenir marge de maniobra és com dormir directament sobre el somier del crèdit" i adverteix que, si la situació s'allarga, "el dolor ens pot deixar paralitzats". Ser capaços de tenir aquest marge de maniobra o sortir d'una botiga sense haver comprat un caprici que se'ns havia antullat és la gran victòria del consumidor.
A banda d'això, l'autor també es pregunta si realment necessitem, per exemple, una targeta de crèdit. Comparant-la amb una planxa perquè "malgrat els riscs que entranya, és una eina estupenda", parteix de la base que poques persones es llegeixen el contracte de la targeta de crèdit, igual que segurament tampoc no ens llegim el de la planxa de la roba. I a partir d'aquí, dóna una sèrie de consells vinculats als avantatges o inconvenients de tenir-ne una -de targeta- i com la podem gestionar.
...a les compres impulsives
En aquest sentit, McSween comença a fer un repàs de la ràpida evolució de les tecnologies i de la nostra ambició per estar a l'última moda. Realment necessitem tenir el que és més nou? El problema, però, és l'obsolescència programada, que cada vegada deixa els productes sense utilitat en un període més curt de temps. Això comporta que "el desig del consumidor de conservar un producte a llarg termini disminueixi".
L'obsolescència programada comporta que "el desig del consumidor de conservar un producte a llarg termini disminueixi"
I aquest mateix recorregut de preguntes existencials el va fent a través de les marques, però també a través del confort vinculat a l'amor, a l'habitatge i a la feina, i a les negociacions, també amb els nostres familiars i sobre qüestions vinculades amb la nostra vida quotidiana.
Si la nostra manera de funcionar és el Cogito Ergo Sum de Descartes traslladat al consum, el "Gastes, doncs existeixes", no serem responsables financerament i això repercutirà en el nostre voltant. Precisament per això, ¿Realmente lo necesitas? es converteix en una guia bàsica per aprendre a gestionar la nostra quotidianitat des de la psicologia i les emocions. Perquè, com deia Benjamin Franklin, "d'aquell que opina que els diners poden fer-ho tot, cal sospitar amb fonament que serà capaç de fer qualsevol cosa per diners".