Els papirs d'Eber són un dels primers documents mèdics de la història. Datat en el 1500 aC a l'antic Egipte, aquest tractat recollia els remeis coneguts per a les malalties diagnosticades en l'era del faraó Amenhotep I. Un total de 877 apartats amb els primers avenços en ginecologia, oftalmologia, dermatologia i calvície. El llibre considerava la manca de cabell com un mal i proposava remeis tan curiosos com "untar el cap de l'home calb en una pasta homogènia feta de greixos de lleons, hipopòtams, cocodrils, gats, serps i cabres salvatges". Per increïble que sembli, la humanitat va haver d'esperar fins al 1952 perquè algú trobés una alternativa al llefiscós tractament dels egipcis. Un negoci al que fins i tot ha invertit Cristiano Ronaldo, que obre una clínica a Madrid.
Excentricitat capil·lar
Norman Orentreich entra en el món de la dermatologia gairebé per casualitat. Després d'haver-se graduat en biologia i química al City College de Nova York, el futur doctor rep les seves primeres formacions en medicina al ser cridat per servir a la Marina de l'exèrcit nord-americà durant la II Guerra Mundial. Entre 1943 i 1945 treballarà com a farmacèutic i examinador dels reclutes i acaba graduant-se en medicina amb especialitat en dermatologia el 1953.
Serà en aquesta etapa quan Orentreich desenvolupi el seu revolucionari mètode d'implants capil·lars. L'any 1950, el metge entra com a estudiant en pràctiques a la unitat de dermatologia i càncers del N.Y.U. Medical Center i aprofita l'autonomia de la seva posició per investigar en un camp abandonat fins al moment, com era el creixement i la pèrdua del cabell.
Orentreich formula un primer experiment en el qual planteja extreure petits cercles de pell amb cuir cabellut amb la intenció de trasplantar el cabell rescatat a les zones desèrtiques. La prova va ser un èxit, i Orenteich descriu en el seu treball com "el cabell provinent de la zona donant segueix creixent com si seguís en el seu lloc original". Un fenomen que va anomenar "dominació de les zones donants" i que li va permetre fer la primera operació d'implant de cabells el 1952.
Els resultats del seu experiment eren un èxit visible, però el doctor topa amb les enveges i la desconfiança d'un àmbit acadèmic que es negava a reconèixer els mèrits d'un simple estudiant que assegurava haver trobat el remei a un problema que la dermatologia mai havia sabut com abordar. No serà fins al 1959 que la New York Academy of Sciences accepta publicar la seva investigació. Per aquelles dates, Orentreich ja havia fet una fortuna aplicant el seu mètode a uns 200 pacients. Gairebé una dècada després, més de 10.000 homes de tot el món devien la seva nova cabellera al doctor.
Durant tota la seva carrera, Orentreich va ser vist com un revolucionari excèntric, criticat per l'acadèmia i venerat pels seus poderosos clients. La seva clínica va aconseguir tanta fama que aviat va haver de prendre mesures per garantir la privacitat dels seus pacients.
Famosos i calbs
La directora de la revista Cosmopolitan als anys '60, Helen Gurley Brown, va ser una de les úniques personalitats en reconèixer que visitava la clínica del doctor Orentreich un cop al mes per enfortir el seu cabell. La periodista descrivia així el lloc: "Per descomptat que hi ha molts famosos, però la consulta és un mur infranquejable; creus que algun dels seus clients admetria el que estan fent?".
Entre les celebritats que s'especulava que es posaven en mans d'Orentreich es troben estrelles del moment com Frank Sinatra, Cary Grant, Andy Warhol o Truman Capote.
Orentreich va fer fortuna fins a la seva mort, el gener d'aquest 2019, amb tractaments dermatològics revolucionaris comercialitzats per Estée Lauder i polèmiques injeccions de silicona per acabar amb les arrugues, però passarà a la història com el pioner d'una indústria que ha trobat la seva Meca a Turquia, on els implants capil·lars mouen més de 1.000 milions de dòlars a l'any. Orentreich és el culpable que, avui, l'aeroport internacional d'Istanbul sigui una passarel·la d'homes que cobreixen amb mocadors els seus caps encara sagnants.