"L'atenció és la funció bàsica, si no hi és et falla la percepció, la memòria i altres funcions cognitives. També influeix molt en la regulació emocional, que permet saber planificar i organitzar; i ajuda a connectar amb altres persones". Això explica Estrella Fernández, professora d'Eada i neuropsicòloga, que fa una desena d'anys que practica i divulga la pràctica del mindfulness, una tècnica que pretén entrenar l'atenció.
"Es tracta d'entrenar el múscul del cervell. Igual que entrenes la resta de músculs al gimnàs, pots entrenar l'atenció fent una sèrie d'exercicis", explica Fernández. L'experta, que és instructora de Mindfulness per la Universitat de Bangor (Regne Unit), deixa clar que aquesta pràctica va del tot lligada amb la neurociència.
Dieta mental sana
La idea bàsica és que ara se sap que "el cervell va canviant amb les experiències i els pensaments, hi ha neuroplasticitat". Un dels factors que més influeix és el de l'atenció, ja que "el fet de prestar atenció a una cosa o altra fa que les connexions cerebrals canviïn", diu Fernández.
Tot plegat afecta les funcions d'atenció, concentració, regulació emocional, cura personal i com relacionar-se amb els altres. Millorar aquests aspectes no només beneficia el rendiment a la feina, sinó que també millora la qualitat de vida personal.
L'entrenament de l'atenció forma part de la Dieta Mental Sana que promou el Programa d'Alt Rendiment Directiu d'Eada. Es tracta de prestar atenció al moment present sense reaccionar a l'experiència que estàs vivint i sense jutjar-la. "Entrenes les distintes funcions de l'atenció: d'orientació, sostinguda i selectiva ", assenyala Estrella Fernández.
Segons apunta, "normalment classifiquem les experiències com a bones i dolentes. I amb el mindfulness descobrim els impulsos que tenim però no reaccionem. Això permet reflexionar, i actuar d'una manera més conscient i més flexible".
Fernández assegura que "per millorar les relacions es fa a través de l'actitud. Normalment per cultura o educació tots som molt crítics amb nosaltres mateixos si no ens surten les coses". Tendim a fixar-nos moltes metes i, "si no hi arribem, ens frustrem".
Acceptar la realitat
Mitjançant el mindfulness "treballem l'actitud contrària, la d'acceptació, a través del tracte i el diàleg intern d'amabilitat", explica Fernández. A mesura que s'entrena aquest diàleg intern, "també canviem l'actitud amb nosaltres mateixos i amb els demés, ens relacionem des de la connexió i acceptació i no des de la crítica".
Per portar-ho a terme hi ha diferents pràctiques meditatives. "Sobre un punt determinat es fixa l'atenció i la concentració", diu Fernández. Poden ser punts determinats externs que es perceben a través dels cinc sentits, o punts interns provinents de les sensacions corporals, de la respiració i dels mateixos pensaments i emocions.
També hi ha altres pràctiques d'atenció més oberta, així com pràctiques d'actitud d'acceptació. Tot plegat en sessions formals o informals en el moment que escollim de la vida diària.
L'auge de la meditació
"Porto nou anys fent mindfulness i si ho deia fa tres anys et deien que eres un boig", recorda Fernández. Tot i que ara comença a ser habitual sentir-ne a parlar, al món anglosaxó fa més temps que és una pràctica habitual.
"Ara s'estén perquè hi ha molts avenços en neurociència, s'està fent molta investigació donant resultats beneficiosos en temes d'ansietat, depressions o estrès", assegura la professora d'Eada.
I insisteix, "vivim en una societat amb distracció continua, mai com ara hi ha hagut tanta gent amb dèficit d'atenció. Ens bombardegen estímuls contínuament i sembla que haguem de fer deu coses alhora quan això el cervell no ho tolera". L'estrès que genera tot plegat fa que molta gent hi busqui solucions.
La pràctica, parametritzada
La pràctica del mindfulness, provinent del budisme, s'ha occidentalitzat. "S'han creat protocols totalment secularitzats i fàcilment ensenyables on no has de sortir de la teva vida quotidiana per dur-los a terme", assegura Fernández.
Això sí, deixa clar que és un procés que es desenvolupa amb el temps. "No et fas expert en mindfulness per llegir molts llibres, ho fas practicant", alerta. Des de l'Associació Espanyola de Mindfulness (AEMind), en aquest sentit, ja s'han presentat les bones guies de la pràctica, amb uns requeriments específics.
"S'ha de vigilar perquè és un procés que a vegades remou coses i per guiar-lo fa falta estar ben format", adverteix Fernández. Assegura que "cal una guia, una estructura i un programa que sigui correcte i no sigui perillós. És fantàstic que es difongui, però amb el coneixement necessari".