Com construir relacions reals? Sense 'likes'

En un món hiperconnectat és important saber com estar en cada moment amb les persones que volem estar

'Like' vol dir molt més que m'agrada a les xarxes socials | Cedida
'Like' vol dir molt més que m'agrada a les xarxes socials | Cedida

Vivim poc connectats en un món hiperconnectat? Amb un exemple quotidià: què suposa realment enviar un whatsapp a l'hora de sopar? Ferran Ramon-Cortés deixa molt clar en el seu nou llibre Más amistades y menos likes (Conecta, 2017) que "estem més connectats que mai a molts, i més desconnectats que mai a tots". Sota aquesta premissa, defensa que amb les relacions no només ens hi va la felicitat sinó també la vida. Però, cometem un error: confondre contactes amb relacions autèntiques.

"Algú que no et coneix t'escriu un correu? Fantàstic. És en el millor dels casos, un contacte. I està molt lluny de ser una relació. Algú t'obsequia amb un like a Twitter o Instagram? Felicitats. És -segur- només un contacte; en absolut una relació", assegura l'autor. Conscient que la hiperconnexió és tant un regal com un perill, la clau passa per entendre que els contactes van i venen però les relacions s'han de construir i cuidar. Així doncs, només queda preguntar-se: "Com podem estar en cada moment amb les persones que volem estar?".

"Les bones relacions són l'energia de la nostra vida"

Ramon-Cortés és director de l'Institut 5 Fars dedicat a la formació en habilitats relacionals i de comunicació alhora que col·laborador d'Esade. Per experiència pròpia, es coneix bé aquest món: "Les bones relacions són l'energia de la nostra vida". En el seu cas, confessa que la seva família és un convidat incondicional.

Compartir és viure

En primer lloc, l'autor emplaça a tenir en compte que només podem manejar una quantitat finita (i petita) de contactes: de 20 a 30 relacions actives. Totes elles són diferents: poc o molt contacte, molta o poca profunditat. "La qualitat d'una relació no la determina la seva naturalesa ni la seva antiguitat, sinó la seva profunditat", reivindica. Siguin com siguin, no seran mai ni estables ni permanents. Si la vida canvia i evoluciona, les relacions també.

Segons Ramon-Cortés, "si alguna relació no té sentit ara, deixem-la marxar. Si ha de tornar, ho farà". Ara bé, això no implica que les relacions no s'hagin de cuidar. S'ha d'estar obert i disponible a "quedar, parlar i compartir". L'última de les seves premisses és que una relació "és una invitació" a la llibertat i a l'autenticitat. Sense obligacions.

El joc dels sopars

Tres paraules d'ordre responen a la pregunta inicial: "Escollir, cuidar i sanar". Cadascuna amb les seves regles de joc. Un sopar a casa és per a "persones que ens transmeten energia positiva i ens carreguen les piles", un sopar a la cuina és per a "persones que formen una part nuclear de la nostra vida" i un sopar en un restaurant és "per a persones amb qui estem construint una relació". A tall de recordatori carregat de cafeïna, "un cafè de més per compromís és un cafè de menys amb un amic".

Un cop feta la llista de convidats, només queda descuidar els desconvidats. Com? Sortir de grups de whatsapp, de convocatòries o llistat de mailing no desitjats. A les relacions com a la vida, s'ha de fer més que dir. Ramon-Cortés proposa agafar una agenda de les d'abans amb índex alfabètic inclòs i anotar tot allò que vas fent amb cada persona al llarg del temps. Una pàgina, un convidat. "Explorem què tenim en comú, quins gustos compartim i fem coses junts. la relació es blindarà", aconsella. Sembla fàcil: veure's, fer coses junts, mantenir-se al dia, implicar-se, crear espais compartits o sorprendre's.

"En els conflictes no hi ha raons, hi ha emocions"

Tot i que les xarxes socials poden mantenir "un contacte mínim essencial", alerta perquè les coses canviaran si no es donen senyals de vida en dos anys (sopar en un restaurant), dos mesos (sopar a casa) i dos setmanes (sopar a la cuina).

Gràcies, ho sento i no passa res

Si una relació autèntica està danyada, només quedar intentar sanar-la. O deixar-la marxar. L'autor desmenteix allò del "temps ho cura tot" i aposta per trobar un equilibri entre actuar en fred i en calent. "En els conflictes no hi ha raons, hi ha emocions", afegeix. Convocatòria i diàleg, sí, però mai per whatsapp o per correu. Recorda: "No deixis un t'estimo per dir".

De les premisses inicials i l'ordre, s'arriba al final de la vetllada amb les regles d'or: agraïr, avançar-se als altres, abordar els cafès pendents, acompanyar en l'adversitat i utilitzar les paraules màgiques. "Gràcies, ho sento i no passa res".

Ara bé, segons Ramon-Cortés, tot això no tindria sentit si abans no has sopat amb tu mateix: "És una bona manera de cuidar-se. De dedicar-me temps. Un moment de pausa, de meditació, de regeneració. I això també es veurà reflectit en la meva relació amb els altres". En definitiva, sopar sol i després acompanyat no va de likes sinó de relacions autèntiques. Bon profit!

Vols un exemplar del llibre? Entra al sorteig i participa-hi, regalem un llibre entre els lectors de VIA Empresa.

Més Informació
Allibera el teu èxit
Impactar les emocions per guanyar
Com saber qui llegeix els teus correus
Avui et destaquem
Comentaris