
Vesprada de solemnitat sòbria a l'Aula Magna de la Universitat de València. És la sobrietat noucentista de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'acadèmia catalana per excel·lència, fundada per Enric Prat de la Riba fa més cent anys. El dimarts d'aquesta setmana la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, presidida per Josep Gonzàlez-Agàpito, 67 anys, celebrà en el rovell de l'ou universitari de València la sessió de recepció d'una nova acadèmica, Josepa Cucó i Giner, 63 anys, catedràtica d'Antropologia Social, formada en els grans centres francesos de l'especialitat.
En el seu discurs comparà les transformacions urbanes dels darrers vint-i-cinc a Barcelona, Bilbao i València. Són ciutats que s'han volgut endreçar esperonades per interessos econòmics contraposats, i revestits de motivacions esportives i culturals: els Jocs de Barcelona del 92; el Guggenheim, a Bilbao; i l'IVAM, el Palau de la Música i la Ciutat de les Arts i les Ciències a València. "En el rerefons de tots els canvis esmentats es troba la globalització neoliberal", afirmà la doctora Cucó davant del públic que omplia la sala.
Esmentà el concepte de "ciutat creativa" segons el model de les 3T (tecnologia, talent, tolerància) de Richard Florida, 57 anys. Segons Cucó, València no resisteix la comparació amb Barcelona i Bilbao en matèria de creativitat. "La creativitat –va dir- aplicada a la transformació urbana de València ha donat com resultat un creixement d'efectes demolidors". Les creativitats de Barcelona i Bilbao, en canvi, tenen un "caràcter innovador del model urbà que agrega un plus localista i social a les solucions neoliberals".
Vaig veure que alguns assistents a l'acte semblaven desconcertats en oir la paraula "localista". Ben aviat es tranquil·litzaren. La conferenciant amplià la idea: "Barcelona i Bilbao reinterpretaren l'emprenedorisme com un repte local i autonòmic front al govern central espanyol".
En respondre al discurs, com assenyala el protocol acadèmic, el doctor Joan-Francesc Mira i Casterà, 74 anys, li donà la raó en posar el seu ull d'antropòleg sobre València. Va concloure: "El problema és quan el progrés esdevé destrucció: destrucció física, o destrucció d'uns valors i d'una imatge". Fustigà la "nova dreta triomfant que s'interessa sobretot per l'expansió del consum, de la diversió i de l'espectacle, que li semblen la verdadera missió de la modernitat". Després sopant amb ell em quedà clar que per Mira no totes les dretes són iguals. No és el cas de la triomfant a Alemanya: "La prosperitat alemanya deu molt a la fortalesa de les pimes".
No tots els mals valencians vénen d'ara, és clar. En sortir al claustre vaig saludar el geògraf valencià Vicenç Rosselló, 72 anys. "Prioritzar l'espectacularitat per davant de la qualitat –em digué- ve d'abans de que manés la dreta". Donàrem un tomb abans de sopar. Mira no parava de fer-nos mirar la "brutal destrucció" de molts topants històrics de la ciutat, incloses aportacions de la burgesia emprenedora del passat segle.