Llums i acció contra la crisi del cinema

Mentre baixa la facturació i el públic a les sales, alguns cinemes inverteixen per oferir experiències alternatives

Un milió i mig menys d'espectadors, 7,6 milions menys de facturació i 17 sales de cinema que van abaixar la persiana. És el balanç de l'Institut de Cinematografia i Arts Audiovisuals amb què els cinemes catalans van tancar l'any 2012 en comparació al curs anterior; són dades que posen sobre la taula el forat negre que pateix bona part del circuit cinematogràfic català. Però no tot és negre: hi ha diversos exemples de cinemes que obren els llums i fan accions per no només néixer i sobreviure en temps de crisi, sinó créixer i mirar el futur amb perspectives optimistes.

Diferenciació contra el problemes
Les descàrregues il·legals i l'àmpliament criticat augment de l'IVA fins el 21% són dues tanques més a saltar pels cinemes catalans. "No podem concebre el cinema com abans, hem de crear una experiència nova, diferent". Són paraules de la directora de màrqueting dels Cinemes Full HD de Cornellà de Llobregat, Laia Marsal. Les sales ubicades al centre comercial Splau! s'han convertit en poc més de dos anys i mig de vida en els segons cinemes amb més espectadors de tot l'Estat espanyol.

Després d'arrencar amb força, aquest passat mes de juliol els cinemes cornellarencs van invertir quatre milions d'euros més en deu noves sales. Marsal creu que la clau per créixer passa per "potenciar la qualitat, cuidar tots els detalls i treballar fort per fidelitzar el client amb diverses propostes". "Hem d'oferir un servei diferent, millor que la resta, que motivi l'espectador a venir i pagar una entrada".

Pantalles corves, sales de petit format per multiplicar l'experiència sensorial, crispetes seleccionades expressament després de creuar l'Atlàntic o horaris de matins per a la canalla són algunes de les alternatives que proposen els Cinemes Full HD de Cornellà.

L'aposta pel valor afegit
Amb un model diferent, però amb una finalitat semblant treballen els Cinemes Girona de Barcelona. L'emblemàtica sala sorgida l'any 1936 va ser reoberta el març de 2010 amb un nou impuls. El responsable i soci fundador dels cines, Toni Espinosa, assumeix que "els cinemes són una finestra més que ha de conviure amb moltes altres plataformes, lluitant per cridar l'atenció dins aquesta pluralitat". Com fer-ho? "El que no es pot pretendre és posar un pòster i pensar que la gent vindrà com abans. Els temps han canviat, hem de presentar quelcom diferent, que només pugui trobar al cine i que el mogui fins aquí".

Si els Cinemes Full HD de Cornellà es caracteritzen pel perfeccionament de l'estructura -el hardware-, els Cinemes Girona plantegen alternatives en el software, com descriu Espinosa: "Treballem enfocats als continguts. Hem de ser diferents, donar-li voltes a les projeccions, fer debats convidant autors, directors i actors perquè el públic els pugui fer preguntes". En definitiva, aportar valor afegit: "El nostre públic no ve només a veure una pel·lícula, ve a un esdeveniment cultural. En diem cinemes, però som un espai de cultura audiovisual àmplia".

Fidelitzar el client
El passat mes de juliol, els Cinemes Girona van haver d'afrontar la digitalització de les seves sales. Davant el repte, van idear una tarifa plana per la qual per 30 euros permetia gaudir de tot el cinema de la sala durant un any. La proposta es va saldar amb un rècord absolut: 3.600 abonaments en cinc dies. En aquest sentit, van tancar l'agost amb un creixement de públic del 70% interanual. Des del seu naixement l'any 2010, Espinosa explica que han estat movent-se en increments del 30% anuals en termes d'espectadors fins als 80.000 per any amb què ara compten.

Oferir continguts exclusius
Qui també ha apostat pels festivals de cinema, cicles i conferències són els Boliche Cinemes de Barcelona. Després d'uns anys tancats, han reformat les quatre sales i les han reobert amb una cartellera permanent, l'única de la ciutat en versió original subtitulada en català. És una manera de diferenciar l'oferta, en opinió d'un dels dos promotors de la iniciativa, Rafael Dalmau. "Si es vol és patriotisme, però també s'ha volgut agafar un element comercial que fins ara no existia", argumentava a l'ACN. "Durant l'any passat només es van estrenar dues pel·lícules amb subtítols en català i és una vergonya. És 20 vegades més barat subtitular que doblar".

Actuar contra la crisi
Un exemple més que la gent vol cinema. Cinema com a experiència, amb valor afegit, ja sigui en estructura o continguts, per merèixer una entrada que s'apropa als deu euros. L'afluència a les sales baixa any rere any, la facturació dels cines s'enfonsa i molts han de plegar, però també hi ha altres casos de cinemes que neixen, sobreviuen i creixen malgrat la crisi, malgrat les descàrregues i malgrat l'IVA del 21%. Cinemes que impulsen alternatives. Cal actuar: llums i acció contra la crisi.
Avui et destaquem
El més llegit