Oh Bo, un restaurant amb congnom de Repsol

L'establiment d'Anton Brufau, fill del president de l'energètica, bufa les cinc espelmes amb una de les apostes ecològiques de més qualitat a la zona alta de Barcelona

Anton Brufau dirigeix el restaurant Oh Bo de Barcelona
Anton Brufau dirigeix el restaurant Oh Bo de Barcelona

Ja fa cinc anys que l'Oh Bo va obrir les seves portes a la zona alta de Barcelona. Concretament, a tocar de la confluència dels carrers Doctor Fleming i Santa Fe de Nou Mèxic. Molts van pensar que era un restaurant ecològic més, d'aquells que busquen escurar la butxaca d'un públic que vista la zona barcelonina on els preus del lloguer són més absurds (i n'hi ha unes quantes). Apostaven que no trigaria a tancar. Però Anton Brufau el va trobar (el públic, dic). I ara són ja una mitjana de cent comensals diaris els que han fet que l'Oh Bo superi les modes (ara es porta allò que diuen real food) adaptant la seva carta al gust dels clients. No en forma de clatellades -al migdia opera amb un menú de 15,5 euros i mig menú a 11-, sinó amb una concepció del menjar sa i el servei a taula sense pretensions.

El quinquenni ha servit al fill gran del president de Repsol per reformular la proposta i fer un gir estètic serialitzador a l'espai. La decoració inicial, pensada com una enjardinada gàbia que donava protagonisme a allò que passa a l'interior –de l'estudi d'Isabel López Vilalta- ha deixat pas a una escenificació amb cortines de lli d'efecte gasa que deixa veure sense ser vist i amb certa intimitat. Un espai que convida a seure i veure passar gent pel carrer camuflada en aquest vel luxós.

"L'èxit d'un restaurant ve perquè funcionin tres pilars mestres: oferta gastronòmica, el servei i l'entorn"

L'efemèride també acompanya a importants canvis a carta, amb plats més contundents. "Aprofitant el cinquè aniversari, hem readaptat la carta incloent més plats enfocats a primers per compartir, i hem ampliat el nombre de plats principals. Més carns, més peix i més pasta", explica Brufau. Entre aquests segons, atenció a la proposta del peix del dia –en el cas de la meva darrera vista, una escórpora a la planxa amb el punt de cocció acadèmicament ajustat- i un steak tartar melós, amanit amb cura i tallat a ganivet. "El steack tartar està, precisament, entre els plats que més surten de carta juntament amb l'ou poche amb parmentier trufat i bolets de temporada", aconsella. Tot amb un tiquet de nit que sol ser d'uns 30 euros.

De les finances a la restauració

Brufau comparteix sang empresarial amb els seus dos germans que també tenen negocis en propietat molt al marge del que pot acabar pesant un cognom tan conegut. Algú diria que Brufau ha recuperat el control del que realment vol fer a la vida amb aquesta aposta. "Jo vinc del món financer, anteriorment, vaig treballar a Arthur Andersen, MBA IESE i Panrico. Sempre he tingut la vena emprenedora i negociant amb una petita cadena de cafeteries, vaig detectar que hi havia una oportunitat de negoci per obrir una cadena de restaurants on es pogués demostrar que el menjar eco i sa no és incompatible amb la diversió i el bon menjar...", recorda. I aquesta ha estat la seva aposta, la que ha acabat per convèncer la gent. "Aquí estem, oferint la millor matèria primera de proximitat, ecològica i de temporada, mirant de cuidar molt el producte, en un entorn familiar i acollidor".

El restaurant va fer-se acòlits de cognom il·lustre al cap de pocs dies de l'apertura. Entre ells, un acabat de retirar Puyol acompanyat sempre de la seva (llavors) xicota, la model Vanessa Lorenzo. La parelleta freqüentava algunes de les taules més discretes del seu interior. També, senyores bé de la zona alta i parelles que tenen el negoci a uns metres de casa. "Ara mateix, es veu gent de tota mena, a partir de 25 anys amb amics o famílies amb nens. A la nit atenem a més grups...". El restaurant pertany al Grupo Canelita, que va crear el febrer de 2014 amb un capital social de mig milió d'euros. La inversió a l'espai va rondar els 300.000 euros i, actualment, el negoci ja té en nòmina a 14 persones i factura prop de 900.000 euros.

El servei de take away va ser el primer pas de la flexibilització de l'aposta: "Fem una mitjana de 50 serveis cada setmana", assegura. L'obertura de nous restaurants a la ciutat és el següent. Ja va néixer amb aquesta pretensió, però -ara sí-, el fill gran del president de Repsol vol mirar de trobar un local a on expandir-se que realment li encaixi: "Estem en procés d'ampliar el negoci buscant nou local...".

No amaga que és exigent. L'obertura a Fleming era tant atractiva com buscada: "Obrir a Fleming va ser buscat perquè és una bona zona amb voreres amples, envoltada d'oficines, cines, clubs esportius i residencial". Una zona difícil on una bona part dels negocis que obren no arriben als dos anys de vida.

Alerta, tanmateix, sobre el creixement insostenible a la restauració de Barcelona: "Hi ha una bombolla. S'ha d'anar amb molt de compte perquè obrir un restaurant és molt complex i requereix d'un gran esforç econòmic".

L'èxit en un negoci ve, a parer seu, "perquè funcionin tres pilars mestres que han d'aguantar el negoci en sintonia": el primer ha de ser l'oferta gastronòmica, que ha d'intentar oferir sempre la millor matèria primera i tractar-la amb amor, sense enganyar el client; el segon pilar és el servei –que ha d'estar d'acord amb l'oferta gastronòmica, un bon servei porta a estar a gust-; i finalment, l'entorn: una bona decoració i comoditat que ajudi que l'experiència global del client tingui èxit i vulgui repetir.

Oh Bo

Adreça: Doctor Fleming 15, Barcelona

Preu mig: 20-30 euros

Menú: 15,5 euros, mig menú: 11 euros

Horari: De 8h a 00h

Més Informació
Casa Rafols, un restaurant amb ànima de ferreteria
Flax&Kale, un restaurant amb 'ecommerce'
Teresa Carles, de restaurant a indústria alimentària
Avui et destaquem
Comentaris