Aquest article no tracta de política, sinó de llengües. En concret, explora com una llengua minoritzada pot esdevenir un vehicle eficaç en una economia. Per il·lustrar-ho, utilitzaré un exemple real: el renaixement de l'hebreu.
L'hebreu era una llengua pràcticament morta, sense parlants nadius fa no gaire temps. Avui, però, s'ha transformat en una llengua viva, moderna i plenament funcional en una societat altament innovadora. És un exemple clar de com una llengua pot esdevenir la pedra angular de l'èxit empresarial d'una economia pròspera com la d'Israel. Un cas únic al món que ens hauria de servir d'exemple pel català i el seu paper en la nostra economia.
La Startup Nation i la cohesió lingüística
Durant els darrers segles, la llengua hebrea n'ha vist de tots colors. Ha passat de ser una llengua dorment, només present en àmbits litúrgics i culturals, a una llengua moderna, viva i pròspera. Ha protagonitzat una resurrecció i modernització sense precedents en la història lingüística. Aquesta gesta no només ha revitalitzat una cultura mil·lenària, sinó que ha esdevingut un pilar fonamental per a la sorprenent prosperitat econòmica d'Israel.
L'èxit econòmic d'Israel, sovint conegut com la Startup Nation, té arrels profundes en la decisió de fer de l'hebreu la seva llengua vehicular. Amb onades massives d'immigrants que parlaven dotzenes de llengües diferents, l'hebreu va proporcionar una comunicació unificada essencial per al mercat laboral i la innovació. La llengua hebrea va permetre una col·laboració fluida entre enginyers, científics i emprenedors, creant una massa crítica de talent capaç de comunicar-se eficientment, compartir coneixement i innovar a un ritme vertiginós. Aquesta cohesió lingüística va minimitzar els "costos de transacció" interns, facilitant la formació professional i impulsant la productivitat. La llengua pròpia, per tant, no era un luxe cultural, sinó una infraestructura econòmica vital.
L'èxit econòmic d'Israel, sovint conegut com la Startup Nation, té arrels profundes en la decisió de fer de l'hebreu la seva llengua vehicular
L'hebreu és, sense cap mena de dubte, un mirall on el català hauria de reflectir-se. Ens demostra que la vitalitat i l'ús d'una llengua no són una qüestió exclusiva d'identitat cultural, sinó una inversió estratègica amb beneficis econòmics i empresarials clars que cal saber explotar.
El català: la llengua vehicular ideal per a Catalunya
A Catalunya, on el bilingüisme és una realitat indiscutible, el català emergeix com la llengua més ben posicionada per ser el nostre factor de cohesió i prosperitat. Per què? Les dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP) de la Generalitat de Catalunya són il·lustratives: la gran majoria de castellanoparlants a Catalunya entenen perfectament el català i, tot i no fer-lo servir habitualment, l'accepten com a llengua de l'espai públic, l'administració, l'educació i el comerç.
La gran majoria de castellanoparlants a Catalunya entenen perfectament el català i, tot i no fer-lo servir habitualment
A aquest fet cal afegir-hi una dada important que massa sovint passa desapercebuda: l'augment constant de queixes ciutadanes per no ser atesos en català. Informes d'organismes rellevants registren un volum creixent de denúncies. La Generalitat i Plataforma per la Llengua van gestionar conjuntament gairebé 5.000 queixes el 2023, i en el cas de Plataforma per la Llengua, les queixes lingüístiques han augmentat gairebé un 500% en els darrers vuit anys (des de 2016). Aquestes queixes, que abasten des de l'hostaleria i la restauració fins als serveis sanitaris i l'atenció oral, evidencien que una part important de la ciutadania no només vol, sinó que demanda activament l'ús del català.
Per tant, l'elevada comprensió del català, la baixa taxa de rebuig i la nombrosa demanda activa de consumidors del seu ús fan del català la llengua amb més potencial per garantir una comunicació efectiva i fluida per a tothom, minimitzant friccions i fomentant un ambient de respecte i inclusió. Promoure el català com a llengua d'interacció principal no només respecta el nostre patrimoni cultural, sinó que actua com un factor cohesionador que beneficia directament el teixit econòmic i social de Catalunya.
Les multinacionals aposten pel català perquè veuen un retorn
Que el català és una aposta econòmica no és una simple teoria, sinó una realitat que les grans multinacionals amb una visió estratègica global ja han detectat. Reconeixen el valor del mercat catalanoparlant i la importància d'operar en la llengua local. Aquesta no és una decisió merament altruista, sinó una avaluació de mercat que demostra que el català és rendible.
Noms com Netflix, Disney+, Amazon Prime Video o HBO Max ofereixen contingut en català, sigui amb àudio o subtítols. Gegants tecnològics com Google, Apple i Microsoft tenen versions en català dels seus sistemes operatius i aplicacions, així com l'assistent de veu de Google. Empreses de videojocs, xarxes socials i plataformes de comerç electrònic s'esforcen per integrar el català en les seves interfícies i serveis. Aquestes multinacionals no s'arrisquen: si inverteixen en català és perquè veuen un retorn clar en termes de fidelització de clients, accés a un mercat significatiu i millora de la seva imatge de marca en un territori amb una forta identitat lingüística.
El futur del català, una inversió estratègica
Les llengües són molt més que meres eines de comunicació; són dipositores de valors, formes de pensar i maneres de fer que impregnen la cultura empresarial. En el cas català, la llengua està profundament lligada a una cultura de l'emprenedoria, la innovació i la qualitat. La història econòmica de Catalunya, marcada per l'esforç, la resiliència i la cerca de l'excel·lència en sectors tradicionals i moderns, es veu reflectida en la manera com es construeix i s'utilitza el català en l'àmbit professional.
Adoptar el català com a llengua vehicular en l'empresa no és només una qüestió de proximitat amb el client o de compliment normatiu. Va més enllà: pot projectar i reforçar una cultura corporativa que valora la iniciativa, l'adaptació i la feina ben feta. Aquesta connexió entre llengua i valors empresarials afegeix una capa de profunditat i autenticitat a la marca Catalunya, un actiu intangible però potent en els mercats internacionals.
La lliçó de l'hebreu és clara: la llengua no és només un vehicle de comunicació, sinó un actiu estratègic
La lliçó de l'hebreu és clara: la llengua no és només un vehicle de comunicació, sinó un actiu estratègic. Per al català, el repte és transformar la seva àmplia comprensió en un ús quotidià i generalitzat, des de les llars fins als espais professionals i digitals. Aquesta immersió total, unida a la voluntat política i a l'esforç col·lectiu, no només blindarà el seu futur, sinó que es convertirà en un motor de la prosperitat econòmica i la cohesió social a Catalunya. És una inversió en capital humà, en identitat i, en darrera instància, en el potencial de creixement de la nostra economia.
Una curiositat històrica: l'aportació cabdal d'un tortosí a la llengua hebrea
Com a darrer apunt, una curiositat que il·lustra la nostra relació mil·lenària amb l'hebreu. Fa pocs dies, el prestigiós diari britànic The Guardian va fer-se ressò d'una fita important: la Universitat de Cambridge nomenava, per primer cop en gairebé 500 anys, un professor d'hebreu jueu. A finals d'aquest any, el professor Aaron Koller esdevindrà el primer ocupant jueu del càrrec des de la fundació de la càtedra pel rei Enric VIII l'any 1540. Esperem que el professor Koller continuï el llegat de figures cabdals com la d'un ebrenc, el tortosí Menahem ben Saruq, qui al segle X ja va ser el primer codificador de l'hebreu amb el seu Mahberet, el primer diccionari conegut de la llengua, i la creació de les set conjugacions verbals que encara avui aprenen els estudiants d'hebreu.