No importa que hagin passat 30 anys des de la seva publicació. És la banda sonora oficial de cada 31 de desembre: "En la Puerta del Sol, como el año que fue,...". I encara avui, la separació de Mecano i l'esperança d'un retorn mai concretat són notícia. La mateixa agent del grup, Rosa Lagarrigue, confessava aquesta mateixa setmana en una entrevista a El País que no aconseguir la reunió del grup era "la espina clavada" que li quedava després de 40 anys de trajectòria professional. La realitat, però, és que els tres components de la formació fan vides absolutament independents, i com més passa el temps, més inimaginable és el seu retorn. En aquest Casual Friday repassem la vida després de Mecano dels seus membres. Spoiler: tots ells s'han allunyat de la Puerta del Sol.
La nova vida artística de José María Cano
El gran dels germans Cano és l'autor de la major part dels èxits de Mecano. Malgrat la seva rellevància en l'escena pop espanyola dels anys '80, definir a José María Cano com a músic és reduccionista. La seva trajectòria posterior el situa, gairebé, com un home del renaixement, interessat i dedicat a tot tipus d'arts. Ja en la seva etapa en el grup, Cano es va fer amb una important col·lecció d'obres d'art. El primer pas de què després seria la seva nova carrera professional.
A José María Cano se l'acusa de ser el causant de la separació de Mecano, en part per cuidar del seu fill –diagnosticat amb síndrome d'Asperger- i, d'altra banda, per concentrar-se en la composició i llançament de la seva òpera Luna. Un projecte que el va tenir tancat durant cinc anys i pel que va comptar amb l'assessorament de Plácido Domingo. Una carta de presentació immillorable pel seu debut líric, però que no el va salvar del fracàs. Si bé la seva tirada va convertir el disc en l'òpera més venuda a Espanya en tota la història, l'obra es va trobar amb el rebuig i el boicot dels especialistes i va portar al compositor a la ruïna.
Després d'aquella primera experiència traumàtica post-Mecano i d'un intent de tornada en solitari al món del pop, Cano decideix reciclar-se per convertir-se en pintor. El camp en què aconsegueix sobresortir, sota el nom de Cano de Andrés, fins al punt de ser el Mecano de més èxit en l'actualitat. Les seves obres tracten temàtiques socials i tenen valoracions d'entre 60.000 i 75.000 euros. El seu prestigi l'ha portat a obrir la seva pròpia galeria a Londres, a exhibir les seves obres per tot el món i a tenir encàrrecs d'institucions com el Senat espanyol.
Ioga i musicals per Nacho Cano
La vida post-Mecano de Nacho Cano és més continuista que la del seu germà. No triga més d'un any en treure el seu primer disc el solitari Un mundo separado por el mismo Dios després de la separació del grup. Els seus tres treballs individuals arribaran a disc d'or sense gaire complicacions, gràcies a la flaire de Mecano que transpiren cançons com "Vivimos siempre juntos". Tot i això, el gran llegat de Nacho Cano son els musicals Hoy no me puedo levantar i A. El primer, un clar intent d'estirar el xiclet mecanista i, el segon, una superproducció de 3,5 milions d'euros i amb la participació de 40 actors, ballarins i músics. En qualsevol cas, dos èxits de taquilla tant a Espanya com a Llatinoamèrica i els Estats Units.
L'últim musical de Cano, però, és de l'any 2008. A què es dedica des de llavors el petit de la banda? Doncs, més enllà d'algunes composicions per encàrrec, el músic porta uns anys centrat en la pràctica del ioga bikram. Cano ha obert la seva pròpia escola a Miami, on resideix, amb una quota setmanal de 50 dòlars i que compta amb més de 18.000 socis, entre els que trobem a celebrities com Paulina Rubio. L'artista tornarà al món del musical amb el llançament de México Mágico, que podria estrenar-se a Nova York durant el 2018.
L'entramat d'Ana Torroja
La trajectòria professional de la cantant del grup s'ha vist condicionada pels seus conflictes amb la Hisenda espanyola. Si ens centrem en la part professional, la cantant va allargar el seu èxit musical amb el llançament de cinc discos en solitari i gires indubtablement exitoses en el mercat hispanoparlant. El problema és que, segons Hisenda, la cantant hauria gestionat tota la seva fortuna sense declarar ni un sol euro a l'Estat des del 1991.
La Operación Relámpago, de 2007, va revelar que la cantant comptava amb un entramat d'empreses al Panamà i les Antilles Holandeses, alhora que simulava residir a l'estranger per no pagar, per exemple, els 375.437 euros que li reclamava l'Estat per la seva gira Frágil o els 653.000 euros pendents de pagament pel tour La fuerza del destino. La cantant va acabar acceptant el pagament d'1,4 milions d'euros i va liquidar la pràctica totalitat de les seves propietats a Espanya per instal·lar-se de forma definitiva a Mèxic.